dijous, 21 de març de 2013

Joana Raspall i el dia mundial de la poesia

Avui, dia 21 de març, celebrem el dia mundial de la poesia i per això dediquem l'entrada del bloc a Joana Raspall, que enguany ha de complir 100 anys i és, sense cap dubte, l'escriptora més prolífica de poesia per a infants.
Els seus poemes són intel·ligents, senzills, tendres i encisadors, agraden a petits i grans i transmeten aquest amor que la Joana sent pels llibres i per la poesia.

A la biblioteca tenim alguns llibres de poemes de la Joana Raspall:






I aquí us deixem alguns dels seu poemes:

El silenci
Si escoltes el silenci
hi sentiràs mil veus:
les herbes que respiren,
les flors obrint els pètals,
la terra assaonant-se,
insectes que no veus...
Un aire ple de vida
et besarà la galta
i et sentiràs als dintres
com tremolors d'ocell.
L'aire entendrà els teus somnis;
tu l'entendràs a ell

Oferiment
He pogut atrapar un somni
abans que el sol no el fongués,
i l'empresono amb paraules
per quedar-me'l sempre més.
No pesa ni fa cap nosa, 
però és tan gran, per a mi,
que, si vols... si tu volguessis,
el podríem compartir

Xim-xim
Cau la pluja, fina, fina,
com si el cel no s'atrevés
a mullar la rosa blanca
que és tot just a mig obrir.
I la rosa li diu: Gràcies, 
dolça plugeta d'abril!
La neu de l'hivern m'espanta;
amb tu, fa de bon florir.

Idil·li
La rosa m'ha dit 
que està enamorada,
i té sobre els pètals,
com si fos rosada,
tristes llagrimetes 
del cor afligit.
L'ocell ho ha sentit:
- Ai, rosa estimada!,
em beuré les teves
llàgrimes rosada,
i així el teu amor
em florirà al pit

El llibre
Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.


A continuació us deixem un vídeo titulat "100 anys de Joana Raspall", un vídeo realitzat per l'Albert Bonet sobre la vida i l’obra de l’escriptora .



I un vídeo on Joana Raspall ens explica una mica la seva obra:


I a vosaltres, quina poesia us agrada?

FELIÇ DIA DE LA POESIA

dimarts, 12 de març de 2013

Les princeses també es tiren pets



Títol: Les princeses també es tiren pets
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Ionit Zilberman
Editorial: Animallibres
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 9/10


Si una cosa és certa és que ningú és perfecte, ni les princeses. Sí, sí, elles també tenen algun petit defecte i si no us ho creieu llegiu aquest divertidíssim conte, que fa petar (i mai més ben dit) de riure! La Laura arriba de l'escola ben encuriosida perquè en Marcel li ha dit que les princeses es tiren pets. La Laura no s'ho acaba de creure però haurà de canviar d'opinió després que el seu pare li llegeixi un llibre molt especial titulat  "El llibre secret de les princeses", un llibre que explica tots, TOTS els secrets de les princeses més famoses del món, la Ventafocs, la Blancaneu, la Sireneta... 
Amb aquesta història de princeses, gens convencional, Ilan Brenman crea un relat d'allò més divertit i engrescador. No és la típica història de princeses, pastelosa i "rosa", que tant agrada a les nenes a una determinada edat, però tot i així, i sense cap mena de dubte, aquest àlbum il·lustrat els agradarà tant o més que qualsevol altre relat protagonitzat per les clàssiques princeses, perfectes, impecables, precioses... I Per què els agradarà tant? perquè el llibre és molt enginyós, té grans tocs d'humor i ironia i dóna una visió diferent i molt més original, d'aquesta figura que sobretot les nenes tenen mitificada, la princesa.
Les il·lustracions són genials i s'adiuen molt amb el text. Són molt detallistes, tendres, acurades, suggerents i expressives. Fixeu-vos amb quina gràcia Ionit Zilberman representa els pets de les princeses. La tipografia és molt clara i amena, apte per a primers lectors.
Els nens i nenes s'ho passaran molt bé imaginant-se la Ventafocs patint un atac de pets quan el príncep l'agafa per la cintura, o visualitzant la Blancaneu tirant-se un pet pudent davant la madrastra... tan pudent i tòxic que li provoca el seu propi desmai. 
I a més a més, a banda de divertir-se, els nens i nenes s'adonaran que la perfecció no existeix, ni falta que fa, evidentment.







Després de l'èxit de "Les princeses també es tiren pets", autor i il·lustrador han col·laborat junts altra vegada en el conte "Els animals també es tiren pets". Segur que també ha de ser molt divertit!


dilluns, 11 de març de 2013

Atrapat


Títol: Atrapat
Autor i il·lustrador: Oliver Jeffers
Editorial: Andana
Valoració: 8/10
Edat recomanada: a partir de 4 anys

En Floyd està jugant amb el seu cometa quan aquest queda atrapat a les branques d'un arbre. El nen comença a rumiar què pot fer per recuperar-lo i per això llença contra les branques tota mena d'objectes, alguns més convencionals, d'altres completament insòlits; des de les seves sabates fins a una cadira, una bicicleta, una porta, un orangutan, un vaixell, casa seva, els bombers que vénen per ajudar-lo... i així un munt de coses, una darrere l'altra i sense aturador, van a parar sobre l'arbre sense aconseguir que el seu cometa torni a volar. En Floyd sembla que té un moment de lucidesa quan agafa l'escala (per enfilar-se a l'arbre) o la serra (per tallar l'arbre) però no empra ni una cosa ni l'altra com és d'esperar, sinó que també ho llança tot amunt i com el cometa, queden enganxats entre les branques. Tot plegat té un punt de bogeria que diverteix i desperta el somriure, a petits i a grans. 

Molt d'humor, un apropament a l'absurd i a situacions completament surrealistes. El text és molt simple i les imatges molt dinàmiques, amb dibuixos espontanis que semblen fets per la mateixa mà d'un nen. I el més original de tot és el final, un final obert que permet que els nens facin volar la seva imaginació per inventar ells mateixos el desenllaç que més desitgin. Què passarà amb tot aquest enfilall de coses que han quedat damunt l'arbre? aconseguiran baixar els bombers? Recuperarà el cometa en Floyd?





I si el voleu veure i escoltar (en anglès), aquí podeu fer-ho.

I és que ens agraden molt els llibres d'Oliver Jeffers. A la biblioteca també podeu trobar:



dimecres, 6 de març de 2013

Coco i Piu



Títol: Coco i Piu
Autor i il·lustrador: Alexis Deacon
Editorial: Ekaré
Valoració: 8/10
Edat recomanada: a partir de 5 anys

Resum: A la sorra, molt junts, hi ha dos ous. Quan els germans surten de l'ou apareixen un ocell... i un cocodril. Però un ocell i un cocodril no poden ser germans, oi?. Un llibre encantador que tracta sobre trobar la família de debò.

A la sorra hi ha dos ous de costat i d'ells neixen un ocell i un cocodril. Com que estan tan juntets i no coneixen res més del seu entorn es pensen que són germans; per això ho comencen a aprendre tot junts: menjar, volar, saludar el sol cada matí, tenir cura un de l'altre... i així es van fent grans. Un dia surten a caçar i el riu se'ls emporta molt lluny, fins a un llac ple de cocodrils i un bosc ple d'ocells. A partir d'aquí s'adonen que no són iguals, que no són germans i decideixen separar-se per anar a viure amb els seus semblants, però tots dos continuen fent el que feien fins ara, el cocodril canta cada matí per saludar el sol i l'ocell menja búfals per dinar. Un cocodril que canta? Un ocell carnívor? Sembla el joc dels disbarats! Els animals de la seva espècie no entenen el seu comportament i això fa que en Coco i en Piu es busquin altra vegada perquè es troben molt a faltar i es necessiten. No és gens fàcil viure separats i compartir amb la resta d'animals tot allò que han après un de l'altre.

És una història molt tendra i innocent, bonica i simpàtica, amb un text simple i unes il·lustracions que ajuden a entendre el relat. Combina les vinyetes amb les il·lustracions a doble pàgina que conviden a observar-les durant una bona estona. No són detallistes però sí molt expressives i realistes. El llibre ensenya que hem d'aprendre a acceptar els altres, malgrat les diferències i que el més important de tot és ajudar-se, estimar i sentir-se estimat. Podem ser molt diferents, tant com un ocell i un cocodril, però entendre'ns a la perfecció. Les diferències no ens han de separar, al contari, d'elles podem aprendre un munt de coses, i si no us ho creieu demaneu-ho a en Piu o a en Coco... que ells ho tenen molt clar, són inseperables!













En Coco i en Piu ens demostren al llarg de la seva història
que l'amor entre germans és immens i res el pot trencar,
el vincle que es crea és únic.

divendres, 1 de març de 2013

La puça russa




Títol: La puça russa
Autor: Martí O'Toole
Il·lustrador: Villamuza
Editorial: la Galera
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 8/10

Avui us recomanem un llibre que ens ha agradat sobretot pel seu format: La puça russa. El conte té forma d'acordió i ens explica la història de la Polina, una puça que treballa al circ de Pavlo Penkov, un home malvat, que fa treballar la Polina, el mag, els trapezistes, els pallassos, i la resta d'artistes de sol a sol, per gairebé res a canvi. Un dia, però, la Polina decideix acabar amb aquesta situació i capgirar el seu destí. Ja no aguanta més. Si vols saber què fan la Polina i els seus amics hauràs de llegir aquesta sorprenent història. És petita però molt intel·ligent, la puça Polina. 

El treball, l'amistat, l'afany de superació, la lluita per aconseguir un somni, són els principals temes d'aquest conte. I d'altra banda també ens deixa entreveure un problema social vigent encara en l'actualitat, l'explotació i l'abús de treballadors. Tot explicat d'una forma molt senzilla i amena, que permetrà que els nens i nenes s'apropin al món del circ i al difícil món de la Polina. 

La història és maca però ja hem dit que allò que més crida l'atenció és el format. És així:



Les pàgines estan unides en forma de ziga-zaga i representen l'acordió que toca amb tant d'art i estil la puça Polina. Tant a la portada com a la contraportada hi ha dues nanses de plàstic que ens permeten obrir i tancar l'àlbum i llegir-lo, ara d'una banda, ara de l'altra.

També és curiosa la manera com està narrat, en prosa, però fent rimes:

"La Polina treballa en un circ, propietat d'en Pavlo Penkov, un senyor baixet i rabassut amb un bigoti tan pelut que sembla extraordinari que no caigui de l'escenari"

"Quin penques, aquest Penkov! I que llarga sel a sap! La Polina té una idea que el deixarà ben astorat. Sense acomiadar-se ni dir adéu, farta d'en Penkov i el seu nyeu-nyeu, s'enfila al llom del gos Fedot i li clava un mastegot".

Les il·lustracions són molt originals i singulars, detallades i cromàtiques i ens representen diferents moments del circ, creant escenes molt actives, amb molt de moviment i sense deixar mai de banda el sentit de l'humor.

La Puça russa va guanyar el 14è concurs de conte infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu.