Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Editorial Símbol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Editorial Símbol. Mostrar tots els missatges

dijous, 8 de maig del 2014

Els contes de Nicholas Oldland

Nicholas Oldland és el creador i l'il·lustrador dels llibres que avui us presentem. Aquest autor fou director creatiu d'una companyia de roba, concretament feia dissenys per a pijames infantils però el que realment volia era il·lustrar contes que es complementessin amb els seus dissenys i que els nens i nenes llegissin abans d'anar a dormir.
En català tenim 5 títols traduïts:

- El castor estressat 
- Junts podem
- L'os que abraçava els arbres
- L'ant a qui deien Ni-Ni
- El compte enrere dels dinosaures

Avui us parlarem dels dos primers perquè són els que podeu trobar disponibles a la biblioteca.

El castor estressat


Com ja indica el títol el protagonista d'aquesta història és un castor, un castor estressat. Tot i que és una mica maldestre i sempre fa les coses sense rumiar-les gens ni mica, és un animal que el lector acabarà estimant. El castor provoca importants desastres al bosc on viu: un dia rosega un arbre amb tan poca cura que aquest cau sobre el cap d'un ós; un altre dia mossega la pota d'un ant pensant-se que és el tronc d'un arbre. Tothom li té por, tothom l'evita, fins que un dia en  passa una de molt grossa que el fa recapacitar. A partir d'aquest moment, el castor canvia de mentalitat, reflexiona i vol reparar tot el mal que ha fet durant els anys. És així com comença una nova vida arreglant els desperfectes que ha ocasionat i demanant perdó als seus companys del bosc.
El castor ens ensenya tres coses molt importants: cal reconèixer els nostres errors i aprendre a esmenar-los, cal saber perdonar i mai no és tard per canviar la nostra actitud davant les coses importants. Els nens i nenes aprendran a comportar-se davant les altres persones, descobriran que abans de fer les coses és important reflexionar-les una mica i veuran també que cuidar la naturalesa que ens envolta és molt important per gaudir d'un entorn harmònic, bonic i productiu. Tot això queda perfectament representat gràcies a unes il·lustracions molt enginyoses, originals i que parlen per si soles.



Junts podem


Un conte molt senzill però també molt recomanable. El castor, l'ant i l'ós mai no es posen d'acord i sempre discuteixen, fins i tot per coses realment absurdes; això tot sovint els provoca problemes, com el dia que decideixen agafar una canoa i ja us podeu imaginar com acaben, xops de cap a peus i amb un esglai al cos que els fa reflexionar de valent i adonar-se que si haguessin fet pinya i haguessin arribat a un acord les coses haurien sortit molt millor. Per això l'endemà al matí "l'ós, l'ant i el castor es van adonar que si volien arribar a casa sans i estalvis, havien de treballar en equip"..."amb la força de l'ós, la seguretat de l'ant i la saviesa del castor, se'n van sortir". Els tres animals aprenen una gran lliçó i aconsegueixen transmetre-la als petits lectors: si ajunten les millors qualitats de cadascun d'ells i es complementen podran aconseguir tot el que es proposin; en canvi si cadascú va per lliure i no fa cas de les advertències dels companys, de ben segur que les coses es complicaran de valent.



dimecres, 1 de febrer del 2012

La coral de les granotes


Títol: La coral de les granotes
Autor: Luc Foccroulle
Il·lustradora: Annick Masson
Editorial: Símbol Editors
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 8/10

Ressenya: Formar part de la coral és el somni de totes les granotes de l’estany. L’Arlet té una veu sublim, però és massa petita. La Berta, en canvi, té un cos de cantant, però canta molt malament.

Crítica: aquest és un àlbum molt divertit que parla de música, amistat i realització d'un mateix; una història que ens demostra que no hem de fiar-nos de les aparences i que no hem de deixar mai de lluitar per assolir els objectius que desitgem, malgrat les dificultats amb què ens puguem trobar. Amb un to humorístic i unes il·lustracions molt expressives, de tons suaus, Annick Masson aconsegueix fer-nos riure i engrescar-nos en la lectura d'aquesta història. Els dibuixos són molt simples però no hi ha cap granota que s'assembli a la seva veïna, i això si més no, té molt de mèrit. Aquest àlbum que se centra en l'amistat i els prejudicis, farà veure als nens i nenes que tothom té un talent o altre i que a vegades només cal un cop de sort per aconseguir el que un desitja. Les dues granotes protagonistes d'aquesta història s'adonen que han de ser elles mateixes més enllà de les possibles mancances i ens ho expliquen a partir d'una història senzilla que tot i que no té res d'excepcional, funciona perfectament.

Aquí teniu algunes de les il·lustracions que omplen aquest àlbum: