dimecres, 29 de febrer de 2012

Amunt i avall



Títol: Amunt i avall
Autor i il·lustrador: Oliver Jeffers
Editorial: Andana Editorial
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 9/10




Crítica: Oliver Jeffers no deixa de sorprendre'ns i ara ho fa amb aquest nou àlbum il·lustrat titulat "Amunt i avall", també protagonitzat pel nen i el pingüí del seu anterior llibre, d'èxit internacional, anomenat "Perdut i trobat". És un conte sobre l'amistat, els somnis i les limitacions. El pingüí vol complir el seu somni: VOLAR; però aviat s'adonarà que això no és fàcil d'aconseguir tot i comptar amb l'ajuda incondicional del seu gran amic. Les coses no van tal i com ell s'esperava en un principi i es troba amb circumstàncies molt adverses, fins i tot es veu obligat a allunyar-se del seu amic. Aconseguirà finalment volar el pingüí? Es retrobarà altra vegada amb el seu amic de l'ànima? Compartiu la lectura amb els vostres fills i filles i esbrineu-ho vosaltres mateixos.
És un àlbum que entretindrà els nens i nenes a partir de 4 anys, és senzill, ocurrent i desperta el somriure en més d'una ocasió. Molt divertit i carregat de sentiments.
Les il·lustracions de Jeffers són molt expressives, els seus personatges són molt entranyables i la història que explica és profunda però alhora d'una simplicitat extraordinària.

Algunes de les il·lustracions que apareixen a l'àlbum:





Aquí teniu un vídeo amb el conte:



Si us ha agradat "Amunt i avall" també us poden agradar altres llibres del mateix autor. Aquí us en deixo una mostra:

"Atrapat"



"Cómo atrapar una estrella"



"Perdut i trobat"



"El corazón y la botella"




I podeu consultar la pàgina web de l'autor aquí

divendres, 17 de febrer de 2012

Rébecca Dautremer: la il·lustradora que enamora petits i grans

Avui no us parlaré d'un llibre en concret sinó d'una il·lustradora francesa, la Rébecca Dautremer, nascuda a França l'any 1972. Es presenta com a il·lustradora infantil però jo m'atreviria a dir que els seus àlbums agraden més als adults que als infants. Els seus llibres són autèntiques obres d'art que a les prestatgeries destaquen majestuosos per les seves dimensions, edicions ben acurades i pel seu cromatisme, amb un domini del color vermell en totes les seves tonalitats que crida molt l'atenció. Els seus àlbums demanen a crits que el lector s'aturi, els agafi i els contempli embadalit una bona estona.

Rébecca Dautremer és sensibilitat i sensualitat, però també tècnica i ofici; i tot i la importància que dóna al color també és destacable la seva iconografia, una iconografia molt particular que representa un món de fantasia i de somnis amb personatges d'una gran expressivitat, coberts de detalls i gairebé dotats de vida pròpia.

Rébecca aconsegueix amb la seva tècnica crear gairebé sempre un ambient suggerent, misteriós, ple de llum i de color. Acostuma a reinterpretar històries tradicionals, conegudes per tots nosaltres, però ho fa de tal manera que els dóna un toc especial i molt atractiu.

A continuació us en presento alguns exemples:

Nat i el secret de l'Esperança



La història d'Anik Le Ray és d'allò més bonica. En Nat i la seva família van, com cada estiu, a Kérity, a la costa de Bretanya. Allà hi viu l'àvia Esperança, que acostuma a llegir contes a en Nat. Però aquest estiu en Nat està trist: l'àvia s'ha mort i la seva veu ja no serà allà per descobrir-li el món dels llibres. En les seves últimes voluntats l'àvia ha deixat una nina russa a l'Àngèlica, la germana gran d'en Nat, i a ell la clau d'una habitació, la de la seva biblioteca. El jove Nat no pot imaginar que tots aquells llibres amaguen secrets sorprenents i que els seus personatges de ficció preferits, en Pinotxo, l'Alícia, el Capità Garfi... prendran vida pròpia davant seu i li demanaran que els salvi d'una amenaça que pot ser terrible.

Aquest llibre, a diferència de la majoria d'àlbums que il·lustra la Rébecca, està dominat pels colors marrons i grocs, que proporcionen una gran calidesa i aconsegueixen transmetre a la perfecció les emocions del petit Nat. Les seves làmines són precioses i d'una gran tendresa. Una autèntica delícia.
D'aquesta història fins i tot se n'ha fet una pel·lícula, "Kérity, la maison des contes". Aquí us deixo el tràiler:



Enamorats



Rébecca Dautremer és l'autora i la il·lustradora d'aquesta història protagonitzada per uns nens que intenten descobrir i entendre què és l'amor.

"Què és estar enamorat?"
És estar hipnotitzat, va dir en Lucas
Salomé va comprendre llavors que estar enamorat és tornar-se una mica boig.
Però en Tomàs va dir que estar enamorat és una cosa del cor,
Enamorats, és estar com en un somni! va dir en Jacob
És com flotar en el cel! va dir en Maurici
I la Salomé va concloure que per estar enamorat s'ha de ser un àngel
"

I així és com els amics de la Salomé i ella mateixa van reflexionant sobre què és estar enamorat i malgrat la seva curta experiència, la veritat és que no van gens desencaminats. En aquest cas les il·lustracions estan dominades per un vermell intens i és que no podria ser de cap altra manera en una història d'amor tan especial com aquesta.

Aquí teniu un vídeo sobre aquest àlbum:




Princeses oblidades o desconegudes



Aquest àlbum és un manual sobre com convertir-se en una autèntica princesa: els trucs per trobar un príncep, cursos de princesa per correspondència, encantaments... No és un recull de totes les princeses conegudes de la història de la literatura sinó que amb ell qualsevol nena pot sentir-se una princesa per uns instants. Està narrat amb un toc d'humor i segur que us farà somriure en més d'una ocasió.

De fet, tots els seus àlbums són bonics i tenen un encant que els fa molt especials; però reservo una propera entrada al bloc per recomanar-vos-en algun més.

I ja per acabar, en el següent vídeo podeu veure com treballa aquesta il·lustradora:

dilluns, 13 de febrer de 2012

Què llegeixen els animals abans de dormir



Títol: Què llegeixen els animals abans de dormir?
Autor: Noé Carlain
Il·lustrador: Nicolas Duffaut
Editorial: Joventut
Valoració: 9/10
Edat recomanada: a partir de 5 anys

Ressenya: Als animals també els agrada llegir abans de dormir, però cadascun té les seves preferències: el cangur només llegeix libres de butxaca, els ratpenats es fan un tip de riure amb les històries de vampirs, els cavalls no es perden el diari de les curses...

Crítica: Us heu preguntat mai què llegeixen els animals? Quina és la lectura que prefereixen els talps, les cigonyes, els cangurs o les girafes? Doncs en aquest àlbum il·lustrat en Noé Carlain i en Nicoals Duffaut ens ho expliquen d'una manera molt divertida i original.

És així com els gossos sempre compren els llibres al mercat de les puces


els gripaus rellegeixen sempre la mateixa història del petó i el príncep encantat


els cavalls no els agraden els llibres. Prefereixen "El diari de les curses"



i un llarg etcètera d'animals van omplint aquestes pàgines i conviden a somriure el petit i gran lector. Les il·lustracions són les protagonistes i el text, breu i concís, queda en un segon terme; és un llibre per mirar i remirar, d'aquells que quant més es contempla, més entusiasma; un àlbum de mida notable, colors vistosos i llampants i gran dosis d'ironia i sentit de l'humor. És així com autor i il·lustrador, a partir d'un text senzill i unes il·lustracions molt enginyoses, ens defineixen d'una manera molt expressiva les preferències de cada animal, fins al punt que aquests queden perfectament humanitzats i ens transmeten tots ells tranquil·litat i simpatia. 20 dobles pàgines, 20 animals, a l'esquerre un petit escrit, amb lletres grans sobre un fons de color vistós, i a la dreta una fantàstica il·lustració com si d'un cartell es tractés.

No us haguéssiu imaginat mai que els animals també llegissin, oi? Doncs és clar que sí, com nosaltres, i també com nosaltres tenen les seves preferències, només faltaria! Són lectors empedreïts. Aquest divertit i humorístic àlbum il·lustrat és doncs, molt recomanable, i una bona manera per incentivar els més petits a llegir. Sense cap dubte us farà passar una bona estona.

divendres, 10 de febrer de 2012

Mare, de quin color són els petons?



Títol: Mare, de quin color són els petons?
Autora: Elisenda Queralt
Il·lustradora: Carla Pott
Editorial: ItsImagical
Valoració: 10/10
Edat recomanada: totes les edats



Ressenya: Eren tocades les nou, i com cada nit, en Roger va entrar dins el llit de la mare i se li acorrucà al costat. Es delia per gaudir uns instants més d'aquella escalfor coneguda i incomparable.

Crítica:
"Mare, de quin color són els petons? Els petons? doncs... els petons poden ser de moltes formes i colors, i de fet, canvien de color segons el que ens volen dir"

Sabíeu que els petons són de colors? Doncs sí, és ben cert i així ens ho expliquen l'Elisenda Queralt i la Carla Pott en aquest fantàstic àlbum il·lustrat, protagonitzat per una mare i el seu estimat fill Roger. A partir d'una història molt dolça i tendra se'ns descriuen el petons, que poden ser de moltes formes i que canvien de color segons el que un vulgui expressar; així doncs n'hi ha de vermells, que són divertits i bromistes, són aquells que ens diuen "T'estimo per la teva alegria, frescor i vitalitat"; n'hi ha que fan pessigolles a l'orella, al coll i a les galtes, aquests són de color verd i es mouen al ritme de la música; n'hi ha de blaus, són llargs, tranquils i esponjosos com el cel, són els que ens expliquen que el seu amor és profund, sense límits; n'hi ha de calents i intensos, els grocs, són els que diuen "m'agrada la teva escalfor i companyia"; n'hi ha de liles, aquests són els que ens consolen quan estem tristos o confusos i ens diuen "no pateixis, sempre seré al teu costat". I n'hi ha de MOOOOOLTS colors més, que els anireu descobrint si us animeu a llegir aquesta fantàstica història!

I el relat va avançant fins que en Roger s'adona que els petons poden ser de tots els colors de l'arc de Sant Martí i que cada petó s'associa a una emoció o sentiment diferent. Que divertit poder fer i que et facin petons de colors, pensa el petit Roger!

Les il·lustracions són genials, d'una gran qualitat i molta expressivitat. Criden molt l'atenció els rostres dels personatges i el cromatisme que omple tot l'àlbum. Colors vius i brillants, molts detalls i una gran dosi d'originalitat. És doncs un àlbum molt recomanable i un bon llibre per treballar els sentiments i l'afectivitat amb els més petits.

Si teniu ganes d'escoltar el conte, aquí el teniu:



I si simplement teniu ganes de llegir-lo, feu una ullada aquí


I a vosaltres, de quin color us agraden els petons?
Voleu un consell? no deixeu mai de fer-ne ;-D

dilluns, 6 de febrer de 2012

L'ovelleta que va venir a sopar


Títol: L'ovelleta que va venir a sopar
Autor: Steve Smallman
Il·lustradora: Joelle Dreidemy
Editorial: Beascoa
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 8/10


Ressenya: Quan un vell llop afamat rep la inesperada visita d'una petita ovella, comença a pensar en un deliciós estofat. Però l'ovelleta no vol ser el sopar del llop, vol ser la seva amiga...

Crítica:
"Un altre cop sopa de verdures! -es queixava el vell llop-. Tant de bo tingués una ovelleta! Em prepararia un bon estofat, el meu menjar preferit... Just aleshores... Era una ovelleta. Que puc passar, si us plau? va dir l'ovelleta. Sí, estimada, passa, passa, arribes just a temps per sopar! va respondre el vell llop amb to burleta".

Així és com comença aquesta història protagonitzada per un llop i una ovelleta, dos famosos personatges dels contes infantils, gairebé sempre enemics, però que en aquesta ocasió establiran una bonica i sincera amistat. Després d'una sèrie de situacions inesperades, el cor d'un vell, famolenc i ferotge llop es va entendrint i al final es veu totalment incapaç de menjar-se la innocent ovelleta; al contrari, l'afecte que aquesta li desprèn, l'omple de joia i alegria i fa que es desperti dins seu un intens sentiment de protecció envers la fràgil i tendra ovelleta, que li ha endolcit el cor.
El caràcter educatiu que es desprén de la lectura del llibre és indiscutible ja que transmet valors com l'amistat, la tendresa, la solidaritat, la necessitat d'ajudar els més dèbils... a partir d'un llenguatge senzill, molt simple i proper i unes il·lustracions, de Joelle Dreidemy, divertides, de colors vius i realistes. Les il·lustracions són tan expressives que aconsegueixen transmetre les emocions, tant del llop com de l'ovelleta, i gairebé sense les paraules, el lector és capaç d'interpretar tota la història.

És un llibre perfecte per treballar l'empatia.






Si voleu veure més treballs de la il·lustradora aneu aquí.

I si voleu escoltar el conte, aquí el teniu:

dimecres, 1 de febrer de 2012

L'abella de més


Títol: L'abella de més
Autor: Andrés Pi Andreu
Il·lustrador: Kim Amate
Editorial: Takatuka
Edat recomanada: a partir de 6 anys
Valoració: 10/10
Ressenya: Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Les abelles han arribat a la conclusió que no tenen espai perquè hi ha una abella de més. Qui deu ser aquesta abella? Com la poden trobar? I què en faran si la descobreixen?

Crítica: Aquest àlbum il·lustrat és una petita joia i encara diria més, un imprescendible a totes les biblioteques infantils. La seva història, senzilla però molt divertida, està basada en la solidaritat, la convivència i la tolerància. La seva lectura és doncs molt recomanable i farà riure tant a adults com a nens. Els petits lectors veuran com a vegades, un rumor fals, una simple sospita, pot provocar un gran daltabaix. El seu final és molt ètic i que sigui l'abella reina qui aporti la solució al problema que s'ha originat és molt encertat. Ella vol educar les seves deixebles i a partir de valors d'igualtat i tolerància aconseguirà redirigir la situació i salvar el rusc del caos absolut.

La feina de l'il·lustrador és espectacular, amb un munt de detalls que tenen un toc humorístic i uns colors molt encertats. És d'aquells llibres que es poden mirar una vegada i una altra perquè sempre s'hi descobreixen elements nous. Mireu alguns dels seus dibuixos:





Si voleu veure més il·lustracions de Kim Amate, visiteu la seva pàgina web

Andrés Pi i Kim Amate han treballat altres vegades plegats i junts van guanyar el merescut premi Apel·les Mestres de 2009 amb l'àlbum il·lustrat "La finestra infinita". Un altre encert.

La coral de les granotes


Títol: La coral de les granotes
Autor: Luc Foccroulle
Il·lustradora: Annick Masson
Editorial: Símbol Editors
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 8/10

Ressenya: Formar part de la coral és el somni de totes les granotes de l’estany. L’Arlet té una veu sublim, però és massa petita. La Berta, en canvi, té un cos de cantant, però canta molt malament.

Crítica: aquest és un àlbum molt divertit que parla de música, amistat i realització d'un mateix; una història que ens demostra que no hem de fiar-nos de les aparences i que no hem de deixar mai de lluitar per assolir els objectius que desitgem, malgrat les dificultats amb què ens puguem trobar. Amb un to humorístic i unes il·lustracions molt expressives, de tons suaus, Annick Masson aconsegueix fer-nos riure i engrescar-nos en la lectura d'aquesta història. Els dibuixos són molt simples però no hi ha cap granota que s'assembli a la seva veïna, i això si més no, té molt de mèrit. Aquest àlbum que se centra en l'amistat i els prejudicis, farà veure als nens i nenes que tothom té un talent o altre i que a vegades només cal un cop de sort per aconseguir el que un desitja. Les dues granotes protagonistes d'aquesta història s'adonen que han de ser elles mateixes més enllà de les possibles mancances i ens ho expliquen a partir d'una història senzilla que tot i que no té res d'excepcional, funciona perfectament.

Aquí teniu algunes de les il·lustracions que omplen aquest àlbum: