dijous, 26 de novembre de 2015

Vermell o per què el bullying no és cap broma


Títol: Vermell o per què el bullying no és cap broma
Autor i il·lustrador: Jan De Kinder
Editorial: Tramuntana
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 9

Vermell de vergonya, en Tomàs té les galtes vermelles i els nens de l'escola es burlen d'ell. Ens trobem davant un conte que ens parla d'una manera directa, clara i sense divagacions, de l'assetjament escolar, un tema complicat però lamentablement molt present a les escoles actuals.

"Deixeu-me en pau! - torna a sospirar en Tomàs.
En Pol riu.
I cada vegada que algú riu en Tomàs es queda una mica més en silenci"

Un dia però, la Laia, una companya de classe, comença a veure que allò que ella i els seus amics estan fent a en Tomàs no està bé i decideix actuar i ajudar-lo. A partir d'aquest moment les coses començaran a millorar. La Laia detecta que allò que estan fent ja no és una broma, sinó que s'ha convertit en un maltractament i això la fa sentir molt malament; per això decideix enfrontar-se al més fort i demostrar que tots junts poden aturar l'assetjament a en Tomàs.

Les il·lustracions, realitzades pel mateix autor, són intenses i molt adequades al text. Utilitza pocs colors, bàsicament el vermell i el negre per reflectir la violència, la sang, la ràbia, la vergonya, el dolor... El text és molt senzill, utilitza un llenguatge concís i ens explica la història en primera persona la Laia, aconseguint així que ens sentim molt identificats amb els seus sentiments i la seva reacció davant la injustícia de veure el patiment d'un company, que sense motiu aparent, és rebutjat, maltractat i fet a miques per uns companys dominats per la supèrbia i la necessitat de fer mal a aquell que es mostra més indefens.

Un llibre molt recomanable per llegir i treballar a l'escola i a casa, perquè els nens prenguin consciència i sàpiguen detectar a temps un cas de "bullying" al seu entorn.












dimecres, 4 de novembre de 2015

Marta Altés

Fa temps ja vam fer una ressenya al blog, del llibre "El meu avi" de Marta Altés.  Avui volem parlar de tres llibres més d'aquesta autora i il·lustradora que va començar en el món del disseny gràfic però que finalment ha esdevingut una de les millors il·lustradores infantils del nostre país. Els llibres que destaquem són: "Sóc un artista" i "No!".




Sóc un artista

Blackie Little Books edita aquest fantàstic àlbum il·lustrat que ens explica una història molt divertida i plena de color. El protagonista d'aquesta història se sent incomprès per la seva mare cada vegada que deixa anar la seva imaginació i creativitat i juga amb els colors, les textures i les formes. El nen, vestit de Picasso i amb els bigotis de Dalí, s'inspira a qualsevol raconet de casa seva i fa autèntiques obres d'art, a les parets, les portes, les finestres, o fins i tot utilitzant el gatet que sempre l'acompanya. El color és desbordant, les imatges parlen per si soles, el text és breu i el lector queda completament captivat i seduit per aquest noiet tan creatiu. De ben segur que més d'un se sentirà identificat amb aquesta mare esgotada però que reflecteix una relació molt tendra amb el seu fill, un relació totalment versemblant. 






No!
Una història molt senzilla però d'allò més divertida, protagonitzada per un gosset que està convençut que es diu "No" perquè la seva família, que l'estima molt, sempre té el seu nom a la boca: quan aquest prova el seu menjar per assegurar-se que és bo, quan els ajuda a  buscar tresors al jardí, quan els escalfa el llit abans no se'n vagin a dormir... sempre el criden i li diuen: No!!!! Però un bon dia s'adona d'una cosa que no entén: Com és que tothom l'anomena "No" si en el collaret que porta posat diu "Rufus"? Les il·lustracions són fantàstiques, originals i divertides, plenes de sentit de l'humor i molta ironia.