divendres, 19 d’abril de 2013

Per Sant Jordi, un llibre i una rosa

Ja tenim el Sant Jordi aquí i per celebrar-ho us volem fer un seguit de propostes de contes que ens agraden molt; a veure si així us donem idees per regalar aquesta diada tan assenyalada i celebrada a casa nostra. No deixeu de regalar un bon llibre per Sant Jordi a les persones que estimeu . Ah, i també una rosa, és clar!



L'abella de més
Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Cada dia sembla que hi ha menys espai disponible. Una comissió d'abelles creada expressament es posa a estudiar les causes d'aquestes estretors i arriba a la conclusió que falta espai perquè hi ha una abella de més. Les sospites recauen sobre totes les abelles del rusc, però cap hipòtesi sobre com deu ser aquesta abella estranya porta a un resultat concret, així que les abelles reunides en assemblea decideixen acabar la recerca i donar una solució molt més solidària a aquesta falta d'espai.




 El arenque rojo
Siguis on siguis, prop teu sempre hi ha històries. Moltes històries. Tantes com persones. Però, les veiem? A vegades sí. I en això consisteix aquest conte. Al principi, la primera vegada, només veuràs l'arengada vermella. Un pretext per distreure't, un joc, gairebé una broma. Però, en el fons, és la teva mirada. L'arengada ets tu, és qualsevol que miri aquestes pàgines. Vols intentar-ho?







 Quan l'avi era petit
Quan l'avi era petit, tot era molt diferent. No hi havia tantes cases, la llet venia directament de la vaca i els cavalls estiraven els cotxes. En Pep segueix amb interès les explicacions de l'avi, però les entén a la seva manera.

En la segona entrega d’aquesta entranyable parella d’avi i nét, s’aborda amb humor i sensibilitat la dificultat d’explicar als més petits realitats d’altres temps allunyades del món que coneixen.


Ens ha tocat la loteria!
A la família del primer tercera (escala H) els ha tocat la loteria. Quina sort! Se'ls han acabat els problemes. O no? De sobte descobriran que els diners potser fan o potser no fan la felicitat, però segur que et compliquen molt la vida. 











Et desafio a no badallar
Els badalls són traïdors. Apareixen quan menys t’ho esperes. Tu fas la teva, estàs construint la torre de peces més alta de la història de l’univers, o disfressant el gat i, de sobte… estires els braços, se’t tanquen els ulls, la boca se t’obre de bat a bat, la llengua se’t cargola i mmm… ummm… ¡uoaaahm!, surt un badall. I abans no te n’adonis, t’envien a l’habitació perquè et posis el pijama! Després del pijama ve un conte. Després del conte ve una cançó de bressol. I després de la cançó vénen els petons i abraçades per desitjar-te bona nit. Ni te n’adonaràs i ja seràs al llit, calentó com un torronet, mentre et preguntes… «Com he arribat fins aquí?»
Així doncs, si no vols anar al llit, segueix aquests consells i NO BADALLIS!

Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore
Morris Lessmore estimava les paraules. Estimava les històries. Estimava els llibres. Però en tota història sempre sorgeix un imprevist. La història que va inspirar el Premi Oscar al millor curtmetratge animat és ara un álbum il·lustrat



 La gallineta xerrapeta
És hora d'anar a dormir de la gallineta roja i li reclama al seu pare un conte per anar a dormir. Però cada vegada que comença un conte nou, la gallineta xerrapeta l'interromp. Des de Hansel i Gretel fins a La Caputxeta Vermella, la gallineta no es pot estar d'irrompre els contes per salvar els seus personatges. Finalment el pare, cansat de ser interromput, demana a la gallineta que li llegeixi un conte.

La Lola vola i altres històries horripilants
Hi ha situacions que poden acabar malament, i per això els pares i els adults adverteixen contínuament la mainada. En La Lola vola i altres històries horripilants els nens i les nenes es divertiran amb aquestes set situacions quotidianes, familiars, portades a l’extrem en les seves conseqüències, explicades amb versos àgils i il·lustracions gracioses.
La Marta i la xocolata
La Marta és una nena a qui li agrada molt i molt la xocolata. A casa seva la tenen endreçada dalt d’un armari molt alt i no arriba a agafar-la. És per això que decideix muntar un parc de xocolata al jardí de casa seva i així, d’aquesta manera, es comença a imaginar com seria aquest parc i com en gaudiria, però la Marta també arribarà a una conclusió molt sensata: si s’abusa de la xocolata…

 El petit Blau i el petit Groc
Un llibre precursor que s'ha convertit en un clàssic del disseny. Representa la senzillesa i l'harmonia elevades a la categoria d'obra d'art, i també una metàfora sobre l'amistat, la innocència i la tendresa.

 Petons perduts
Si la iaia necessita petons per entendre que l'estimo, si la iaia necessita els petons que no li van fer de petita, si la iaia està trista sense petons... Alguna cosa haurem de fer...

La princesa i la porqueta
A la guarderia reial hi ha hagut una terrible confusió. La princesa Martinel·la ha desaparegut i en el seu lloc hi ha trobat la porqueta Marranel·la. Haurà estat una fada? Perquè tothom sap les coses que sempre passen als llibres. Pot una porqueta convertir-se en una princesa?

Aquest és un conte de fades sense fades i no és un llibre qualsevol.


El dia que la Saïda va arribar
El dia que la Saïda va arribar em va semblar que havia perdut totes les paraules. I per això vaig intentar buscar-les pels racons, cantons, forats, calaixos, descosits... per veure si entre elles i jo li esborràvem les llàgrimes que vessaven de les llargues pestanyes i del silenci espès.
El dia que la Saïda va arribar el pare em va explicar que, segurament, la meva amiga no havia perdut les paraules, sinó que potser no les havia volgut treure perquè eren diferents de les d'aquí.
—Al Marroc —va dir— a tu tampoc et servirien les teves.
De manera que em vaig assabentar que al país de la Saïda es parlava un idioma diferent del nostre: l'àrab.

El secret d'en Lluís
En un món de porquets... Lluís, el jove lop, acaba d'arribar a un col·legi per a porquets. Tots l'observen: fa por, sembla dolent, segur que fa pudor... murmuren. En Lluís està sol i sembla trist. Com aconseguirà fer-se un lloc en aquest món de porquets?
Somiacontes
Hi ha nits que, quan ens fiquem al llit, el son no arriba: tenim por de la foscor, dels malsons, i volem sortir corrents cap a l'habitació dels nostres pares. I molts matins ens costa moltíssim obrir els ulls. Estem esgotats! Segur que a tu també t'ha passat alguna vegada! Això és perquè no has après a cridar el senyor Son... Deixa que aquest t'acotxi amb les seves ales i et descobreixi les coses meravelloses que tenen lloc a la nit: veuràs com els pastissers del cel elaboren el seu exquisit pastís de Lluna, podràs visitar una autèntica fàbrica d'estrelles, perseguir ombres entremaliades, i aprendre a caçar els somnis més bonics del món! Vols fer venir el senyor Son? Doncs tanca els ulls, no pensis en res i gaudeix de com pot arribar a ser de bonica la nit.
Tinc pipí
Aquest llibre aborda sense embuts i amb naturalitat on i com pixar, una funció orgànica que les nenes i els nens fan de diferent manera. Des dels bolquers a la tassa del vàter, passant per l’orinal i els consells d’higiene útils per a la vida quotidiana.
Tres gallines i un paó
La granja és un lloc tranquil on tothom té la seva feina i ningú es queixa... fins que arriba un infeliç paó que ho capgira tot.
Gràcies al paó s'aturen nous clients a la granja i el negoci va prosperant. Però a les gallines no els agrada que el nouvingut rebi tota l'atenció mentre elles romanen al galliner fent tota la feina dura. El vell gos savi, en veure apropar els problemes, proposa realitzar un intercanvi de treball.
El que segueix és la divertida història de tres gallines que intenten guarnir-se per aturar el trànsit i un paó molt angoixat que no sap com pondre un ou.
Aquest divertit conte ens revela que quan un enveja la feina de l'altre i decideix intercanviar rols, de vegades descobreix com n'és de difícil aquest treball, tot que d'entrada no ho semblava.




FELIÇ SANT JORDI

dimarts, 9 d’abril de 2013

El més astut




Títol: El més astut
Autor: Mario Ramos
Editorial: Corimbo
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 8/10

Avui us recomanem un conte de Mario Ramos, que en un primer moment ens pot fer pensar en el tradicional conte de la Caputxeta Vermella però no, no ens equivoquem, aquí la història no és la mateixa. Mario Ramos ens la presenta una mica tergiversada, amb un llop que ho té tot pensat per cruspir-se la caputxeta i la seva àvia, i anar a dormir així amb la panxa ben plena.... però a vegades les coses no són el que semblen i no surten com un s'espera; i precisament això és el que li passa al llop d'aquesta història tan divertida. Sense adonar-se'n es va ficant en un embolic rocambolesc que de ben segur despertarà el somriure dels més petits.
Només el començament de la història té una similitud amb el tradicional conte que tots coneixem, quan el llop troba la caputxeta al mig del bosc, li pregunta on es dirigeix i aquesta li respon que va a casa l'àvia; però a partir de llavors ja res ens fa pensar en el conte original. El llop arriba a casa l'àvia i no se la menja, sinó que només li agafa la seva camisa de dormir (quina patxoca que fa el llop disfressat d'àvia!), i a partir d'aquest moment comencen a aparèixer tota mena de personatges de contes clàssics, entre els quals hi ha els set nans, l'Ós petit del conte de la Rínxols d'Or, un dels tres porquets, el príncep que busca la Bella Dorment... que es burlen descaradament del llop, i aquest cada vegada es va ensopint més i se sent completament fastiguejat perquè els seus plans se n'estan anant en orris... Finalment, torna a trobar la Caputxeta i el que passa no us ho explicarem... però ja us podeu imaginar que el llop té les de perdre i sortir d'aquesta aventura amb dignitat no li serà gens fàcil...

Molt d'humor i dibuixos molt vistosos i acolorits. Val la pena fer-hi una ullada.

Aquí us deixem algunes de les il·lustracions:





Mario Ramos és autor d'altres contes que tenen com a protagonista la figura del llop:






Lamentablement no n'hi podrà haver més perquè Mario Ramos ha mort recentment a l'edat de 54 anys. Una llàstima!

dimarts, 2 d’abril de 2013

Dia internacional del llibre infantil

Avui, dia 2 d'abril, se celebra el dia internacional del llibre infantil. No seria una novetat que dediquéssim l'entrada del bloc al llibre infantil, perquè és el que anem fent des de fa gairebé dos anys; la particularitat de les recomanacions que us farem avui és que els llibres que hem escollit tenen com a protagonista la figura del LLIBRE. A vegades el llibre té vida pròpia, sentiments i emocions, com és el cas d'El llibre que se sentia sol o El llibre trist; en altres ocasions, és l'objecte a l'entorn del qual gira la història, com per exemple En Dog i els llibres o Es un libro; això sí, en tots els casos és valorat i molt estimat per tots aquells que són a prop seu perquè els llibres són màgics i la seva lectura un autèntic plaer. Els qui estimem la literatura, i en especial la literatura infantil, trobem que aquests llibres tenen un atractiu molt especial i sempre que n'arriba un a les nostres mans no dubtem a dedicar-li una estoneta del nostre temps.

Aquí teniu la nostra selecció:






















De ben segur que n'hi ha molts d'altres que avui ens han passat per alt. Si sabeu algun títol ben maco ens agradarà molt afegir-lo a la llista. Esperem les vostres propostes.