divendres, 23 d’agost de 2013

Et menjadé!


Títol: Et menjadé!
Autor: Jean-Marc Derouen
Il·lustradora: Laure du Faÿ
Editorial: Kokinos
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 8/10


El protagonista d'aquesta història és un llop, però no un llop ferotge i afamat com acostumen a aparèixer a molts contes infantils; aquí tenim un llop innocent i una mica calçasses  a qui tots els animals aconsegueixen enredar. El conill blanc s'adona que el llop no parla bé i li diu que té un pèl a la llengua i que anirà a buscar unes pinces per treure-li; el llop se'l creu i així és com el conill blanc aconsegueix escapar. El conill vermell explica al llop com ho ha de fer per ser un bon caçador i sorprendre les preses. Mentre li explica ell ja ha sigut prou eixerit per escapolir-se'n. Finalment topa amb un ós ferotge i quan intenta fugir pateix un accident i perd totes les dents. Una mica desastre aquest llop! I a partir d'aquí ha de prendre una decisió... llegiu aquest conte i en descobrireu el final.

Molt d'humor, unes il·lustracions senzilles (només utilitza 4 colors: vermell, negre, blanc i blau) però molt expressives i una història divertida, amb un llop com a protagonista que es fa estimar, que apareix amb els braços creuats i cara de bona persona; vaja, que molta por no fa, ni a una mosca espantaria... I la tipografia també crida l'atenció perquè juga amb les mides de les lletres, remarcant així el mes important de la història.

Els nens i nenes es divertiran amb la peculiar forma de parlar del llop, quan diu per exemple: "Ahhhhh" et menjadé, conillet blanc! et menjadé ada mateix". Un llibre molt entretingut de l'editorial Kokinos.





dilluns, 19 d’agost de 2013

Et desafio a no badallar


Títol: Et desafio a no badallar
Autor: Hélène Boudreau
Il·lustrador: Serge Bloch
Editorial: Barbara Fiore
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 8/10


"Els badalls són traïdors. Apareixen quan menys t'ho esperes. Tu fas la teva, estàs construint la torre de peces més alta de la història de l'univers, o disfressant el gat i, de sobte... estires els braços, se't tanquen els ulls, la boca se t'obre de bat a bat, la llengua se't cargola i mmm... ummm... uoaaahm!, surt un badall. I abans no te n'adonis t'envien a l'habitació perquè et posis el pijama!"

Així comença aquest conte, ideal per llegir als nens i nenes abans d'anar a dormir. El protagonista d'aquesta història és un nen que no vol anar a dormir mai, però tot sovint, sense adonar-se'n, se li escapa un badall i llavors ja ha begut oli... Pijama, conte i a dormir! Per això s'inventa una mena de manual per evitar els badalls i no haver d'anar a dormir quan millor s'ho està passant. Alguns dels consells que dóna són:

- NO MIRIS MAI NINGÚ QUE BADALLI A PROP TEU PERQUÈ ELS BADALLS S'ENCOMANEN
- NO ABRACIS MAI ELS NINOTS DE PELUIX NI LA TEVA MANTA PREFERIDA PERQUÈ ET VINDRAN GANES DE POSAR-TE CÒMODE
- EVITA ELS CONTES SOBRE ANIMALS DORMILEGUES
- NO COMPTIS OVELLES
- ...

La història és molt divertida, les il·lustracions són senzilles, expressives, clares i alegres; text i dibuixos es complementen a la perfecció i desafien el lector a no badallar. Ja us aviso que no serà fàcil!


Heu aconseguit arribar fins al final sense badallar?



dimarts, 13 d’agost de 2013

Wonder


Títol: Wonder
Autora: R. J. Palacio
Editorial: La Campana
Edat recomanada: a partir de 12 anys
Valoració: 9/10

Avui recomanem un llibre juvenil que considerem imprescindible i que hauria de ser lectura obligatòria als instituts. És la història de l'August, un nen que pateix una anomalia genètica que li produeix una terrible malformació a la cara. El mateix August ens explicarà com ha sigut la seva vida fins aleshores i com afronta el camí cap a la maduresa. Podríem dir que l'August és un nen normal, de fet ell s'hi sent, però no pensen el mateix les persones que en un moment o altre hi entren en contacte, ja sigui topant-se amb ell al carrer o establint-hi una relació més estreta. La història es preciosa i commovedora, la narració és molt fluïda i l'autora aconsegueix introduir-nos de ple en el relat, creant una forta empatia envers el personatge protagonista i les persones que l'envolten.
L'aspecte físic de l'August és diferent i ja sabem com tracta el món les persones diferents. Són moltes les persones que jutgen a partir de la simple aparença, sense tenir en compte que darrere de la façana hi pot haver una persona fantàstica, com l'August. El llibre ens mostra però que també hi ha persones disposades a ajudar els més dèbils, com és el cas de Summer, la noieta que des del primer dia d'escola fa costat a l'August, ignorant els comentaris despectius i cruels de la resta de companys. 
Por, fàstic, horror... són els sentiments que suscita l'August quan algú el veu per primera vegada. Ell ja està acostumat a les reaccions de la gent, als murmuris que es fan a la seva esquena sobre el seu aspecte, a les burles diàries... i fa tot el possible per tirar-s'ho a l'esquena i no resultar-ne afectat, però això moltes vegades és impossible.
La gran sort de l'August és la seva família, uns pares fantàstics que  el cuiden, el mimen i l'estimen, potser una mica sobreprotectors però les circumstàncies ho han fet inevitable; una germana que estima l'August amb bogeria malgrat haver-se sentit una mica deixada de banda per culpa seva. Entén que el seu germà és especial i que els seus pares ho hagin fet tot per ell, però no pot evitar sentir-se'n una mica gelosa, fet totalment comprensible; i una gosseta que es desviu per l'August sense importar-li gens ni mica el seu aspecte; de fet és l'única que no s'adona que l'August és diferent.
L'August evoluciona molt al llarg de tota la història. Comença l'escola essent un nen indefens i dèbil però es resisteix a donar-se per vençut i s'acaba enfrontant a tot i superant tots els obstacles. Acceptar-se a un mateix no és fàcil, però ell ho aconsegueix, gràcies al seu afany de superació i a l'ajuda de familiars i amics, que l'estimen per sobre de tot, sense tenir en compte el seu aspecte físic. L'August és un nen admirable, que us farà plorar, riure, us emocionarà i us ensenyarà a ser millors persones.

"Si em trobés una llàntia màgica i només li pogués demanar un desig, demanaria tenir una cara normal que no cridés gens l'atenció. Demanaria poder anar pel carrer sense que la gent, al veure'm, fes allò d'apartar la vista. Sabeu què crec, jo? Que l'única cosa que fa que no sigui normal és que ningú m'hi troba".

"Per mi Halloween és la millor festa de totes. Millor i tot que Nadal. Em puc disfressar. Em puc posar una màscara. Puc anar per tot arreu amb la màscara com tots els alters nens i ningú s'estranya del meu aspecte. Ningú em mira dues vegades. Ningú es fixa en mi. Ningú em coneix."