divendres, 31 de gener de 2014

La Lola vola i altres històries horripilants



Títol: La Lola vola i altres històries horripilants
Autor: Wilfried Von Bredow
Il·lustrador: Anke Kuhl
Editorial: Takatuka
Edat recomanada: a partir de 8 anys
Valoració: 8

Wilfried Von Bredow i Anke Kuhl ens ofereixen aquestes set situacions quotidianes portades fins l'extrem de les seves conseqüències, set situacions familiars molt divertides i esbojarrades, que podrien ser reals, però totes amb un final tràgic i inesperat. Les històries pretenen ser alliçonadores però Wilfried Von Bredow acaba convertint un mal costum o un vici dels nens d'avui en dia en una peripècia exagerada dotada d'un sarcasme que de ben segur us farà riure de valent. Els protagonistes són doncs, nens i nenes, inconscients, desassenyats, que desobeeixen els pares, i després per aquest motiu, pateixen un terrible desenllaç. Què li passarà a la Lola si creua el carrer sense mirar? o si en Lluc mira més hores del compte la televisió? o si l'Enric pega els altres nens? o si en Mauri no endreça la seva habitació? No us ho podeu ni imaginar... Per tal que us en feu una idea i us vinguin ganes de llegir la resta d'històries, aquí us en deixo una, la que més m'agrada, titulada "La història d'en Lluc i la televisió":

Els pares entren fent renou:
"Portem un televisor nou".
La pantalla fa mitja por;
quasi no hi cap, al menjador.
El pare prem "on" i l'engega;
la resplendor de poc l'encega.
En Lluc s'asseu còmodament
i s'aferra al comandament.
La mare li diu de seguida:
"Ja ho saps, només una hora al dia!"
Es diu en Lluc: "Una hora i prou?
Dues millor, o vuit o nou".
Guimbava abans com una mona,
ara no es mou de la poltrona.
El dit polze li fa molt mal,
au!, de tant canviar de canal.
El món és pla, rectangular, 
estèreo i bidimensional.
El noi passa el dia ajagut.
Se'l veu pansit, alacaigut.
A la nit cau rendit, badalla
i s'adorm davant la pantalla.
La seva mare li fa un prec:
"No vull, fill meu, que et tornis cec".
En Lluc, però, no li fa cas;
la cosa va de mal borràs.
El jovenet s'amorra al plasma,
pansit, neulit, com un fantasma.
Hi és tan a prop, ves tu per on,
que toca la tele amb el front.
En Lluc encara fa una passa.
Glup! la pantalla se l'empassa.
Ell batala, s'hi resisteix,
però és en va, no serveix de res.
S'esfuma tot, els peus també,
colzes, braços i peroné.
La mare ho veu tot i té un ensurt.
L'estira amb força, no se'n surt.
El pare, l'àvia i la germana
lluiten amb la pantalla plana.
Tant se val, ai!, pobre infeliç.
Al final es fa fonedís.
Del nen que seia a la butaca
només en queda una sabata.
La mare plora, es desconsola.
El pare corre i l'agombola.

Si a aquestes rimes hi afegiu unes magnífiques il·lustracions, d'allò més caricaturesques, obtindreu aquest divertit conte, per a compartir petits i grans.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada