dijous, 26 de novembre de 2015

Vermell o per què el bullying no és cap broma


Títol: Vermell o per què el bullying no és cap broma
Autor i il·lustrador: Jan De Kinder
Editorial: Tramuntana
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 9

Vermell de vergonya, en Tomàs té les galtes vermelles i els nens de l'escola es burlen d'ell. Ens trobem davant un conte que ens parla d'una manera directa, clara i sense divagacions, de l'assetjament escolar, un tema complicat però lamentablement molt present a les escoles actuals.

"Deixeu-me en pau! - torna a sospirar en Tomàs.
En Pol riu.
I cada vegada que algú riu en Tomàs es queda una mica més en silenci"

Un dia però, la Laia, una companya de classe, comença a veure que allò que ella i els seus amics estan fent a en Tomàs no està bé i decideix actuar i ajudar-lo. A partir d'aquest moment les coses començaran a millorar. La Laia detecta que allò que estan fent ja no és una broma, sinó que s'ha convertit en un maltractament i això la fa sentir molt malament; per això decideix enfrontar-se al més fort i demostrar que tots junts poden aturar l'assetjament a en Tomàs.

Les il·lustracions, realitzades pel mateix autor, són intenses i molt adequades al text. Utilitza pocs colors, bàsicament el vermell i el negre per reflectir la violència, la sang, la ràbia, la vergonya, el dolor... El text és molt senzill, utilitza un llenguatge concís i ens explica la història en primera persona la Laia, aconseguint així que ens sentim molt identificats amb els seus sentiments i la seva reacció davant la injustícia de veure el patiment d'un company, que sense motiu aparent, és rebutjat, maltractat i fet a miques per uns companys dominats per la supèrbia i la necessitat de fer mal a aquell que es mostra més indefens.

Un llibre molt recomanable per llegir i treballar a l'escola i a casa, perquè els nens prenguin consciència i sàpiguen detectar a temps un cas de "bullying" al seu entorn.












dimecres, 4 de novembre de 2015

Marta Altés

Fa temps ja vam fer una ressenya al blog, del llibre "El meu avi" de Marta Altés.  Avui volem parlar de tres llibres més d'aquesta autora i il·lustradora que va començar en el món del disseny gràfic però que finalment ha esdevingut una de les millors il·lustradores infantils del nostre país. Els llibres que destaquem són: "Sóc un artista" i "No!".




Sóc un artista

Blackie Little Books edita aquest fantàstic àlbum il·lustrat que ens explica una història molt divertida i plena de color. El protagonista d'aquesta història se sent incomprès per la seva mare cada vegada que deixa anar la seva imaginació i creativitat i juga amb els colors, les textures i les formes. El nen, vestit de Picasso i amb els bigotis de Dalí, s'inspira a qualsevol raconet de casa seva i fa autèntiques obres d'art, a les parets, les portes, les finestres, o fins i tot utilitzant el gatet que sempre l'acompanya. El color és desbordant, les imatges parlen per si soles, el text és breu i el lector queda completament captivat i seduit per aquest noiet tan creatiu. De ben segur que més d'un se sentirà identificat amb aquesta mare esgotada però que reflecteix una relació molt tendra amb el seu fill, un relació totalment versemblant. 






No!
Una història molt senzilla però d'allò més divertida, protagonitzada per un gosset que està convençut que es diu "No" perquè la seva família, que l'estima molt, sempre té el seu nom a la boca: quan aquest prova el seu menjar per assegurar-se que és bo, quan els ajuda a  buscar tresors al jardí, quan els escalfa el llit abans no se'n vagin a dormir... sempre el criden i li diuen: No!!!! Però un bon dia s'adona d'una cosa que no entén: Com és que tothom l'anomena "No" si en el collaret que porta posat diu "Rufus"? Les il·lustracions són fantàstiques, originals i divertides, plenes de sentit de l'humor i molta ironia. 






dimecres, 23 de setembre de 2015

En Calvin no sap volar



Títol: Calvin no sap volar
Autor: Jennifer Berne
Il·lustrador: Keith Bendis
Editorial: Takatuka
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 8/10

En Calvin no sap volar és una bonica història protagonitzada per un estornell una mica especial i és que en Calvin no és com els seus germans o cosins que es passen el dia embrutant-se, jugant o caçant, en Calvin sent una enorme atracció pels llibres i de ben petit aprèn a llegir i des de llavors devora llibres a tothora i sobre qualsevol temàtica. En Calvin somia aventures, llegendes i poesies i fins i tot somia que un dia esdevindrà un gran escriptor. Com que en Calvin està tan immers en el seu món de llibres s’oblida però, d’una cosa essencial en la vida d'un ocell: aprendre a volar. I els seus germans i cosins sovint es riuen d’ell amb insults com “babau”, “rata de biblioteca”, “bec de paper”... Ell però, no s’hi amoïna gens ni mica perquè és així com ell se sent feliç, però arriba el dia que han d’emigrar i en Calvin no és capaç d’aixecar el vol. Què faran els seus germans i cosins? l’abandonaran perquè aprengui la lliçó? l’ajudaran? Li haurà servit d’alguna cosa a en Calvin haver llegit tant a la vida?

En Calvin no sap volar ens parla de l’amor als llibres i com la lectura ens pot ajudar en determinats moments de la vida, però alhora ressalta la importància d’aprendre també les coses pràctiques del dia a dia. És bo que en Calvin, malgrat que li agradi molt llegir, aprengui a volar com els de la seva espècie. Només aconseguirà el triomf i l’èxit absolut si troba l’equilibri entre una cosa i l’altra, entre allò que li ofereixen els llibres i allò que li ofereix la vida.


Les il·lustracions són molt divertides, coloristes, enginyoses i expressives . Tenen molts detalls i Keith Bendis juga amb els colors, les tipografies i el moviment i crea un ambient molt dinàmic, que acompanya a la perfecció el text de Jennifer Berne.

Si us agraden molt els llibres i creieu que gràcies a aquests esdevenim millors persones, no us podeu perdre aquesta lectura!








dimecres, 9 de setembre de 2015

Així és el meu cor

Títol: Així és el meu cor
Autor: Christine Roussey
Editorial: Brúixola
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: 9

El meu cor és com una caseta.
A dins hi passen moltes coses... i estan totes barrejades!
Hi ha rialles sorolloses i dies amb pluja,
disgustos enormes i ganes de saltar a peu coix.
Avui obriré la porta del meu cor i et convidaré a passar

Arriba a casa nostra, de la mà de l’editorial Brúixola, l’autora Jo Witek, i ho fa amb dos llibres fantàstics, “Així és el meu cor” i “Dins la nostra mama”, il·lustrats per Christine Roussey. Avui parlarem del primer, un llibre molt recomanable si voleu treballar el tema de les emocions.
La protagonista és una nena juganera que ens expressa les seves emocions i ens obre la porta del seu cor: sent alegria, tristesa, por, ràbia, s’enfada, s’impacienta, etc. I tot això ens ho va explicant al mateix temps que veiem com un cor gegant es va repetint a cada pàgina, canviant de forma, de mida i de color. Així els nens poden identificar cada emoció que senten amb una forma diferent:

Si estic tranquil·la,
El meu cor pesa tan poc com un globus

Quan estic contenta,
El meu cor sembla un estel gran i brillant.

El llenguatge és poètic però molt senzill i permet que els nens de seguida se sentin identificats amb la protagonista; les il·lustracions són molt boniques, d’una gran expressivitat i Christine Roussey remarca a cada il·lustració allò que realment és important, i ho aconsegueix gràcies a un traçat simple i fent un molt bon ús dels colors. 





dimecres, 2 de setembre de 2015

Antes Después


Títol: Antes Después
Autors: Anne-Margot Ramstein i Matthias Aregui
Editorial i any de publicació: SM, 2104
Valoració: 9

Aquest llibre ha guanyat merescudament el premi Bologna Ragazzi 2015 en la  categoria de no ficció. Es tracta d'un llibre sense paraules que ens va mostrant diferents parelles d'imatges que ens ensenyen l'abans i el després de diverses i molt sovint curioses situacions quotidianes. Situacions totes elles que ens fan reflexionar sobre l'inexorable pas del temps. El podem llegir de manera lineal o aleatòria i observant cadascuna de les imatges podem explicar històries, fer volar la imaginació i descobrir què succeeix de manera lògica davant situacions que la pròpia naturalesa ens posa al davant, o situacions que l'home provoca en el seu dia a dia. Assistirem a l'evolució de determinats aspectes del nostre entorn a partir d'il·lustracions d'animals, plantes, paisatges o objectes. Veurem els canvis que el pas del temps els ocasiona, veurem destrucció però també creació, passarem de l'ou a la gallina, de l'ovella a la llana, de la llana al jersei, de la llenya al foc, del pop a la tinta, i un llarg etcètera anirà omplint les pàgines d'aquest fantàstic àlbum il·lustrat.

Es tracta d'un llibre genial per potenciar la capacitat visual i d'observació dels nens a partir de 4 anys. Les il·lustracions van més enllà de l'evidència i la seva subtilesa ens convida a resoldre el misteri que s'amaga darrere de cadascuna d'elles. Un àlbum il·lustrat molt suggerent que despertarà l'esperit crític dels més petits de casa i farà passar una bona estona als adults, que aniran més enllà i molt sovint captaran la ironia que Anne-Margot Ramstein i Matthias Aregui pretenen expressar.


Jugueu amb les il·lustracions i intenteu esbrinar quina és la seqüència lògica que persegueix cadascuna de les imatges. Segur que en moltes ocasions quedareu ben sorpresos. Un llibre per mirar i remirar, sense pressa, per gaudir-lo.










dimecres, 13 de maig de 2015

Amics monstruosos


Títol: Amics monstruosos
Autora: Anna Manso
Il·lustrador: Gabriel Salvadó
Editorial: Animallibres
Edat recomanada: a partir de 9 anys
Valoració: un 9

"Sí, sóc una nena, però no sóc tonta. Fa temps vaig descobrir que existeixen dos mons: el món “normal” i el “meu” món. Al món “normal” els pares i mares tenen cura de les nenes com jo i les acompanyen a l’escola; les renyen si no fan els deures, les pentinen i els fan dues cues encara que les nenes es queixin perquè tenen els cabells farcits de nusos i embulls; i preparen sopa de veritat, amb verdures, pollastre i no sé quantes coses més, en lloc d’obrir un bric de caldo.
Al meu món, quan alguna nit la Jeni, la meva veïna, em fa de cangur, de seguida es queda fregida i sóc jo la que l’acotxo amb una manta perquè no agafi fred. Pobra, ella no en té cap culpa: estudia i treballa, treballa i estudia, i a la nit està morta de son. Després, quan arriben els pares, sóc jo la que m’encarrego de calcular els diners que li han de pagar. Ells sempre es despisten i si no fos per mi algunes vegades li pagarien de més, altres de menys i altres ni es recordarien de pagar-li.
És normal. Els meus pares són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la meva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns pares professionals i necessiten que algú els ajudi. Això de “pares professionals” m’ho he inventat jo i, quan els ho dic es peten de riure i em donen la raó. I el mateix passa quan els renyo perquè fa dues setmanes que no mengem verdura o perquè no recorden que sóc la nena més tímida de l’univers.
Ells creuen que un dia em llevaré i m’hauré curat. Tant de bo la timidesa fos com la pudor de peus. Si els peus et fan olor de formatge podrit pots posar-t’hi unes pólvores, o un desodorant, i la pudor se’n va; la timidesa, en canvi, no desapareix mai. O això és el que jo creia fins que va passar el que va passar".

Així comença el llibre “Amics monstruosos” d’Anna Manso. La Sandra ens presenta el seu món, un món marcat principalment per dues coses: uns pares molt joves i la seva extremada timidesa. Són molt divertides les escenes en les quals la Sandra ens apropa als seus pares. Veiem una nena madura i molt responsable que sempre està disposada a donar un cop de mà als seus pares quan veu que no se’n surten o s’equivoquen o simplement no presten atenció a aquelles coses que per a la Sandra són molt importants. I és que la feina de ser pare no l’ensenyen a cap escola! Sort que la Sandra és una “professional” capaç de superar les situacions més complicades.

Si bé la Sandra té un comportament exemplar a casa no succeeix el mateix a l’escola o amb els amics. La Sandra és molt tímida, té moltes pors i això li provoca molts maldecaps, li costa relacionar-se amb els companys o els amics del barri, li fa por ser rebutjada i de tot això en fa una muntanya i li costa ser feliç en el seu món. Una nit, però, rep la visita inesperada d’una sèrie de personatges monstruosos que li canviaran la vida: un gos zombi, un gat mòmia, una tortuga Frankestein i tres periquites fantasmes, que l’ajudaran a trobar el seu lloc en aquest món i li faran veure que pot aconseguir tot allò que es proposi a la vida.


Anna Manso ens ofereix un relat dotat de grans dosis d’humor, amb una prosa àgil, irònica i intel·ligent, entranyable i tendra i al mateix temps ens planteja una realitat molt actual, la de la crisi econòmica i l’atur. Les il·lustracions de Gabriel Salvadó acompanyen i complementen a la perfecció el text de l'Anna, són expressives, dinàmiques i molt originals.


 

divendres, 17 d’abril de 2015

Recomanacions Sant Jordi 2015

Sant Jordi ja és aquí i com cada any dediquem l'entrada al bloc a la diada i us donem a conèixer alguns contes que ens han robat el cor. A veure si a vosaltres també us engresquen i us decidiu a regalar-los el dia de la rosa i el llibre. Hi trobareu una mica de tot: llibres de coneixements i llibres d'imaginació, contes sense paraules i històries molt ben narrades, llibres per a totes les edats, que tenen en comú que són petites joies, contes que desperten sentiments i que emocionen, que ens fan riure i passar una bona estona.

Animals màgics: un llibre de Cruïlla amb el qual els més petits només a partir de gestos molt simples aniran transformant els diferents personatges del llibre: un coet en un pingüí, una flor en un lleó... I tot acompanyat d'uns textos senzills, poètics i fàcils de memoritzar. Un llibre per passar una estona ben divertida fent màgia de la bona.
El meu petit mercat: conte de la col·lecció Calaix d'Imatges de l'editorial Combel, de petit format, il·lustrat amb senzillesa pel francès Xavier Deneux. De la mateixa col·lecció hi ha altres títols: Els transports, els colors, les formes, els contraris... i tots introdueixen els més petits a través d'imatges i formes quotidianes, en els diferents centres d'interès.




El món dels animals: llibre de grans dimensions amb més de 150 animals. Per començar a aprendre el nom dels animals de la granja, els ocells, les mascotes, els animals salvatges, etc.
Els tres porquets: una visió moderna d'un dels contes més clàssics de la cultura popular. Format pop-up molt ben aconseguit, amb un text rimat que de seguida captivarà els més petits. De la mateixa col·lecció també hi ha el conte de la Caputxeta Vermella.

El cocodrilo al que no le gustaba el agua: un conte molt divertit de l'editorial Picarona. Als cocodrils els agrada molt l'aigua però el protagonista d'aquesta història és diferent i per això se sent sol i discriminat. Intenta per tots els mitjans assemblar-se als altres però... i si realment no fos un cocodril? Les il·lustracions són a doble pàgina, plenes de detalls i l'edició és molt acurada.




Així és el meu cor / Dins la nostra mama: dos llibres preciosos, el primer parla de les emocions i els sentiments dels infants mentre que el segon parla de l'espera d'una germaneta com una experiència inoblidable. Dos àlbums molt recomanables. Per tenir a la biblioteca de casa.


La balena: aquest conte va tenir una entrada al bloc. Podeu veure la crítica en una de les publicacions anteriors.


El lleó i l'ocell: aquest conte va tenir una entrada al bloc. Podeu veure la crítica en una de les publicacions anteriors.
¡Yo primero!: una família d'ànecs formada per cinc membres. Un d'ells sempre vol ser el primer sigui quina sigui l'activitat que proposi la mare. Malgrat tot, al final de la història rebrà una bona lliçó. Segur que els més petits s'hi sentiran identificats!
El rei de la casa: Marta Altés torna a sorprendre amb un nou conte, en aquest cas parla de l'arribada d'un nou membre a casa, un gos que acaba destronant el lloc privilegiat que ocupava el gat fins aquest moment. Llibre ideal per aquells que esperen un germanet.
La història de l'Èrika: en motiu del setantè aniversari de l'alliberament del camp de concentració d'Auschwitz, l'editorial Kalandraka ha recuperat aquest àlbum il·lustrat, excel·lentment il·lustrat per Roberto Innocenti. Un llibre ideal per compartir, a casa o a l'escola i apropar els nens a la terrible realitat de l'holocaust.



Jo et cuidaré va dir el petit ós: un altre fantàstic llibre de Janosch editat per Kalandraka, en aquest cas el tigre està malalt i el petit ós el cuida i amb la resta de companys l'acompanya a l'hospital. Llibre entranyable, un crit a l'amistat i amb el toc d'humor que tant caracteritza Janosch. A la biblioteca també podeu trobar el llibre "Anem a buscar un tresor" del mateix autor.
 El libro de la suerte: un llibre de l'editorial A Buen Paso que em va fascinar des del primer moment. Un llibre que es pot llegir del dret i del revés, d'una banda ens explica la història del senyor Buenaventura i de l'altra la història del senyor Malapata. Viuen al mateix edifici però no es coneixen. Un és optimista i l'altre pessimista i una mica desastre. L'atzar farà que tots dos vagin de vacances al mateix lloc, passaran pels mateixos indrets i toparan amb les mateixes persones, però el que viuran un i altre serà ben diferent. El llibre amaga més de 1700 detalls visuals i el lector anirà d'una història a l'altra sense adonar-se'n. Una delícia de llibre.


El arenque rojo: un àlbum que convida a passar una bona estona observant-lo. Les pàgines semblen iguals però a mesura que vas avançant t'adones que ens explica un munt d'històries diferents protagonitzades per personatges desconeguts. Llibre amb múltiples lectures, tantes com ulls el llegeixin. I al final de tot, trobem un sobre amb unes quantes històries amb les quals cadascú podrà comprovar si s'assemblen a allò que ha imaginat.




Arriba el Sr. Flat / Salvem el Nautilus: ja són tres els llibres protagonitzats per aquest nen que un bon dia es fa amic d'un monstre, el senyor Flat.  A partir de llavors la vida de l'Agus canvia radicalment, els embolics es multipliquen i les aventures no s'aturen. Un cop comenceu a llegir-los no podreu parar fins al final.



Bru Artiac. Operació Gertrudis: aquest conte va tenir una entrada al bloc. Podeu veure la crítica en una de les publicacions anteriors.





El petó de Lili Marleen: Llibre de Pep Molist editat per Barcanova que explica la història d'en Pere, un nen que viu a Timoneda, un poble on fa molt temps que no plou. La gent espera impacient el retorn de Lili Marleen, un personatge que temps enrere va arribar al poble i va portar moltes solucions als problemes de la gent de Timoneda. Lili Marleen es va enamorar d'en Salom, un fotògraf amb qui en Pere iniciarà una bonica i intensa amistat i gràcies al qual aconseguirà vèncer les seves pors.


Desencuentros: un àlbum preciós de Jimmy Liao, una preciosa i commovedora història d'amor molt adient per regalar la diada de Sant Jordi. Un noi i una noia que viuen molt a prop un de l'altre però no es coneixen. Un bon dia però, les seves vides es creuen i tot canvia. La vida deixa de semblar fosca i trista i els envaeix l'alegria i la felicitat. Però només dura un dia perquè quan se separen, tot i haver-se donat el número de telèfon, una forta pluja els fa perdre l'única cosa que els permetia retrobar-se. Aconseguiran retrobar-se o perdran de nou l'esperança? Una delícia de llibre.



I per acabar, tres llibres per a nois i noies a partir de 14 anys: el primer és el guanyador del premi Joaquim Ruyra de l'any 2014; el segon és l'últim llibre d'Andreu Martín, una novel·la negra que us farà estar en tensió fins al final i per últim una lectura més desenfadada, original i divertida, una novel·la que captivarà els joves de casa.





ESPEREM QUE LES NOSTRES RECOMANACIONS 
US HAGIN AGRADAT 
I QUE PASSEU UNA BONA DIADA DE SANT JORDI