dijous, 14 de juliol de 2011

La gran fàbrica de les paraules


Títol: La gran fàbrica de les paraules
Autor: Agnes de Lestrade
Il·lustradora: Valeria Docampo
Editorial: Sleepyslaps
ISBN: 9788493741822
Valoració: 10/10
Edat recomanada: totes les edats 

Ressenya: Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar. En Dídac necessita paraules per obrir el seu cor a la bonica Aura. Però, quines triar? Perquè, per a dir el que vol dir a l'Aura, cal una fortuna! No es pot pas equivocar... Un text poètic de l'Agnès de Lestrade, il.lustrat amb el talent i la imaginació de la Valeria Docampo. Un regal pels ulls i les orelles! Una oda a la màgia de les paraules i una bella història d'amor. 

Crítica: Vaig comprar aquest llibre a l'estranger, en una llengua que desconeixia, simplement perquè les il·lustracions em van encisar.  A la llibretera només li vaig demanar la traducció del títol i quan em va dir: "La gran fàbrica de les paraules" vaig tenir la intuïció que el text seria preciós. Quan vaig tornar a casa vaig buscar la traducció en català i equiliquà, genial, no m'havia equivocat!

"Hi ha un país on la gent gairebé no parla. 
És el país de la gran fàbrica de les paraules"

Així comença aquest conte darrere el qual s'amaga una bonica i tendra història d'amor, la d'un nen romàntic i somiador, en Dídac, que viu en un país on la gent quasi no parla. En el país d'en Dídac les paraules s'han de comprar per poder-les pronunciar i algunes, les més importants, són molt i molt cares i només estan a l'abast dels més rics. Us ho podeu imaginar? Què  passaria si volguéssim expressar sentiments molt intensos però no poguéssim disposar de les paraules que desitgem utilitzar? En Dídac té aquest problema. Necessita aconseguir paraules per obrir el seu cor a la preciosa Aura, la seva estimada. Li agradaria poder-li dir: "T'estimo", però no té prou diners a la seva guardiola per comprar aquest mot. És així com es planteja, amb molta cura, les paraules que vol escollir, no pot equivocar-se. És més, ha de competir amb el veí de l'Aura, un noi ric que pot disposar de totes les paraules que desitja. Pot dir-li coses boniques quan es creua amb la noia a l'escala, fins i tot pot malbaratar paraules... cosa totalment impensable per al nostre pobre protagonista. En Dídac però, descobrirà que la manera de pronunciar les paraules pot arribar a ser més important que les paraules per si mateixes; és així com utilitzant mots aparentment senzills i insignificants com "pols", "cirera" i "cadira" serà capaç d'enamorar l'Aura. Per a la noia aquests tres mots significaran molt més del que realment representen perquè l'amor amb què en Dídac les hi regala les fa immenses. En el fons doncs, és una meravellosa història poètica sobre el valor que podem arribar a donar a les paraules que pronunciem.

En aquest àlbum il·lustrat tot és bonic: les il·lustracions, la història, la senzillesa de les frases, les paraules escollides a la perfecció, etc. En resum, és un llibre bell i màgic que no tinc cap dubte que us agradarà perquè les seves pàgines desprenen un munt de sensacions i emocions, el text és colpidor i transmet als infants que la importància de les coses materials és relativa i que amb amor sincer i honestedat es pot aconseguir el que un desitja . És un conte magnífic per compartir petits i grans.
Valeria Docampo contraposa els colors foscos, grisos i marrons sobretot, que reflecteixen l'arrogància del nen consentit i ric, amb els vermells i ataronjats destinats als notres protagonistes, amb els quals aconsegueix aportar la calidesa, la llum i l'escalfor dels sentiments dels nois. Les il·lustracions són molt detallades, acurades i enginyoses.
Aquí us deixo un vídeo perquè us en feu una mica la idea:


I si cliqueu aquí trobareu més il·lustracions de Valeria Docampo. Són exquisides.

dimarts, 5 de juliol de 2011

L'elefant encadenat


Títol: l'elefant encadenat
Autor: Jorge Bucay
Il·lustrador: Gusti
Editorial: Serres
Valoració: 8/10
ISBN: 9788498672398
Edat recomanada: totes les edats

Ressenya: Des que era petit, hi ha una pregunta que em ronda pel cap: per què un animal tan fort com l'elefant del circ deixa que el tinguin lligat a una estaca?


Crítica:  Mireu i escolteu el conte explicat pel mateix Jorge Bucay:


Aquest conte de Jorge Bucay ens explica la història d'un nen a qui li agrada molt el circ però un dia se sorprèn quan veu l'elefant, l'animal més fort de tots, lligat a una petita estaca, resignat i que no fa res per deslliurar-se'n. Com és que actua així? El nen intenta esbrinar-ho i troba la resposta: ens acostumem a les coses quotidianes, ens vinguin imposades o no, ens tornem dòcils i molt sovint no lluitem prou per aconseguir allò que volem. El conte ens ensenya que per aconseguir una cosa hem de lluitar i intentar-ho més d'un cop. No ens hem de donar per vençuts i hem de creure en nosaltres mateixos. Moltes vegades deixem de fer coses, com l'elefantet encadenat, perquè estem convençuts que no ens en sortirem. Val la pena tornar-ho a provar, ser perseverants, per aconseguir el que realment desitgem. 
Tots som una mica com l'elefant del circ: anem pel món i passem per aquesta vida lligats a milers d'estaques que limiten la nostra pròpia llibertat. Inconscientment al llarg de la vida ens marquem uns límits psicològics que deterioren la nostra autoestima i la confiança en les nostres possibilitats. Sovint pensem que NO PODEM fer una cosa perquè un dia ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Igual que l'elefant, vam pensar no puc, no puc i no podré mai. El conte ens explica doncs per què actuem com actuem i què podem fer per canviar-ho. Cal deixar a una banda els condicionants negatius i encarar la vida a principis molt més constructius.
Siguem doncs perseverants, no ens donem per vençuts i lluitem per aconseguir els nostres objectius.


Les il·lustracions són boniques; Gusti barreja les aquarel·les amb el collage i el resultat és molt original. Utilitza colors foscos i apagats que ajuden a transmetre la tristesa de la història.

El següent fragment resumeix molt bé la intenció del conte:
"Hi ha nits que somio que m'apropo a l'elefant i li dic a cau d'orella: "Saps? Te m'assembles. Tu també et penses que no pots fer moltes coses només perquè una vegada, fa temps, ho vas provar i no te'n vas sortir. Però has de saber que el temps ha passat i que ara ets més gran i més fort que abans. Si ets vols alliberar de veritat, segur que ho pots fer. Per què no ho proves?"