dimecres, 27 de novembre de 2013

Com amagar un lleó


Títol: Com amagar un lleó
Autora i il·lustradora: Helen Stephens
Editorial: Ediciones B
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 8

El protagonista d'aquesta història és un lleó, un lleó que es passeja per la ciutat amb la simple intenció de comprar-se un barret

" Un dia d'estiu un lleó va anar a passejar pel centre per comprar-se un barret" 

Com si fos la cosa més normal del món que un LLEÓ es passegés pel carrer com si res! De mica en mica les coses es van complicant. Tothom es pensa que és malvat i la gent li té molta por, per això el defugen i el maltracten. Un dia però, l'Iris, una nena petita, ingènua i amb un cor gegant, el coneix i es fan molt amics. Ella és l'única que no té prejudicis i per això decideix amagar-lo a casa però haurà de fer un munt de coses per evitar que els seus pares descobreixin el que està fent amb aquest nou amic. La tranquil·litat a casa l'Iris no dura per sempre i un dia la mare de l'Iris descobreix l'enorme felí. Aquest s'espanta i fuig de la casa per camuflar-se a la plaça de l'Ajuntament. Aquí descobrirà una cosa que canviarà dràsticament el seu destí. Llegiu aquesta història i sabreu així que succeeix amb el lleó i com acaba aquest conte, que no és res més que un crit a l'amistat, a la convivència i a la tolerància davant la diversitat. 
Aquest conte és tendre, divertit i molt alegre, les il·lustracions són fantàstiques, molt expressives i detallistes i són un gran suport al text, que sol perdria la força i l'interès que aconsegueixen els dibuixos de Helen Stephens. El sentit de l'humor no es perd en cap moment, sobretot es fa explícit quan la nena intenta ocultar el lleó a casa: un lleó és molt gran, un lleó és molt pelut, un lleó fa molt soroll, un lleó no es pot amagar!




dilluns, 25 de novembre de 2013

Aquest barret no és meu



Títol: Aquest barret no és meu
Autor i il·lustrador: Jon Klassen
Editorial: Milrazones
Valoració: 9
Edat recomanada: a partird e 4 anys


Avui us recomanem un àlbum il·lustrat titulat "Aquest barret no és meu" de Jon Klassen. El text és molt breu i les il·lustracions tot i ser minimalistes estan carregades de petits detalls. Un peix molt petit roba el barret a un peix molt més gran mentre aquest està dormint, i fuig per amagar-se dins un bosc d'algues, però les coses no sempre surten com un voldria i... no us desvelarem el final perquè perdria la gràcia, però feu-hi una ullada perquè és molt divertit. Les rialles estan assegurades.

L'originalitat de l'àlbum rau en la manera com se'ns explica la història, és el mateix peix petit qui va explicant al lector el que ha fet (ha robat el barret!) i a partir de llavors el lector va veient tot el que fa el peixet per aconseguir amagar-se i no ser descobert. Al mateix temps veiem també el que fa el peix gros i  i a jutjar per les il·lustracions potser aquest és més intel·ligent del que es pensa el peixet. Una cosa és que el que diu el text (els pensaments del peixet) i l'altra el que succeeix realment i que veiem a través de les il·lustracions. No tenen  res a veure les paraules amb els fets. I precisament és això el que fa que la història tingui tanta gràcia.

"Aquest barret no és meu. L'acabo de robar. L'he robat d'un peix gros. Estava adormit. I probablement no es desperti fins d'aquí molt de temps. I si es desperta, probablement no s'adoni que el barret ja no hi és. I encara que s'adoni que ja no hi és, probablement no sabrà que he estat jo qui l'ha agafat. I fins i tot si endevina que vaig ser jo, no sabrà cap a on vaig".

Se sortirà amb la seva el peixet? Es despertarà el peix gros i s'adonarà que li han pres el barret? El peix gros descobrirà qui és el lladre? El cranc que ha promès al peixet que no el delatarà, complirà la seva paraula?

Només tres personatges, molt poques paraules i comptades il·lustracions, però la diversió està assegurada perquè la història ve carregada d'ironia i humor i és molt original. 

Si voleu podeu veure el booktrailer d'aquest àlbum il·lustrat aquí

 I algunes de les il·lustracions:








dimecres, 13 de novembre de 2013

El gat vermell i el gat blau


Títol: El gat vermell, el gat blau
Autor i il·lustrador: Jenni Desmond
Editorial: Lata de Sal
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 9/10

Els protagonistes d'aquest conte ja us els podeu imaginar, sí, són aquests dos gats, un de color vermell i l'altre de color blau. Cada vegada que es veuen es barallen perquè estan gelosos un de l'altre. El gat vermell voldria ser tan intel·ligent com el gat blau i el gat blau voldria ser tan àgil i ràpid com el gat vermell. En un primer moment intentaran de maneres molt curioses i inversemblants canviar el seu color per esdevenir ser com l'altre,  però aviat s'adonaran que això és impossible i que cadascú ha d'estar content amb les qualitats que té. Tots tenim les nostres virtuts i defectes i ens hem d'acceptar tal i com som. A més a més s'adonen que si són amics i s'ajuden les coses els sortiran molt millor. És un conte molt original sobre l'amistat, la felicitat, l'autoestima i l'ajuda mútua, una història que ensenya a estimar-se a un mateix i a ser feliços amb el que tenim, sense envejar els altres ni voler ser com ells. Els gats aprenen que a través de l'amistat que els uneix poden superar tot els entrebancs i amb l'ajuda de l'altre vèncer les petites mancances que un pot tenir. Els gats s'adonen que el color no fa la felicitat i que és absurd i rídicul intentar canviar el seu aspecte. També reconeixen que és molt cansat, avorrit i difícil intentar ser el que un no és, per això cap al final del conte els gats diuen:

"Em sembla que m'estimo més ser com jo, va reconèixer el gat vermell. 
I jo no arribo a córrer tan de pressa com tu, va dir l'altre, però com a gat blau sóc el millor.
No havien deixat de ser el Gat Blau i el Gat Vermell, però una cosa sí que havia canviat, el Gat Vermell i el Gat Blau havien esdevingut amics! Feien un munt de coses àgils, ràpides i intel·ligents... tots dos junts!"

I l'última pàgina del llibre sorprèn, quan apareix un nou gat a la història, el de color groc, i els nostres amics quan veuen que el nou gatet canta com els àngels, es pregunten:
"Vols dir que no hauríem de ser grocs?"
I és que els humans no som els únics que tot sovint ens equivoquem i ensopeguem dues vegades amb la mateixa pedra... els gats també!

Les il·lustracions de Jenni Desmond són molt divertides. És el seu primer àlbum il·lustrat i ja ha guanyat el premi  "The Cambridgeshire Children’s Picture Book Award 2013" al Regne Unit.  Desmond juga amb els dos colors dels protagonistes i construieix aquestes il·lustracions tan dinàmiques, expressives i que sembla que tinguin vida pròpia i que en qualsevol moment els gats hagin d'abandonar les pàgines del llibre per entrar dins el menjador de casa... No patiu, només ho sembla! 
A més a més, l'autora ens proposa un joc que consisteix en buscar 56 ratolins que s'han amagat entre les pàgines d'aquest llibre. No és gens fàcil trobar-los tots... Jo encara continuo buscant!

Ben aviat podreu trobar aquest àlbum il·lustrat a la biblioteca. No us deixeu perdre aquesta fantàstica història que pertany a la col·lecció "Gats" de l'editorial Lata de Sal. Val molt la pena.





dilluns, 11 de novembre de 2013

El Sr. Rondó i el malentès del zoo



Títol: El Sr. Rondó i el malentès al zoo
Autor i il·lustrador: Kevin Waldron
Editorial: Flamboyant
Edat recomanada: a partir de 6 anys
Valoració: 8/10

Cada matí el Sr. Rondó supervisa que tot funcioni dins el zoo. Un matí, quan es posa la jaqueta, s'adona que aquesta li comença a anar petita i el vigilant es plany perquè es veu massa gras i això pot tenir conseqüències nefastes a la seva vida. Els animals que l'envolten no interpreten bé les seves paraules i es pensen que tot el que diu el Sr. Rondó va adreçat a ells. Per exemple, quan el senyor Rondó diu: "Et fas vell també. Mira't les arrugues", l'elefant es pensa que li està dient a ell; o bé quan diu "Uau, puc sentir la teva suor només de fer aquesta ronda matutina", es diu el Sr. Rondó quan passa per la cova de l'ós; i és així com l'ós és pensa que és ell qui fa pudor. I així mateix durant tot el seu recorregut, el sr. Rondó va remarcant els seus defectes i els diferents animals es pensen que els ho diu a ells i se senten molt malament, cada cop més tristos. El Sr. Rondó se sent trist i desesperat però de cop i volta tot s'aclareix gràcies al fill del senyor Rondó, el petit Rondet. No us explicarem què passa perquè sinó perdria la gràcia. Veniu a buscar el llibre a la biblioteca i en traureu l'entrellat.

La història és original i divertida, farà riure a petits i a grans; i a més a més és constructiva i ens fa veure que tot sovint ens amoïnem sense motiu, tenim preocupacions i cabòries sense fonament. Al mateix temps ens alerta que hem de vigilar perquè a vegades les nostres paraules poden doldre la gent del nostre voltant, sense ser aquesta la nostra intenció i és més, el nostre estat d'ànim, ja sigui pessimista o el més optimista del món, pot influir enormement en la gent del nostre entorn.

Les il·lustracions són fantàstiques i molt detallistes, els animals i el protagonista són molt expressius i transmeten simpatia. Kevin Waldron juga molt amb les tipografies i així aconsegueix expressar molt bé el que ens narra la història. I una grata sorpresa són les guardes d'aquest àlbum il·lustrat. Feu-hi una ullada i observeu-les amb deteniment que semblen iguals però són molt diferents...

“El Sr Rondó i el malentès al zoo” va guanyar el Premi Bologna Ragazzi l'any 2009.