dijous, 27 de febrer de 2014

Sven Nordqvist, un autor i il·lustrador fantàstic

Sven Nordqvist és un escriptor i il·lustrador suec, conegut principalment pels seus llibres del senyor Pettson, un vell solitari, i el seu gat Findus. 

A casa nostra és l'editorial Flamboyant qui ens ha proporcionat aquestes històries tan divertides:

El pastís d'aniversari
La caça de la guineu
Quan en Findus era petit i va desaparèixer
En Pettson se'n va d'acampada
El pastís de creps
En Findus s'independitza

Tots són llibres molt il·lustrats però també tenen molt de text. Això, a les biblioteques, ens dificulta una mica saber on col·locar-los o a qui adreçar-los. Creiem que són històries que tant poden llegir els més petits acompanyats d'un adult o els nens de 8 o 9 anys, en solitari. Els més petits gaudiran moltíssim amb les fantàstiques il·lustracions, plenes de detalls; i els més grans, quedaran també entusiasmats amb el text que acompanya les il·lustracions i que tan bé les descriu.

Jo m'he enamorat d'en Pettson, aquest avi solitari i una mica trist que un bon dia rep un regal de la seva veïna, la Beda Andersson, un regal que resulta ser un gatet que a partir de llavors li farà la vida més alegre. I és que en Findus no és gat com tots els altres, en Findus parla! En Findus i en Pettson esdevenen grans amics, es fan companyia, juguen, parlen de tot i més i junts passen mil i una aventures. Cada llibre ens presenta una història senzilla, tendra, amb humor, divertida i original. I les il·lustracions, a primer cop d'ull semblen molt tradicionals però si es miren amb deteniment amaguen un munt de detalls que les fan molt especials. Són il·lustracions molt descriptives que ens ajuden a familiaritzar-nos de seguida amb els personatges perquè Sven Nordqvist aconsegueix dotar-los d'una gran personalitat.

Volem més aventures d'en Findus i en Pettson, volem més contes il·lustrats per l'Sven Nordqvist!

A continuació us deixem amb algunes il·lustracions de l'Sven Nordqvist i us convidem a venir a la biblioteca per agafar en préstec algun dels exemplars que tenim disponibles. Passareu una bona estona, sens dubte!












dijous, 20 de febrer de 2014

El diario de las cajas de fósforos


Títol: El diario de las cajas de fósforos
Autor: Paul Fleischman
Il·lustrador: Bagram Ibatoulline
Editorial: Juventud
Edat recomanada: a partir de 6 anys
Valoració: 8

"Elige el objeto que más te guste y luego te contaré su historia". Així comença la història d'aquest àlbum il·lustrat. Una nena visita el seu besavi i quan l'avi li diu que triï un objecte, ella escull una capsa de puros, a l'interior de la qual s'hi amaguen un munt de caixes de llumins. Dins de cada capseta hi ha un objecte petit però que il·lustra perfectament tot el que ha viscut l'avi al llarg de la seva vida. És el diari personal de l'avi. L'avi, quan era jove, no sabia llegir i la seva manera de fer un diari consistia en agafar diferents objectes significatius i guardar-los dins una capsa de llumins. Gràcies a aquests objectes l'avi podrà explicar a la nena els seus orígens a Itàlia i el seu viatge a Amèrica, viatge que va fer per retrobar-se amb el seu pare, que havia marxat allà per treballar i aconseguir una segona oportunitat. Cada objecte és un preuat record que l'avi guarda en el més profund de la seva memòria i que l'ajuda a explicar a la seva néta el sofriment que suposa ser una persona immigrant, la duresa de la feina: "empezamos a trabajar en las fábricas de conservas, cortando pescado todo el día, y siempre con un hombre vigilando para asegurarse de que no nos rezagábamos. Nos ofrecieron como vivienda unas viejas barracas que se caían a trozos y que estaban tan abarrotadas como el barco" i com a vegades se sentia maltractat: "En aquellos tiempos,  a algunas personas no les gustaba que hubiera italianos aquí. A veces los muchachos nos lanzaban piedras."

Marxar del país per sobreviure, una història real i amb la qual en l'actualitat moltes persones s'hi poden sentir identificades. La història és molt emotiva i les imatges que l'acompanyen són fantàstiques. Agafen un to grogós que donen sensació d'antiguitat i són molt emotives, detallistes, nostàlgiques i boniques. Gairebé semblen fotografies.

Podeu veure un vídeo de l'àlbum aquí

De ben segur que després de llegir-lo tindreu moltes ganes de començar a construir el vostre propi diari, per així d'aquí molts anys poder recordar a la perfecció aquells moments viscuts intensament al llarg de la vida.

Una petita joia. Observeu quines il·lustracions!







dimecres, 12 de febrer de 2014

Mots vius

L'Editorial Barcanova té una col·lecció preciosa destinada tant a infants com a adults que té com a centre d'interès la llengua, juga amb les paraules i té per objectiu estimular la imaginació i la creativitat. 
Cada llibre és escrit i il·lustrat per autors/es i il·lustradors/es diferents. Actualment la col·lecció ja disposa de 13 títols i a la biblioteca ara mateix en tenim cinc:

- Paraules per dir com som de Carme Alcoverro i il·lustrat per Òscar Julve
- Paraules sonores d'Anna Gasol i Teresa Blanch, il·lustrat per Teresa Herrero
- Paraules nadalenques de Montse Ginesta, il·lustrat per Marta Montañá
- Paraules per endevinar de Josep-Francesc Delgado, il·lustrat per Lola Roig
- Paraules d'amor de tota mena de Miquel Pujadó, il·lustrat per Cristina Zafra.




Són llibres de format petit, atractius i molt adients per aprendre vocabulari i divertir-se amb les paraules. D'aquests cinc títols en destaco dos, Paraules per dir com som i Paraules per endevinar. En el primer trobem expressions diferents per dibuixar el caràcter de les persones, per exemple ens diu:

"A qui és bona persona, li diem que...
és un bon jan,
un bonàs,
un tros de pa,
és bo com el pa,
fa bondat,
va amb el cor a la mà.

I a qui fa mal o és capaç de tot, li diem que...
té malícia,
és més dolent que la pesta,
és dolent com una pedregada seca,
és de la pell de Barrabàs,
és una mala peça"

Què s'aconsegueix amb aquesta lectura? ampliar el vocabulari, aprendre frases fetes i divertir-se jugant amb les paraules.

El segon, Paraules per endevinar, és un endevinari d'animals amb trenta-un poemes breus per rumiar, passar-s'ho bé i gaudir amb les il·lustracions, tal i com diu la contraportada del llibre. El llibre comença així:
"Acabes d'obrir la primera plana
d'un llibre d'endevinalles
d'animals. Aquest llibre
és un joc. Si hi vols jugar,
no passis a la plana següent fins
que t'hagis imaginat l'animal
de l'endevinalla. Quan ho hagis fet,
gira el full i el trobaràs dibuixat"

A partir d'aquí van sorgint les endevinalles, del següent estil:
"Sóc molt àgil i elegant,
sempre em vaga de divertir.
Si faig la cort als vaixells
et convido a riure amb mi.
Quan llegeixis l'últim mot
dels darrers versos d'aquí,
trobaràs que Déu n'hi do
com puc ser-ne, de fi"

Després de llegir l'endevinalla, cal que imaginem un dofí, girem la pàgina i veiem com l'ha il·lustrat magníficament la Lola Roig.
Llibres frescos, àgils, divertits, amb il·lustracions boniques, expressives i originals. Una molt bona col·lecció per tenir a casa o a l'escola. O també podeu venir-la a buscar a la biblioteca. Afanyeu-vos!

dijous, 6 de febrer de 2014

Quan l'avi era petit



Títol: Quan l'avi era petit
Autora i il·lustradora: Lilli Messina
Editorial: Takatuka
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 10

Ja vam fer una entrada al bloc de "L'avi és l'avi" de Lilli Messina i avui recuperem aquesta autora i il·lustradora per parlar de "Quan l'avi era petit". Per què repetim? perquè ens encanta, ens distreu i sempre aconsegueix fer-nos riure. Les il·lustracions són molt originals i caricaturesques i avi i nét tracten amb molt d'humor la dificultat d'explicar als infants com eren les coses abans, quan l'avi era petit.
El llibre té molt poc text però explica moltes coses i tot gràcies a aquestes magnífiques il·lustracions, grosses i molt expressives, que capten l'atenció dels més petits i fan riure als més grans. A més a més, Lilli Messina torna a crear una història molt tendra, senzilla i propera que evidencia aquesta complicitat existent sempre entre avis i néts.
Quan l'avi era petit doncs, les coses eren molt diferents: no hi havia tantes cases, la llet venia directament de la vaca i els cavalls encara estiraven els cotxes... El nét escolta atentament l'avi i s'imagina com devia ser la seva vida però és clar, són de generacions diferents i la interpretació que en fa s'allunya una mica de la realitat. 

Així és com l'avi recorda com la seva mare el rentava

 I així com el nét s'ho imagina...