dimecres, 29 de juny de 2011

Cafè dolç, cafè amarg


Títol: Cafè dolç, cafè amarg
Autora: Anna Obiols
Il·lustrador: Subi
Editorial: Proteus
ISBN: 9788493772031
Edat recomanada: totes les edats
Valoració: 10/10



Ressenya: Hi ha nens que viuen una realitat però en somien una altra. L'Anna Obiols ha creat un text sensible que és la dolça melodia dels pensaments d'un nen que viu al carrer. Les il·lustracions que l'acompanyen surten de la mà mestra d'en Subi, dels seus pinzells i de la barreja de les pintures amb cafè...


Crítica: Cafè dolç, cafè amarg és un conte per a petits i grans que ens ensenya a valorar les coses a les quals tot sovint no donem importància pel fet de ser-nos simplement quotidianes. Després de llegir el conte de ben segur que apreciarem una mica més tot allò petit però fonamental que moltes vegades ens passa per alt. El relat ens ajudarà a pensar i reflexionar sobre el que és important, necessari o imprescindible en aquesta vida. El més colpidor d'aquesta història és que qui ens fa arribar a aquestes conclusions és un nen que viu al carrer, en Mikhail. En Mikhail no té família, no pot anar a l'escola perquè ha de treballar, viu dins una capsa de cartró i el seu únic amic és un rodamón.
L'Anna Obiols ha escrit un text sensible que ens fa viatjar a través dels pensaments d'un infant que viu al carrer. Cada frase va acompanyada d'una imatge colpidora que posa la pell de gallina. En Mikhail enumera un seguit d'elements que tothom té i ningú aprecia; coses que per a ell serien vitals però no té la sort de poder-ne gaudir. Com si fos una cançó, en Mikhail ens donarà a conèixer les seves pors, la seva tristesa i les seves mancances. Cadascuna de les seves afirmacions, el to que utilitza i els dibuixos que les acompanyen fan que al lector li sigui molt fàcil posar-se a la seva pell.

«… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor».

El títol del llibre és una metàfora. Hi ha qui pren cafè dolç tot i que sovint no n'és conscient, i hi ha qui no té més remei que prendre cafè amarg, li vingui de gust o no. Una gran i trista realitat.
Les il·lustracions són fantàstiques. En Subi utilitza bàsicament colors marronosos amb esquitxos de cafè, d'una manera molt encertada i que conjuga perfectament amb el contingut del text. No pretén donar una imatge catastrofista però sí donar a conèixer una realitat que lamentablement existeix.





Us recomano que mireu aquest vídeo. Després de fer-hi una ullada segur que us vindrà molt de gust fer-ne la lectura amb el llibre a les mans.

L'Anna Obiols i en Subi ens donen la seva visió del conte en aquest altre vídeo:



dilluns, 27 de juny de 2011

T'estimo amb bogeria


 Títol: T'estimo amb bogeria
 Autora: Rose Lewis
 Il·lustradora: Jane Dyer
 Editorial: Serres
 Edat recomanada: totes les edats
 ISBN: 84-8488-076-1
 Valoració: 10/10

Ressenya: Basada en les pròpies experiències de l'autora, aquesta història segueix una dona en el seu viatge a la Xina per adoptar una nena, des de la burocràcia fins al viatge de tornada en avió. La història és a la vegada la crònica d'un nadó, la seva vida anterior en un orfenat, on comparteix bressol amb altres nenes, fins l'arribada a la nova llar.

Crítica: Avui he descobert aquest conte i la seva lectura m'ha emocionat. Un llibre càlid i dolç, molt adequat per a qualsevol persona que hagi adoptat una criatura o estigui en tràmits d'adopció. D'un gran realisme i unes il·lustracions precioses. Els colors clars, brillants, les línies ben definides dels retrats, fan molt atractives les imatges. Una dona viatja a la Xina per adoptar una nena i ens descriu les seves vivències, les seves emocions i sentiments més íntims, moment a moment. Des de la llarga i feixuga espera que suposa el procés d'adopció fins al moment del llarg viatge i al retorn a casa, a la nova llar, on la nena es troba amb una família emocionada que la rep amb la màxima alegria. És una carta d'amor d'una mare a una filla en la qual li explica la història de la seva adopció. La lectura és relaxant, el text molt suau, el disseny senzill de les aquarel·les d'una expressivitat extraordinària. L'autora ha trobat les paraules adequades, descriu allò essencial i el resultat és un text deliciós, una celebració de l'amor i de la joia que suposa portar un infant al món. El text desprèn una gran tendresa.

Diu així:
"Quan em vas mirar amb els teus ulls grossos i marrons vaig saber que pertanyíem una a l'altra. T'estimo amb bogeria -vaig xiuxiuejar. Com va passar? Com va poder algú fer aquesta unió tan perfecta en un món tan llunyà? La gent de la Xina tenia una finestra especial per veure'm l'ànima?"

"Et vaig agafar ben fort, et vaig fer dolços petons i vaig plorar. Les llàgrimes eren per a la teva mare xinesa que no podia tenir-te. Volia que sabés que sempre la recordaríem. I vaig desitjar que, d'alguna manera, sabés que estaves bé i que eres feliç en aquest món".

"Era tan feliç que vaig plorar quan et vaig agafar en braços... Tu també vas plorar. T'havia esperat tota la vida.



I no calen més paraules. A mi se m'ha fet un nus a l'estómac. 

dijous, 23 de juny de 2011

El secret d'estimar


Títol: El secret d'estimar
Autora i il·lustradora: Sarah Emmanuelle Burg
Editorial: Malsinet
Edat recomanada: totes les edats
ISBN: 978-84-96708-42-6
Valoració: 10/10

Crítica: Dos nens passegen pel camp i descobreixen una bonica flor. Comencen a discutir perquè tots dos volen agafar-la. La baralla provoca que la flor es trenqui i els petits es culpabilitzen un a l'altre. Com que cap d'ells està disposat a reconèixer la seva responsabilitat, durant una bona estona es mostren distants i enfadats. Després d'una estona però, se senten tristos, no per la flor trencada sinó per haver perdut l'estima i l'amistat un de l'altre. I és per això que buscaran la manera de solucionar les coses.
Una història preciosa que té el dibuix com a protagonista. Dibuix a llapis amb petites pinzellades de color. Les paraules no són necessàries perquè les il·lustracions, perfectament cuidades, ja aconsegueixen transmetre les emocions dels personatges i commoure qualsevol lector que tingui aquest llibre a les mans. El llibre tracta doncs de l'amor, els sentiments, les relacions personals, l'amistat, l'aprenentatge de la vida, des del punt de vista de dos infants que s'adonen que l'egoisme no condueix enlloc i que el més important de tot és compartir, respectar-se i estimar-se. Un relat molt tendre i un bonic obsequi per regalar a aquells a qui estimeu. Jo ja ho he fet ;-)

dijous, 16 de juny de 2011

El zoo d'en Pitus



Títol: El zoo d'en Pitus
Autor: Sebastià Sorribas
Editorial: La Galera
Col·lecció: Grumets
Pàgines: 150
Edat recomanada: a partir de 8 anys
Valoració: 9/10
Premi Josep M. Folch i Torres, 1965

Ressenya: El zoo d'en Pitus és un cant a l'amistat, a la col·laboració, a la fe i a l'entusiasme, a través de l'acció i les aventures d'una colla de nois i noies del barri d'en Pitus, que munten un autèntic zoo -amb tigre i tot!- perquè l'amic malalt es pugui pagar un viatge a Suècia, on un especialista pot guarir-lo.


Crítica: El Zoo d'en Pitus s'ha convertit en un clàssic de la nostra literatura infantil. Tot i el pas dels anys no ha passat de moda i es continua llegint amb el mateix interès. Tant la temàtica, com la narració o les il.lustracions que acompanyen el text, la configuren com una obra de referència a casa nostra.
Els protagonistes del Zoo d'en Pitus són una colla de nois i noies que van a l'escola, juguen i es diverteixen junts. L'aventura comença quan s'assabenten que el més petit de la colla, en Pitus, està molt malalt i  necessita un tractament d'una clínica estrangera per sortir-se'n. La família d'en Pitus no té prou diners per pagar el viatge i els seus amics decideixen ajudar-lo. Per aconseguir-ho se'ls acut muntar un zoo al barri, per entrar al qual s'haurà de pagar una entrada. No us explicaré com s'ho fan per aconseguir-ho perquè trencaria la gràcia de la història però us recomano que la llegiu atentament per adonar-vos de l'enginy i imaginació que tenen els amics d'en Pitus. Sebastià Sorribas ho explica amb senzillesa i d'una manera tan realista que segur que et semblarà que tu també t'hi trobes, que ets un més de la seva colla.
El zoo d'en Pitus és un cant a l'amistat i a la solidaritat. El valor del sacrifici, la igualtat, la convivència i el respecte es posen de manifest al llarg de tot el llibre. És un exemple perfecte d'empatia amb els lectors, complicitat que Sorribas aconsegueix a través del llenguatge que utilitza, directe, àgil, sense artificis, amb diàlegs constants que donen dinamisme a la història i capten l'atenció del petit lector des del principi de la història. El Zoo d'en Pitus és un relat carregat d'humanitat, una història commovedora i tendra que no us podeu perdre.
Els dibuixos són de la Pilarin Bayés, una dibuixant que es va començar a donar a conèixer a la dècada dels 60 i que s'ha convertit en una de les principals il·lustradores del país. La senzillesa dels seus dibuixos són un encert i ajuden a transmetre aquest realisme, aquesta naturalitat i proximitat que busca l'autor.

A què es deu l'èxit del Zoo d'en Pitus? Aquest vídeo us ho explica una mica.

divendres, 10 de juny de 2011

Un món de mares


Títol: Un món de mares
Autor: Marta Gómez Mata
Il·lustradora: Carla Nazareth
Editorial: Comanegra
ISBN: 978-84-936006-4-8
Edat recomanada: totes les edats
Valoració: 9/10

Ressenya:
Hi ha un món de mares on els braços de la Mama Bicicleta es transformen en un manillar tou on pots recolzar-te i fer una becaineta, on la Mama Maduixa s'enrojola de felicitat sempre que vol i la Mama Acordió actua melodiosa, elegant i alegre... també quan plora i ho dissimula...
Un món de mares on els fills de la Mama Dragona rellisquen per sobre del seu llarg llom com en una muntanya russa, on la mama Bella Dorment omple el llit de joguines, llibres i safates d'esmorzar, i la Mama Pirata saqueja la nevera de bon matí amb els seus grumets...
Un món de mares on els ulls de la Mama Sirena són tan bonics com els versos que els poetes escriuen sobre el mar, on la Mama Xocolata és tan càlida i reconfortant com una tassa de cacau calent, on la Mama Picasso tafaneja el món i el dibuixa tot seguit, i la Mama Tren és un prodigi de logística perfecta, mecànica precisa i motors forts...
I en un món ple de mares, tots són la Mama Princesa perquè totes creuen en els contes i tenen la certesa que existeixen els finals feliços.

Crítica: Aquest no és només un llibre per a nens. És un llibre per llegir plegats: mares i fills, de qualsevol edat. La tendresa dels seus textos i les magnífiques il·lustracions que els acompanyen atraparan igual petits i grans.
Diuen que de mare només n'hi ha una però l'autora d'aquest àlbum se n'ha inventat 25 de diferents. Segur que et sents identificada amb alguna d'elles; o potser tens una mica de cadascuna d'elles, vés a saber. Tens els poders de la Mare Fada o la destresa de la Mare Bòlid o potser acostumes a fer bogeries com la mare Muntanya Russa o qui sap, potser ets misteriosa com la Mare Dragona?  Endinsa't en la lectura d'aquest àlbum il·lustrat i descobriràs això i moltes coses més.
El llibre et proposa doncs, un viatge a través de la figura materna, a partir d'un text poètic i unes il·lustracions que no us cansareu d'admirar. Un llibre màgic que transmet dolçor, tendresa i molta simpatia. Un llibre que emociona. És el conjunt de tot allò que és una mare, de tot el que pot fer una mare i de tot el que suposa ser mare.

Si cliqueu aquí podreu veure algunes de les il·lustracions. Fantàstiques!
I si feu una ullada aquí trobareu una entrevista a l'autora

dijous, 9 de juny de 2011

Un petó de mandarina





Títol: Un petó de mandarina
Autora: Eulàlia Canal
Editorial: Barcanova
Col·lecció: Sopa de Llibres
Pàgines: 126
ISBN: 978-84-489-1960-3
Valoració: 9/10
Edat recomanada: a partir de 10 anys
 Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil 

Ressenya:
El Tavi s'enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d'un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l'ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d'ell mateix que no sabia, i que, quan s'ho proposa, pot arribar lluny.


Crítica:
Eulàlia Canal ens ofereix la magnífica història d'un primer amor, una història poètica i molt imaginativa, que es llegeix amb facilitat i agradarà a petits i grans.
És un llibre deliciós, tant per la forma que utilitza Eulàlia Canal per transmetre la història al lector com pel relat en si mateix. Segurament és per aquest motiu que va guanyar el premi Barcanova de literatura infantil i juvenil l'any 2006.
El protagonista d'aquesta història, en Tavi, no sap com fer arribar els seus sentiments a una nena que acaba d'arribar a l'escola i darrere la qual s'amaga la història d'una nena refugiada d'una guerra, que tem per la vida del seu pare, que lluita al front. Al llarg de la novel·la assistim a la superació de la timidesa d'en Tavi i a l'adquisició d'una major seguretat en si mateix, que el portarà a aconseguir tot allò que es proposi.

Assaboriu les paraules:

"Li vaig dir que em moriria sense ella... que res tindria sentit, que no podria pujar al terrat ni anar a l'escola... que no podria passar pel parc ni seure al banc blau... que no podria perquè només sentiria la seva absència puntxant-me l'ànima. 
Ella va somriure i em va dir:
- Sí que podràs, Tavi, podràs.
Aleshores va acostar els seus llavis als meus i ens vam fer un petó, suau i humit, com un núvol de mandarina. Un petó que va desafiar totes les lleis de la gravetat i em va alçar fins als núvols per tastar el paradís. El desig de la pestanya s'acabava de complir
- Jo també et trobaré a faltar - va dir ella quan vaig aterrar".

Les il·lustracions de Sara Ruano són precioses i ens evoquen un munt de sensacions i emocions. Imatges irreals i fantasioses que conjuguen perfectament amb el relat. Llàstima que la majoria siguin en blanc i negre.

I aquí teniu un vídeo que he trobat interessant: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3532670

dimecres, 8 de juny de 2011

Recomanacions i crítiques literàries

Cada setmana us proposarem lectures interessants i divertides, així com també aprofitarem l'espai per fer crítiques literàries, conèixer els autors i il·lustradors de més renom del nostre país i de la resta del món, i endinsar-nos cada dia una mica més en el fascinant món de la literatura infantil. Esperem que totes les ressenyes i aportacions siguin del vostre interès.

 Us volem recordar també que sempre que us vingui de gust podeu fer les vostres aportacions al bloc. Seran benvingudes