dijous, 27 de març de 2014

Olivia i les princeses


Títol: Olivia i les princeses
Autor i il·lustrador: Ian Falconer
Editorial: Andana Editorial
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 10

I avui us presentem la porqueta més simpàtica, divertida i esbojarrada de la literatura infantil, la porqueta Olivia. És somiadora, espontània, entranyable, elegant, imaginativa i molt tendra. Té molta personalitat, una energia il·limitada i és molt trapella, amb unes ocurrències que de ben segur us robaran el cor. En fi, l'Olivia és adorable i no podem deixar de fer-ne esment en aquest bloc de recomanacions.
Els textos dels contes protagonitzats per l'Olivia són molt divertits i ens mostren l'original manera que té la porqueta de veure el món i d'interpretar-lo, amb una actitud sovint exagerada i grotesca per encarar-se a qualsevol aspecte de la seva vida quotidiana.
L'estètica dels contes és molt original, les il·lustracions són força minimalistes però molt expressives i Ian Falconer utilitza sobretot tres colors: el blanc, el negre i el vermell (el color preferit de l'Olivia!) per donar-nos a conèixer les mil i una aventures d'aquest personatge tan emblemàtic i que ja ha aconseguit que se'n faci una sèrie de televisió (de la qual l'autor no n'està gaire satisfet) i ha estat traduït a un munt de llengües, fins i tot el llatí.

En català podem trobar 4 llibres de l'Olivia:
- Olivia
- Olivia i la joguina perduda
- Olivia salva el circ
- Olivia i les princeses

I avui us parlarem de l'últim llibre de la col·lecció, "Olivia i les princeses". En aquesta història l'Olivia està cansada que totes les seves amigues vulguin ser princeses, i a més a més, princeses roses. Quina ridiculesa! No entén que totes vulguin ser iguals. Ella no sap què vol ser quan sigui gran, potser infermera o reportera, vés a saber, el que té claríssim és que NO VOL SER PRINCESA! En aquesta aventura l'Olivia té una autèntica crisi d'identitat, té somnis i aspiracions, no vol fer el que totes les seves amigues fan perquè defensa la seva individualitat i personalitat. Finalment, després de donar-hi moltes voltes, l'Olivia veu clar el seu futur. No us revelarem el final perquè és molt sorprenent. Segur que us quedareu bocabadats i us fareu un tip de riure. No podia tenir cap altre desenllaç, l'Olivia és genial.
Els contes de l'Olivia són adients per a nens ben petits perquè l'autor utilitza frases curtes i un vocabulari senzill; les il·lustracions complementen a la perfecció el text i el fan més entenedor. De fet, mirant les il·lustracions podem fer-nos una idea perfecta del que li passa pel cap a la porqueta, gràcies a elles entrem directament dins el món de l'Olivia, la comprenem i acabem adorant-la. No hem de deixar de banda el refinat sentit de l'humor de Ian Falconer; a cada pàgina trobarem un detall o altre que despertarà el somriure a petits i grans. 

A continuació podeu veure algunes il·lustracions de l'Olivia, amb tota la seva esplendor:








aquí podeu veure la pàgina web dedicada a la porqueta, amb informació sobre l'autor, jocs, llibres i tota mena de productes de marxandatge; i fins tot podeu fer-vos fans de l'Olivia!

Esperem que no s'acabin mai els contes de l'Olivia.

VISCA LA PORQUETA OLIVIA!

dimecres, 19 de març de 2014

Celebrem el dia del pare

Avui us volem recomanar tres llibres fantàstics per celebrar el dia del pare:

El meu papà de Coralie Saudo i il·lustrat per Kris Di Giacomo


"El meu papà és molt gran i molt fort, però... cada vespre la mateixa cantarella... comença sempre així: NO VULL ANAR A DORMIR!"

Així comença aquesta història protagonitzada per un pare i un fill que s'han invertit els papers. El pare protesta, crida, plora i s'inventa mil excuses per no anar a dormir, per no quedar-se sol a l'habitació, per dormir amb el llum encès i el fill actua com si fos ell el responsable del pare, el cuida, li explica contes i li fa companyia. El conte és explicat en primera persona pel nen i les il·lustracions tot i ser senzilles, són molt originals i divertides. Crida molt l'atenció veure el pare fent el pi, o enfilat a la làmpada, o fins i tot assegut a la falda del fill preparat perquè aquest li expliqui un conte... El món al revés. Diversió assegurada.

Un papa a mida de Davide Calí i il·lustrat per Anna Laura Cantone


En aquest àlbum il·lustrat les il·lustracions i el text es complementen a la perfecció. La història és explicada per una nena de 4 o 5 anys, que viu amb la mare i coneix perfectament les seves virtuts: "La mama és alta... la mama és forta... la mama és maca... la mama és intel·ligent.... és esportista.... I a més a més, sap fer trencaclosques". És la mare perfecta! Però la nena es lamenta quan pensa que els altres nens i nenes també tenen un papa i ella no. Per això decideix posar un anunci que diu així: "Es busca un papa tan meravellós com la mama. Els qui no ho siguin, ja poden quedar-se a casa seva". Després de fer un munt d'entrevistes a possibles candidats de pare, la nena arriba a la millor conclusió: "Al final només en quedava un. La veritat és que no era gaire alt, tampoc no semblava un actor de cinema, ni tenia un aspecte gaire esportiu, ni era fort com el Lluitador Emmascarat... però semblava simpàtic i ens el vam quedar". La nena s'adona que no cal tenir el pare més fort, més guapo o més alt del món sinó que és molt millor tenir un pare simpàtic i afectuós; per això quan el troba només pot dir "M'agrada molt el meu nou papa! Encara que no sàpiga patinar sobre rodes ni fer trencaclosques. És el meu papa!"
Les il·lustracions d'Anna Laura Cantone són molt alegres, coloristes i còmiques i les paraules de Davide Cali ens arriben carregades d'afecte i senzillesa. Per tot això és doncs un conte genial i perfecte per regalar al pare.

Aquí podeu veure la versió animada del conte

Días de hijo de Philip Waechter


Philip Waechter ens explica com és el pare "primerenc", amb un retrat perfecte de les seves emocions, sempre tractant-les amb ironia i humor i defugint el sentimentalisme fàcil. Els primers bolquers, els primers mals de panxa, les passejades amb el cotxet... i l'enorme sort que un té el dia que és pare! Ens explica fets molt quotidians i ho fa d'una manera molt senzilla i entranyable.
Hi ha pocs contes infantils que parlin d'aquesta relació entre pare i fill; per això quan en trobem un que ens agrada, que explica aquesta relació amb naturalitat i senzillesa, no podem deixar de recomanar-lo.
 És un llibre que agradarà tant als petits de casa com els grans i també és ideal per regalar avui que és el dia del pare, sobretot si es tracta d'un pare novell. Segur que s'hi sentirà molt identificat.

Des de la biblioteca desitgem a tots els pares del món que avui tinguin un dia ben feliç.
FELIÇ DIA DEL PARE!

dijous, 13 de març de 2014

Mamaaa!



Títol: Mamaaa!
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Editorial: Animallibres
Edat recomanada: a partir de 3 anys
Valoració: 8/10

Ja coneixíem l'Ilan Brenman per "Les princeses també es tiren pets", "Els animals també es tiren pets" o "El pare és meu" i ara ens arriba amb aquest nou àlbum il·lustrat titulat "Mamaaa!", publicat per l'editorial Animallibres.  Aquest llibre de ben segur que agradarà a mares i fills perquè uns i altres s'hi sentiran molt identificats. Quina mare a vegades, al final del dia, no està cansada que el seu fill o filla cridi incansablement la paraula "Mamaaa!" per qualsevol cosa, ara per naps ara per cebes? A quina mare no li agradaria desaparèixer per uns instants i descansar una estona per deixar de sentir el seu nom? Quina mare no s'ha sentit aclaparada per satisfer les atencions que li reclamen els fills a tothora? Doncs la protagonista d'aquesta història és una mare d'aquestes. I ja no pot més. I per això posa en marxa un pla, però li servirà d'alguna cosa? Què li passa a la mare quan deixa de sentir la veueta dels seus fills? Si voleu saber quina estratègia utilitza la mare i quines són les conseqüències haureu de llegir aquesta història.

El text és simple i breu, escrit amb lletra de pal i amb un vocabulari molt assequible perquè els petits l'entenguin si el llegeixen sols. I les il·lustracions són molt expressives i divertides, carregades d'humor i complementen el text a la perfecció.

Si ets una mare que vol descansar i no sentir "Mamaaaaaaa!" durant unes hores, aquest és el teu llibre!





MAMAAA! MAMAAA! MAMAAA!


dijous, 6 de març de 2014

El Monstre de colors et pregunta: I tu, com et sents avui?



Títol: El monstre de colors
Autora i il·lustradora: Anna Llenas
Editorial: Flamboyant
Edat recomanada: a partir de 3 anys
Valoració: 9/10


Aquest que veieu a la imatge de sota és el monstre de colors. Voleu saber què li passa? Doncs que "avui s'ha llevat estrany, confós, atabalat... ben mirat, no sap què li passa"

El monstre d'aquesta història és un monstre especial, no és un monstre terrible ni malvat, tot el contrari, aquest és un monstre molt simpàtic que ens ha robat el cor i que avui té un problema, que la seva amiga detecta només veure'l: "T'has fet un garbuix d'emocions, i totes barrejades no funcionen bé".

El monstre no sap si se sent trist, content, enfadat, si té por o està tranquil i la seva amiga l'ajudarà a posar ordre a les seves emocions. Li explicarà en què consisteixen les diferents emocions i assignarà a cadascuna d'elles un color diferent: el verd representa la calma; el groc, l'alegria; el vermell, la ràbia; el blau, la tristesa; el negre, la por. A partir d'aquí, junts les aniran classificant en diferents pots.

És així com de mica en mica el monstre ho comença a veure tot molt més clar. Ha après a diferenciar les diferentes emocions i a detectar-ne les seves principals característiques. Ara ja sap que "quan estàs alegre rius, saltes, balles, jugues... i vols compartir l'alegria amb els altres", o "quan estàs trist t'arrauleixes, vols estar sol... i no tens ganes de fer res" o "quan estàs enfadat sents que s'ha comès una injustícia i vols descarregar la ràbia en algú altre" o fins i tot "quan tens por et tornes petit i poca cosa... i creus que no podràs fer el que se't demana". Gràcies a les explicacions de la seva amiga el monstre recupera la seva estabilitat emocional i aprèn a gestionar els seus estats d'ànim.

A mi m'agrada molt el final de la història, quan el monstre es posa tot ell de color rosa. Us imagineu que li pot haver passat? Jo crec que ara té un nou sentiment, una nova emoció, qui sap, potser s'ha enamorat?
                                                                 
Aquest és un àlbum il·lustrat ideal per treballar les emocions amb els fills o amb els alumnes a l'aula. La mateixa autora, a la seva pàgina web, dóna idees per fer-ho a partir d'activitats diverses. Feu una ullada a la seva pàgina aquí. No és fàcil parlar de les emocions amb els més petits, però a partir de la lectura d'aquest àlbum segur que trobeu les millors estratègies per fer-ho.

Les il·lustracions estan molt ben aconseguides, com si les hagués fet un infant i això segur que als nens i nenes els crida molt l'atenció. El text és molt breu però explícit i entenedor, suficient. Il·lustracions i text es complementen a la perfecció.

Si aneu aquí podeu veure també un vídeo sobre el conte.






 I tu, amb quin color t'identiques ara mateix?