dijous, 28 de febrer de 2013

En Dog i els llibres

Títol: En Dog i els llibres
Autora i il·lustradora: Louise Yates
Editorial: Flamboyant
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 8/10

En Dog i els llibres agradarà tant a llibreters i bibliotecaris, a qui no els costarà gens sentir-se identificats amb aquest gosset tan bufó, com també a tots aquells que senten quelcom especial quan tenen un llibre entre les mans, quan el fullegen i s'endinsen en les diferents i apassionants històries que aquests relaten. 
En Dog és un gos apassionat pels llibres i un bon dia decideix obrir la seva pròpia llibreria. En un primer moment, els clients brillen per la seva absència i en Dog, per no avorrir-se, llegeix un llibre rere un altre i s'envolta així de molts amics: dinosaures, extraterrestres, cangurs... i al mateix temps s'oblida que està sol i deixa a una banda els problemes del dia a dia. Un dia, una nena entra a la llibreria i demana un llibre a en Dog. És llavors quan el gosset se sent feliç de veritat perquè pot compartir el plaer per la lectura i troba el llibre adequat per a la seva primera clienta. A en Dog li encanta poder recomanar els llibres que tant li agraden a ell i que tan feliç el fan.
Aquesta història farà que els nen o nena aprengui a estimar els llibres i la lectura. Les il·lustracions són les protagonistes sense cap mena de dubte, parlen per si soles i omplen les pàgines d'aquest àlbum, deixant a un segon terme el text, simple i entenedor. La jove il·lustradora utilitza colors pastel, fa dibuixos senzills però dotats d'una gran expressivitat i aconsegueix així transmetre, d'una banda l'angoixa d'en Dog, al principi, quan s'adona que no serà fàcil tirar endavant el negoci, i d'altra banda, l'alegria i l'entusiame del gosset quan veu complert el seu somni: ser llibreter. La barreja de tendresa i humor d'en Dog el converteixen en un personatge entranyable i molt proper, que encomana el seu entusiasme per la lectura i ens ensenya que cal tenir paciència per aconseguir els objectius que ens proposem a la vida i que si tenim llibres al voltant, mai ens faltarà la diversió ni tampoc els amics. En Dog ens deixa clar que tant es pot gaudir fent una lectura en solitari com compartint-la amb algú que busqui consell.







divendres, 22 de febrer de 2013

Com estàs?



Títol: Com estàs?
Autor i il·lustrador: Anthony Browne
Editorial: Kalandraka
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 8/10

Anthony Browne és un autor i il·lustrador britànic de llarga trajectòria que ja l'any 2000 va rebre el Premi Hans Christian Andersen, en la categoria d'il·lustrador, per a tota la seva obra. Els seus àlbums van dirigits a totes les edats i ell mateix confessa que està fascinat pels goril·les; això es pot comprovar en molts dels seus llibres, perquè gairebé sempre els utilitza com a personatges de les seves històries. I "Com estàs?" no és una excepció. Un petit goril·la ens va mostrant quins són els sesu sentiments i estats d'ànim. Cada pàgina representa una emoció diferent i queda perfectament ben definida a partir de l'expressió i entorn del personatge. L'infant entendrà de seguida com se sent el simi en cada cas. En les seves il·lustracions hi trobem elements realistes barrejats amb elements fantàstics, sense deixar mai de banda els tocs d'humor. Són dibuixos molt detallistes, en els quals el color i l'expressivitat són els principals protagonistes. 

Aquest llibre pot servir per fer parlar els nens i nenes de les seves emocions i fer-los explicar com se senten a cada moment; a partir del dibuix graciós, original i divertit del goril·la, l'infant podrà expressar si se sent content, trist, avorrit, si té por o vergonya, si està tip o endormiscat... i un llarg etcètera que descobrireu si feu una ullada a aquest fantàstic àlbum il·lustrat.

El text és molt breu però el cert és que no li convé ser més explícit perquè les il·lustracions ja parlen per si soles. Anthony Browne juga amb els colors, les tipografies i les mides, sempre diferents depenent de la càrrega emocional que porta incoporada cadascuna de les il·lustracions.





A continuació us deixem il·lustraciones d'altres llibres d'Anthony Browne:








i aquí podeu veure un vídeo (en anglès) del seu àlbum il·lustrat titulat "Un goril·la"




dimarts, 19 de febrer de 2013

Rosa Caramel



Títol: Rosa Caramel
Autor: Adela Turí
Il·lustradora: Nella Bosnia
Editorial: Kalandraka
Edat recomanada: a partir de 6 anys
Valoració: 8/10


Rosa Caramel va ser editat per primera vegada l'any 1974 a Itàlia i ha estat reeditat a casa nostra el 2012 per Kalandraka. Narra la història d'un grup d'elefants i elefantes, ben diferenciats uns dels altres. Realitzen activitats diferents, mengen coses diferents i el color de la seva pell tampoc és el mateix. Les elefantes tenen els ulls grans i brillants, la pell fina i de color rosa, només mengen peònies i anemones, vesteixen amb sabates de color rosa i viuen recloses en un tancat; els elefants, per contra, són de color gris, mengen herba verda, es rebolquen pel fang i corren lliurament per la sabana.
Un dia, però, neix una elefanta diferent a la resta, la Guillermina; per molt que menja peònies i anemones no es torna de color rosa com la resta. Els seus pares perden totes les esperances de convertir-la en una elefanteta rosa i bonica i decideixen deixar estar la Guillermina. Aquesta surt del tancat, es desfà de la roba i els complements de color rosa i  comença a xipollejar a la bassa de fang. No pot ser més feliç. Totes les elefantetes comencen a tenir-li enveja i un bon dia, una rere l'altra decideixen sortir del clos per no tornar-hi mai més. Les dutxes fresques, la fruita dolça, la migdiada a l'ombra dels arbres... tot és massa plaent per abandonar-ho i tornar a l'avorrida  vida reclosa d'abans. I és per això que "d'aleshores ençà, és molt difícil distingir els elefants de les elefantes".

La Guillermina vol ser lliure, igual que els seus companys que mai han hagut d'estar tancats al clos i es converteix en un model a seguir per a les seves companyes. És una bona història per analitzar els estereotips sexistes i per demostrar que tots, independentment del sexe, som iguals i tenim les mateixes oportunitats en qualsevol aspecte de la vida. Cal combatre la discriminació de gènere i inculcar als més petits el valor d'igualtat que es desprèn de la lectura d'aquest conte. Fa 40 anys un conte així havia d'existir i avui, en ple segle XXI, el tema encara és de plena actualitat i continua essent necessari.
Les il·lustracions de Nella Bosnia són grans dimensions i de colors molt vius, el text és senzill i amè; i tot plegat fa que sigui un àlbum il·lustrat molt adequat per a nens i nenes de cicle inicial.






Si aneu aquí podeu llegir el conte
I si visiteu aquest enllaç el podeu escoltar (en castellà)



dimarts, 12 de febrer de 2013

El llibre que se sentia sol



Títol: El llibre que se sentia sol
Autora: Kate Bernheimer
Il·lustrador: Chris Sheban
Editorial: Joventut
Valoració: 9/10
Edat recomanada: a partir de 6 anys


Resum: El llibre se sentia feliç quan el llegien, i tot sovint algun nen se l’enduia a casa. Però el llibre es va anar envellint i ja gairebé mai ningú l’agafava del prestatge de la biblioteca. Fins que un dia, una nena va trobar el llibre solitari i va començar a llegir aquelles pàgines desgastades...

Aquest és un llibre que només arribar a la biblioetca ja ens ha robat el cor. És un petit homenatge a la literatura clàssica infantil. Ens explica el cicle vital d'un llibre des que l'instal·lem al lloc de les novetats, on molts nens i nenes s'hi apropen per fullejar-lo i emportar-se'l en préstec a casa durant uns dies, fins que es converteix en un llibre més, al bell mig de la multitud de contes que ocupen les prestatgeries de la biblioteca, on de mica en mica va envellint i es va deteriorant i cada vegada són menys els lectors que senten curiositat per llegir-lo o tan sols fullejar-lo; per això arriba el dia que el llibre és traslladat al magatzem, on l'interès per ell és pràcticament nul i finalment acaba en una fira d'intercanvi, on té l'oportunitat de recuperar una vella i bonica amistat. Mentre el llegeixen i el toquen el llibre se sent estimat. És feliç. Però amb el temps la solitud es va apoderant d'ell, i també la tristesa. Aconseguirà ser feliç altra vegada el nostre estimat llibre? l'ajudarà a sortir del pou l'Alícia?

A més a més és un llibre perfecte per explicar als nens i nenes el funcionament d'una biblioteca, perquè dóna a conèixer de manera molt amena i simple conceptes bibliotecaris bàsics com poden ser el préstec, el retorn o els materials obsolets; ensenya a tenir cura del material bibliotecari i respecte per la lectura i permet als petits lectors endinsar-se en els diferents espais de la biblioteca. Les il·lustracions són fantàstiques, d'un famós il·lustrador guanyador de molts premis, Chris Sheban. Chris Sheban combina l'aquarel·la, el grafit i els llapis de colors i les seves il·lustracions semblen autèntiques pintures de colors càlids i una gran expressivitat, amb molts matisos que donen un to intimista i molt realista a les diferents escenes. Una de les millors il·lustracions és aquesta on veiem l'Alícia, abraçada al seu estimat llibre, després d'haver-lo recuperat quan ja el donava per perdut. L'expressió de la seva cara, les gotes de pluja que semblen talment llàgrimes, i la manera de prémer el llibre contra el seu cos, recullen l'autèntic esperit de la història.


Qui no ha tingut mai un llibre per qui sent alguna cosa especial? L'Alícia ja l'ha trobat i no el deixarà escapar tan fàcilment... Potser no és un bestseller, potser no és l'última novetat, però per ella és únic i el més especial.

I a continuació podeu veure algunes il·lustracions més:





dijous, 7 de febrer de 2013

El meu avi




Títol: El meu avi
Autora i il·lustradora: Marta Altés
Editorial: Macmillan
Valoració: 8/10
Edat recomanada: a partir de 3 anys

Un llibre preciós, d'aquells que et roben el cor només obrir-lo i que estàs convençut que la seva lectura no et deixarà indiferent. Les seves pàgines desprenen una gran tendresa, tan visible sempre en les relacions entre avis i néts. El text és molt breu i senzill i les il·lustracions no poden ser més simples, però tot i així el conjunt aconsegueix captar l'atenció del lector i emocionar-lo, en gran part gràcies a la naturalitat amb la qual són presentats els personatges.. La Marta Altés, autora i il·lustradora, ens descriu situacions quotidianes dels avis i àvies: a vegades se senten sols, en ocasions emmalalteixen i poden perdre la memòria, poden perdre la visió... però molt sovint tenen néts i nétes al seu voltant que els fan la vida molt més fàcil, els ajuden quan es veuen amb alguna dificultat, i els acaronen i estimen quan més falta els fa. El més significatiu dels dos personatges d'aquesta història és l'expressió dels seus rostres, diferent a cadascuna de les il·lustracions, i que els dota d'un profund sentiment, deixant a un segon terme tot el que envolta les figures. La il·lustradora juga només amb dos colors, un grisós pàl·lid per a la figura de l'avi, que contraresta amb el vermell intens de la figura del nét.

I el nét acaba dient referint-se al seu avi : "El meu avi es fa gran... Però ell és així, i per això l'estimo tant". És doncs un llibre ple de tendresa sobre l'amor immens d'un nét cap al seu avi.

A mi m'ha agradat molt. I a vosaltres?






Una mica de mal humor


Títol: Una mica de mal humor
Autora i il·lustradora: Isabelle Carrier
Editorial: Joventut
Valoració: 9/10
Edat recomanada: a partir de 6 anys

En Pit i en Pat es coneixen i de seguida es fan bons amics. Juguen, riuen i s'ho passen d'allò més bé junts. No poden ser més feliços perquè es tenen un a l'altre i estan convençuts que res ni ningú pot trencar l'amistat que els uneix. De mica en mica, però, la monotonia i la convivència fan que sorgeixin petits problemes, els dos amics comencen a no estar d'acord en certes coses, i s'enfaden sovint. Aquí és on apareix el que tots coneixem amb el nom de "mal humor", que no sabem com ni per què, va creixent i creixent fins que aconsegueix separar-los. Els dies passen i els dos amics no tarden en adonar-se que es troben molt a faltar, que sols s'avorreixen i que es necessiten per ser feliços. Per això, de mica en mica comencen de nou a apropar-se i aconsegueixen fer fora de la seves vides el mal humor que tant de mal els ha fet.

La història ens parla de les relacions humanes, d'una manera humorística i original, amb dibuixos i un text molt simple però d'allò més encertat. Les il·lustracions són càlides, divertides i tendres. Els personatges, commovedors i traçats amb molta sensibilitat. L'autora aconsegueix representar molt bé això que ens ha passat alguna vegada a tots; en ocasions no estem d'acord amb un amic, una parella, un familiar, ens retreiem coses o ens culpem uns als altres, molt sovint per malentesos o coses sense importància. Això sempre ens acaba despertant el mal humor. I després ens cal voluntat, temps i paciència per reconduir la situació i trobar una solució al problema per tal de recuperar aquella relació a la qual donem tant de valor i no volem perdre per res del món. Sovint cal deixar de banda les petites desavinences i valorar el que realment ens uneix a les persones que més estimem.

Alguns fragments d'aquesta història:






Si us ha agradat aquest llibre no dubteu a fer una ullada a dos àlbums més de la mateixa autora, Isabelle Carrier, "El cassó d'en Gerard" i "Darrere el mur".