Mots vius

L'Editorial Barcanova té una col·lecció preciosa destinada tant a infants com a adults que té com a centre d'interès la llengua, juga amb les paraules i té per objectiu estimular la imaginació i la creativitat. 

Cada llibre és escrit i il·lustrat per autors/es i il·lustradors/es diferents. Actualment la col·lecció ja disposa de 13 títols i a la biblioteca ara mateix en tenim cinc:

- Paraules per dir com som de Carme Alcoverro i il·lustrat per Òscar Julve

- Paraules sonores d'Anna Gasol i Teresa Blanch, il·lustrat per Teresa Herrero

- Paraules nadalenques de Montse Ginesta, il·lustrat per Marta Montañá

- Paraules per endevinar de Josep-Francesc Delgado, il·lustrat per Lola Roig

- Paraules d'amor de tota mena de Miquel Pujadó, il·lustrat per Cristina Zafra.

Són llibres de format petit, atractius i molt adients per aprendre vocabulari i divertir-se amb les paraules. D'aquests cinc títols en destaco dos, Paraules per dir com som i Paraules per endevinar. En el primer trobem expressions diferents per dibuixar el caràcter de les persones, per exemple ens diu:

"A qui és bona persona, li diem que...

és un bon jan,

un bonàs,

un tros de pa,

és bo com el pa,

fa bondat,

va amb el cor a la mà.

I a qui fa mal o és capaç de tot, li diem que...

té malícia,

és més dolent que la pesta,

és dolent com una pedregada seca,

és de la pell de Barrabàs,

és una mala peça"

Què s'aconsegueix amb aquesta lectura? ampliar el vocabulari, aprendre frases fetes i divertir-se jugant amb les paraules.

El segon, Paraules per endevinar, és un endevinari d'animals amb trenta-un poemes breus per rumiar, passar-s'ho bé i gaudir amb les il·lustracions, tal i com diu la contraportada del llibre. El llibre comença així:

"Acabes d'obrir la primera plana

d'un llibre d'endevinalles

d'animals. Aquest llibre

és un joc. Si hi vols jugar,

no passis a la plana següent fins

que t'hagis imaginat l'animal

de l'endevinalla. Quan ho hagis fet,

gira el full i el trobaràs dibuixat"

A partir d'aquí van sorgint les endevinalles, del següent estil:

"Sóc molt àgil i elegant,

sempre em vaga de divertir.

Si faig la cort als vaixells

et convido a riure amb mi.

Quan llegeixis l'últim mot

dels darrers versos d'aquí,

trobaràs que Déu n'hi do

com puc ser-ne, de fi"

Després de llegir l'endevinalla, cal que imaginem un dofí, girem la pàgina i veiem com l'ha il·lustrat magníficament la Lola Roig.

Llibres frescos, àgils, divertits, amb il·lustracions boniques, expressives i originals. Una molt bona col·lecció per tenir a casa o a l'escola. O també podeu venir-la a buscar a la biblioteca. Afanyeu-vos!

La Florentina a l'aguait

Títol: La Florentina a l'aguait

Autor i il·lustrador: Alexander Steffensmeier

Editorial: Barcanova

Edat recomanada: a partir de 6 anys

Valoració: 8/10

Les vaques sempre m'han agradat, segurament perquè de petita la padrina deixava que l'ajudés a munyir-les, a donar-los el menjar, a cuidar-les... però mai, mai, m'havia trobat amb una vaca com la Florentina. La història d'aquest àlbum il·lustrat comença així: “Cada matí, la vaca Florentina, mentre la munyien, mirava amb impaciència cap al pati. Perquè si hi havia al món alguna cosa que a la Florentina li agradava més que qualsevol altra cosa era… espantar el carter i perseguir-lo per fora de la granja". I és que la Florentina cada dia esperava que el carter arribés per espantar-lo de mala manera, fins que un dia va passar el que era del tot previsible, la vaca Florentina va fer caure el carter per terra i la bicicleta es va trencar en mil pedaços. Quin disgust que va tenir el pobre carter en adonar-se que no podria continuar repartint el correu a la contrada. Però quina idea va tenir la vaca en aquell moment? Llegiu la història i descobrireu l'enginyós pla de la Florentina. 

Les il·lustracions són convencionals i clàssiques però molt detallades i enginyoses i es complementen perfectament amb el text. No són grans obres d'art però estan ben definides i dirigides als més petits, a qui segur que agradaran. És una història divertida, trepidant, molt visual i amb un sentit de l'humor molt intel·ligent, que de ben segur farà riure als més petits de casa.

Aquest és el primer llibre protagonitzat per la vaca Florentina d'una col·lecció de 4. La resta de títols,  "La Florentina i la neu", "La Florentina cerca un tresor" i "La Florentina no pot dormir", tampoc no us els podeu perdre.

Un petó de mandarina

Títol: Un petó de mandarina
Autora: Eulàlia Canal
Editorial: Barcanova
Col·lecció: Sopa de Llibres
Pàgines: 126
ISBN: 978-84-489-1960-3
Valoració: 9/10
Edat recomanada: a partir de 10 anys
 Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil 

Ressenya:
El Tavi s'enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d'un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l'ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d'ell mateix que no sabia, i que, quan s'ho proposa, pot arribar lluny.


Crítica:
Eulàlia Canal ens ofereix la magnífica història d'un primer amor, una història poètica i molt imaginativa, que es llegeix amb facilitat i agradarà a petits i grans.
És un llibre deliciós, tant per la forma que utilitza Eulàlia Canal per transmetre la història al lector com pel relat en si mateix. Segurament és per aquest motiu que va guanyar el premi Barcanova de literatura infantil i juvenil l'any 2006.
El protagonista d'aquesta història, en Tavi, no sap com fer arribar els seus sentiments a una nena que acaba d'arribar a l'escola i darrere la qual s'amaga la història d'una nena refugiada d'una guerra, que tem per la vida del seu pare, que lluita al front. Al llarg de la novel·la assistim a la superació de la timidesa d'en Tavi i a l'adquisició d'una major seguretat en si mateix, que el portarà a aconseguir tot allò que es proposi.

Assaboriu les paraules:

"Li vaig dir que em moriria sense ella... que res tindria sentit, que no podria pujar al terrat ni anar a l'escola... que no podria passar pel parc ni seure al banc blau... que no podria perquè només sentiria la seva absència puntxant-me l'ànima. 
Ella va somriure i em va dir:
- Sí que podràs, Tavi, podràs.
Aleshores va acostar els seus llavis als meus i ens vam fer un petó, suau i humit, com un núvol de mandarina. Un petó que va desafiar totes les lleis de la gravetat i em va alçar fins als núvols per tastar el paradís. El desig de la pestanya s'acabava de complir
- Jo també et trobaré a faltar - va dir ella quan vaig aterrar".

Les il·lustracions de Sara Ruano són precioses i ens evoquen un munt de sensacions i emocions. Imatges irreals i fantasioses que conjuguen perfectament amb el relat. Llàstima que la majoria siguin en blanc i negre.

I aquí teniu un vídeo que he trobat interessant: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3532670