L'illa de l'avi

Títol: L'illa de l'avi

Autor i il·lustrador: Benji Davies

Editorial: Andana

Edat recomanada: a partir de 4 anys

Valoració: 10

Fa un any us recomanàvem  un conte d'aquest mateix autor titulat "La balena" i ara Benji Davies ens torna a sorprendre amb "L'illa de l'avi", una història protagonitzada per en Leo i el seu entranyable i carismàtic avi. Tots dos inicien un viatge (simbòlic) a bord d'un vaixell que els conduirà fins a una illa d'on l'avi ja no tornarà mai més. La història ens explica doncs la pèrdua i el dol que suposa la mort d'una persona molt estimada. En Leo torna a casa sol i trist però alhora content perquè ha vist que l'avi allà on ha decidit quedar-se és feliç i està molt ben acompanyat. Es tracta d'un llibre ideal per parlar amb els més petits del dol, de l'acceptació de la mort, dels sentiments que es tenen en aquests moments tan durs de la vida.

Les il·lustracions són delicioses, plenes de detalls, de colors intensos que desprenen molta alegria i que ajuden a crear una història honesta, commovedora, que ens captiva des del primer instant. De manera molt subtil ens explica com els éssers que més estimem, aquells que ens són més propers, romandran sempre més amb nosaltres, malgrat la distància.

Hi ha il·lustracions punyents, que emocionen, com aquesta de l'última abraçada; però malgrat tot quan acabem de llegir-lo no sentim tristor perquè sabem que l'avi és feliç i que en Leo aprendrà a viure sense ell sense oblidar-lo, recordant les bones estones i les lliçons apreses al seu costat.

Un conte que us pot fer molta companyia en moments delicats de la vida.

Feu una ullada al booktrailer, segur que us n'enamorareu!

La balena

Títol: La balena

Autor i il·lustrador: Benji Davies

Editorial: Andana Editorial

Edat recomanada: a partir de 4 anys

Valoració: un 8/10

Un bonic àlbum il·lustrat que ens explica la història d'en Noè, un nen que viu en un poblet de costa amb el seu pare pescador i que un dia, després d'una forta tempesta, troba una balena petita a la sorra. En Noè no s'ho pensa dues vegades i porta la balena fins a la banyera de casa seva perquè sap que aquests animals no poden viure gaire temps fora de l'aigua. Un cop a casa la cuida, li explica històries sobre la vida a l'illa i vigila que el seu pare no s'adoni de la seva presència perquè té por que s'enfadi, però aquella situació no pot durar per sempre i el pare, després de sopar, descobreix la balena dins la banyera. El pare es mostra comprensiu però convenç el nen que han de tornar la balena al mar, que és el lloc on ha de viure i on pot ser feliç. És així com carreguen la balena en una barqueta i la tornen al lloc d'on ha vingut. En Noè se sent trist perquè s'ha d'acomiadar de la seva nova amiga però està convençut que algun dia es retrobarà amb ella i això el reconforta. I tota aquesta història ha servit perquè el pare s'adonès que en Noè se sentia sol i a partir de llavors decideix passar més estones amb ell, compartint passejades i jocs, i fent més feliç el seu dia a dia en aquell raconet solitari de món.

La història és molt senzilla però té una forta càrrega emocional i transmet molt bé la soledat en què es troba immers en Noè cada dia, quan el seu pare, de bon matí, marxa a pescar i no torna fins ben entrada la nit. Les il·lustracions captiven des del principi, la immensitat de la platja, la falta d'amics i familiars (només apareix el nen, el pare i els sis gats que viuen amb ells), la negror del cel i la forta tempesta... tot plegat aconsegueix transmetre la solitud i buidor de l'infant, que quan descobreix la balena i té l'ocasió de sentir-se acompanyat, no s'ho rumia gens ni mica i de seguida queda lligat emocionalment a l'animal. En Benji Davies a més a més, dota les il·lustracions de molts detalls i les fa molt expressives i delicades: una mirada, una abraçada... les il·lustracions parlen soles.

Podeu veure un vídeo de l'àlbum aquí:

I us deixem també algunes de les il·lustracions de l'àlbum:

El dia que les ceres de colors van dir prou

Títol: El dia que les ceres de colors van dir prou

Autor: Drew  Daywalt  

Il·lustrador: Oliver Jeffers

Editorial: Andana

Edat recomanada: a partir de 5 anys

Valoració: 10

Les ceres de colors d'en Duncan ja n'estan ben tipes, ja no aguanten més i per això han decidit escriure una carta al seu propietari. Cada cera li exposa la seva queixa concreta, la vermella se sent explotada, la blanca ignorada, la negra té una crisi d'identitat, i així una a una van expressant els seus sentiments, les seves angoixes i desitjos. En Duncan presta molta atenció a cadascuna de les queixes perquè desitja que les seves ceres estiguin contentes i siguin felices. Aquest àlbum il·lustrat és un crit a la creativitat, l'autor pretén aconseguir que els lectors aprenguin a observar el món que els envolta d'una manera diferent, més original i divertida. Les il·lustracions són de l'Oliver Jeffers i com totes les d'aquest fantàstic il·lustrador són fresques, expressives i molt divertides; a més a més complementen perfectament el text i li donen un toc d'humor que fan d'aquest àlbum una petita joia. L'última pàgina d'aquest àlbum il·lustrat és una meravella. De ben segur que us agradarà molt!

A continuació us deixem el vídeo de l'àlbum:

Sempre t'estimaré

Títol: Sempre t'estimaré

Autor: Robert Munsch

Il·lustradora: Noemí Villamuza

Editorial: Andana Editorial

Edat recomanada: per a totes les edats

Valoració: un 10

L'any 1987 Bob Munsch escrivia aquesta història d'amor entre un fill i la seva mare, un amor incondicional que es va transmetent al llarg de tota una vida i que diu així: "Sempre t'estimaré, sempre tindràs el meu amor. Mentre jo sigui amb tu, sempre seràs el meu petitó". El nadó creix, és adolescent, madura, esdevé pare i lògicament i com és llei de vida, la mare va envellint de mica en mica fins que emmalalteix i llavors és el fill qui li canta la mateixa cançó mentre la mare es va apagant; l'amor i l'estima que senten un per l'altre és recíproc i molt intens. A partir d'aquí la història torna a començar i ara és el fill qui agafa en braços la seva filla acabada de néixer i mentre la bressola li canta: "Sempre t'estimaré, sempre tindràs el meu amor. Mentre jo sigui amb tu, sempre seràs la meva petitona". I així és com aquest amor tan ben definit per Bob Munsch va passant de generació en generació.. 

Aquest conte va tenir un gran èxit, se'n van vendre més de 15 milions de còpies a tot el món i per això l'any 2013 Andana Editorial va recuperar el text i amb les il·lustracions de Noemí Villamuza va sorgir aquesta petita joia que avui us recomanem. Les il·lustracions són senzilles però plenes d'emotivitat i molt delicades. 

Estèticament també està molt cuidat. A la pàgina esquerra trobem el text i a la dreta la il·lustració que reflecteix a la perfecció el sentit de les paraules. Utilitza una estructura repetitiva, és poètic i musical; és un llibre dedicat a totes les mares del món, però també als pares i als fills. Un llibre que agradarà a petits i a grans, que us endolcirà el cor i us emocionarà.

Per la temàtica aquest àlbum ens recorda un altre llibre que ja vam comentar titulat "Un dia". Podeu veure la ressenya aquí.

A continuació podeu veure algunes de les il·lustracions:

I si voleu podeu veure també un vídeo:

Olivia i les princeses

Títol: Olivia i les princeses

Autor i il·lustrador: Ian Falconer

Editorial: Andana Editorial

Edat recomanada: a partir de 4 anys

Valoració: 10

I avui us presentem la porqueta més simpàtica, divertida i esbojarrada de la literatura infantil, la porqueta Olivia. És somiadora, espontània, entranyable, elegant, imaginativa i molt tendra. Té molta personalitat, una energia il·limitada i és molt trapella, amb unes ocurrències que de ben segur us robaran el cor. En fi, l'Olivia és adorable i no podem deixar de fer-ne esment en aquest bloc de recomanacions.

Els textos dels contes protagonitzats per l'Olivia són molt divertits i ens mostren l'original manera que té la porqueta de veure el món i d'interpretar-lo, amb una actitud sovint exagerada i grotesca per encarar-se a qualsevol aspecte de la seva vida quotidiana.

L'estètica dels contes és molt original, les il·lustracions són força minimalistes però molt expressives i Ian Falconer utilitza sobretot tres colors: el blanc, el negre i el vermell (el color preferit de l'Olivia!) per donar-nos a conèixer les mil i una aventures d'aquest personatge tan emblemàtic i que ja ha aconseguit que se'n faci una sèrie de televisió (de la qual l'autor no n'està gaire satisfet) i ha estat traduït a un munt de llengües, fins i tot el llatí.

En català podem trobar 4 llibres de l'Olivia:

- Olivia

- Olivia i la joguina perduda

- Olivia salva el circ

- Olivia i les princeses

I avui us parlarem de l'últim llibre de la col·lecció, "Olivia i les princeses". En aquesta història l'Olivia està cansada que totes les seves amigues vulguin ser princeses, i a més a més, princeses roses. Quina ridiculesa! No entén que totes vulguin ser iguals. Ella no sap què vol ser quan sigui gran, potser infermera o reportera, vés a saber, el que té claríssim és que NO VOL SER PRINCESA! En aquesta aventura l'Olivia té una autèntica crisi d'identitat, té somnis i aspiracions, no vol fer el que totes les seves amigues fan perquè defensa la seva individualitat i personalitat. Finalment, després de donar-hi moltes voltes, l'Olivia veu clar el seu futur. No us revelarem el final perquè és molt sorprenent. Segur que us quedareu bocabadats i us fareu un tip de riure. No podia tenir cap altre desenllaç, l'Olivia és genial.

Els contes de l'Olivia són adients per a nens ben petits perquè l'autor utilitza frases curtes i un vocabulari senzill; les il·lustracions complementen a la perfecció el text i el fan més entenedor. De fet, mirant les il·lustracions podem fer-nos una idea perfecta del que li passa pel cap a la porqueta, gràcies a elles entrem directament dins el món de l'Olivia, la comprenem i acabem adorant-la. No hem de deixar de banda el refinat sentit de l'humor de Ian Falconer; a cada pàgina trobarem un detall o altre que despertarà el somriure a petits i grans. 

A continuació podeu veure algunes il·lustracions de l'Olivia, amb tota la seva esplendor:

I aquí podeu veure la pàgina web dedicada a la porqueta, amb informació sobre l'autor, jocs, llibres i tota mena de productes de marxandatge; i fins tot podeu fer-vos fans de l'Olivia!

Esperem que no s'acabin mai els contes de l'Olivia.

VISCA LA PORQUETA OLIVIA!

L'increïble nen menjallibres

Títol: L'increïble nen menjallibres

Autor i il·lustrador: Oliver Jeffers

Editorial: Andana

Edat recomanada: a partir de 5 anys

Valoració: 10

El protagonista d'aquesta història és l'Enric, un nen a qui li agraden molt els llibres però "no com ens agraden a tu i a mi, no. Res a veure. A l'Enric li encantava MENJAR-SE'LS". Tot va començar el dia que va decidir provar-ne un, primer va començar per una paraula, després una frase, una pàgina sencera, fins que se'n va menjar un de sencer. I QUE BO QUE EL VA TROBAR! Tan bo que ja no va poder deixar de menjar-ne i se'ls cruspia de tota mena: novel·les, enciclopèdies, diccionaris, llibres de matemàtiques... i quina va ser la seva sorpresa quan va veure que tot el que contenien aquests llibres que es menjava, es convertia en coneixement que arribava al cervell de l'Enric sense cap mena esforç. L'Enric va pensar que si continuava així esdevindria el nen més intel·ligent del món però és clar... les coses no sempre són tan senzilles i un dia tot comença a complicar-se. L'Enric agafa una bona indigestió i a partir d'aquest moment "tot el que aprenia es barrejava... perquè no tenia temps per a digerir-ho com cal". Tothom li aconsellava que deixés de menjar llibres, que no li feien cap bé i finalment l'Enric va prendre una encertada decisió. Quina? Llegiu el llibre i ho descobrireu.

"L'increïble nen menjallibres" és un àlbum il·lustrat molt original, dels més divertits que he llegit darrerament. La història és senzilla però plena d'ironia i fantàstiques reflexions, les il·lustracions són molt i molt divertides, de traç senzill i infantil però amb un ús de l'espai i dels detalls que donen lloc a complexes composicions d'una gran força narrativa. Els diàlegs són simples i directes i el ritme que es desprèn de la seva lectura molt àgil. Tot plegat fa que l'àlbum sigui molt atractiu i entri de seguida per la vista i fins i tot ens vinguin ganes de fer un mos... així que a què espereu per devorar-lo? en sentit figurat és clar!

L'edició de llibre està molt cuidada, fins a l'últim detall. A la coberta ja trobem un advertiment "Es recomana no menjar-se aquest llibre a casa" i el més curiós del cas és que a la mateixa coberta veiem que algú ja hi ha fet una mossegada...

I si voleu veure un vídeo sobre el llibre, aneu aquí

Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore

 

Títol: Els fantàstics llibres voladors del Sr. Morris Lessmore

Autor i il·lustrador: William Joice

Editorial: Andana

Edat recomanada: a partir de 7 anys

Valoració: 9

Una delícia de llibre, una petita joia indispensable a totes les biblioteques i llibreries particulars! El senyor Morris Lessmore estima els llibres i té dues grans passions: escriure i llegir. Sempre que pot agafa el seu llibre i hi retrata el seu dia a dia, les seves alegries, tristeses, somnis... amb el desig que un dia, el seu llibre sigui també llegit i estimat. Però l'infortuni fa que un malaurat dia un terrible huracà s'emporti el llibre d'en Morris. I no només el llibre; el poble sencer vola i queda completament destruït. El paisatge és desolador, trist, gris, un autèntic drama. En Morris camina sol pels carrers, decaigut, sense esma... però just en aquell moment veu damunt seu una dona que vola agafada a milers de llibres, com si fossin globus que la sostenen en l'aire. La misteriosa dona acosta un dels seus llibres a en Morris i amb aquest senzill acte, el Sr. Lessmore canvia el seu rostre i el seu estat anímic fa un tomb, la dona l'ha salvat de la desil·lusió i la tristesa. Ara torna a ser feliç. Aquest llibre guia l'home a una fantàstica biblioteca que a partir d'aquest moment es convertirà en la seva nova llar. Aquí dedicarà la resta de la seva vida als llibres, tindrà cura d'ells i els oferirà a tots aquells lectors que desitgin llegir-ne algun, encomanant-los així la seva passió per la lectura. Els llibres han tornat l'alegria, la vida a Morris, després de la tragèdia. Van passant els anys i el senyor Morris va envellint al costat dels seus llibres i la seva estimada biblioteca. Els llibres, que acaben assolint vida pròpia, s'adonen que l'home que els ha cuidat durant tant de temps, ara és vell i està malalt i per això decideixen tenir cura d'ell i li llegeixen una mica cada nit. Així el Sr. Morris mai perd la il·lusió. I al final de la història la vida del Sr. Lessmore s'acaba però això no representa la fi de la biblioteca ni dels llibres perquè tot torna a començar. I com pot ser això? Llegiu la història i ho esbrinareu. És preciosa.

Les il·lustracions són excepcionals, girem cada pàgina a l'espera d'una nova sorpresa i els detalls omplen tot l'espai, formant un espectacle exquisit de colors, tipografies i fantàstiques imatges. L'il·lustrador no s'oblida de res, tot queda perfectament retratat i sense el text la història s'entén a la perfecció.

Aquí us deixem algunes de les il·lustracions més boniques:

El llibre ha sorgit arrel d'un curtmetratge, que va ser guardonat amb un Òscar l'any 2011 i que podeu veure aquí

Atrapat

Títol: Atrapat

Autor i il·lustrador: Oliver Jeffers

Editorial: Andana

Valoració: 8/10

Edat recomanada: a partir de 4 anys

En Floyd està jugant amb el seu cometa quan aquest queda atrapat a les branques d'un arbre. El nen comença a rumiar què pot fer per recuperar-lo i per això llença contra les branques tota mena d'objectes, alguns més convencionals, d'altres completament insòlits; des de les seves sabates fins a una cadira, una bicicleta, una porta, un orangutan, un vaixell, casa seva, els bombers que vénen per ajudar-lo... i així un munt de coses, una darrere l'altra i sense aturador, van a parar sobre l'arbre sense aconseguir que el seu cometa torni a volar. En Floyd sembla que té un moment de lucidesa quan agafa l'escala (per enfilar-se a l'arbre) o la serra (per tallar l'arbre) però no empra ni una cosa ni l'altra com és d'esperar, sinó que també ho llança tot amunt i com el cometa, queden enganxats entre les branques. Tot plegat té un punt de bogeria que diverteix i desperta el somriure, a petits i a grans. 

Molt d'humor, un apropament a l'absurd i a situacions completament surrealistes. El text és molt simple i les imatges molt dinàmiques, amb dibuixos espontanis que semblen fets per la mateixa mà d'un nen. I el més original de tot és el final, un final obert que permet que els nens facin volar la seva imaginació per inventar ells mateixos el desenllaç que més desitgin. Què passarà amb tot aquest enfilall de coses que han quedat damunt l'arbre? aconseguiran baixar els bombers? Recuperarà el cometa en Floyd?

I si el voleu veure i escoltar (en anglès), aquí podeu fer-ho.

I és que ens agraden molt els llibres d'Oliver Jeffers. A la biblioteca també podeu trobar: