Explica-m'ho: 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant

Autora: Katharina Von der Gathen

Il·lustradora: Anke Kuhl

Editorial: Takatuka

Edat recomanada: a partird e 10 anys

Valoració: excel·lent

Ens agrada molt Anke Kuhl i per això estem ben atents quan es publica algun llibre il·lustrat per ella. La vam descobrir a “La Lola Vola i altres històries horripilants” de Wilfried von Bredow (en trobareu la ressenya aquí), i més endavant ens va fer petar de riure a “Que bo: sobre plats deliciosos, cuinats fastigosos, estofats olorosos, menjars flatosos, entrepans assortits i altres menjars exquisits!”  i “En família”, tots dos d’Alexandra Maxeiner. Per això quan vam veure que Takatuka publicava de nou un llibre il·lustrat per ella, vam creure que l’èxit estava gairebé assegurat, i no ens equivocàvem gens ni mica. Quina joia!

“Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant” és un llibre de Katharina von der Gathen que parla sobre sexualitat, i ho fa a partir de les preguntes que li van realitzar els nens i nenes de segon cicle de primària durant un taller escolar que impartia sobre educació sexual. El format del llibre és original, com si d’un bloc es tractés i va combinant les divertides, enginyoses, iròniques il·lustracions d’Anke Kuhl, amb les preguntes dels infants i una acurada, clara i directa resposta de l’autora. Sempre utilitza un vocabulari planer i proper al lector. Kuhl hi posa el toc d’humor i Katharina von der Gathen el rigor i la seriositat. Llegim les preguntes amb cal·ligrafia infantil, tal i com el nen  les va escriure anònimament en el moment que li va sorgir el dubte i n’hi ha de tota mena, perquè lògicament els dubtes són molt diversos.

Aquest llibre atrau els infants perquè no el veuen com un manual sinó com un llibre de curiositats que els dóna bona informació, té molt de sentit de l’humor i els permet entendre moltes coses que tot sovint costen de preguntar a casa, ja sigui per vergonya o perquè els adults eviten parlar del tema.  

Si feu una ullada a l’editorial Takatuka podeu llegir-ne alguna pàgina aquí

I nosaltres també us deixem algunes de les preguntes dels infants. Si voleu veure com són les respostes correu a la biblioteca i agafeu el llibre en préstec. Segur que el gaudireu!

En Calvin no sap volar

Títol: Calvin no sap volar

Autor: Jennifer Berne

Il·lustrador: Keith Bendis

Editorial: Takatuka

Edat recomanada: a partir de 5 anys

Valoració: 8/10

En Calvin no sap volar és una bonica història protagonitzada per un estornell una mica especial i és que en Calvin no és com els seus germans o cosins que es passen el dia embrutant-se, jugant o caçant, en Calvin sent una enorme atracció pels llibres i de ben petit aprèn a llegir i des de llavors devora llibres a tothora i sobre qualsevol temàtica. En Calvin somia aventures, llegendes i poesies i fins i tot somia que un dia esdevindrà un gran escriptor. Com que en Calvin està tan immers en el seu món de llibres s’oblida però, d’una cosa essencial en la vida d'un ocell: aprendre a volar. I els seus germans i cosins sovint es riuen d’ell amb insults com “babau”, “rata de biblioteca”, “bec de paper”... Ell però, no s’hi amoïna gens ni mica perquè és així com ell se sent feliç, però arriba el dia que han d’emigrar i en Calvin no és capaç d’aixecar el vol. Què faran els seus germans i cosins? l’abandonaran perquè aprengui la lliçó? l’ajudaran? Li haurà servit d’alguna cosa a en Calvin haver llegit tant a la vida?

En Calvin no sap volar ens parla de l’amor als llibres i com la lectura ens pot ajudar en determinats moments de la vida, però alhora ressalta la importància d’aprendre també les coses pràctiques del dia a dia. És bo que en Calvin, malgrat que li agradi molt llegir, aprengui a volar com els de la seva espècie. Només aconseguirà el triomf i l’èxit absolut si troba l’equilibri entre una cosa i l’altra, entre allò que li ofereixen els llibres i allò que li ofereix la vida.

Les il·lustracions són molt divertides, coloristes, enginyoses i expressives . Tenen molts detalls i Keith Bendis juga amb els colors, les tipografies i el moviment i crea un ambient molt dinàmic, que acompanya a la perfecció el text de Jennifer Berne.

Si us agraden molt els llibres i creieu que gràcies a aquests esdevenim millors persones, no us podeu perdre aquesta lectura!

Quan l'avi era petit

Títol: Quan l'avi era petit

Autora i il·lustradora: Lilli Messina

Editorial: Takatuka

Edat recomanada: a partir de 4 anys

Valoració: 10

Ja vam fer una entrada al bloc de "L'avi és l'avi" de Lilli Messina i avui recuperem aquesta autora i il·lustradora per parlar de "Quan l'avi era petit". Per què repetim? perquè ens encanta, ens distreu i sempre aconsegueix fer-nos riure. Les il·lustracions són molt originals i caricaturesques i avi i nét tracten amb molt d'humor la dificultat d'explicar als infants com eren les coses abans, quan l'avi era petit.

El llibre té molt poc text però explica moltes coses i tot gràcies a aquestes magnífiques il·lustracions, grosses i molt expressives, que capten l'atenció dels més petits i fan riure als més grans. A més a més, Lilli Messina torna a crear una història molt tendra, senzilla i propera que evidencia aquesta complicitat existent sempre entre avis i néts.

Quan l'avi era petit doncs, les coses eren molt diferents: no hi havia tantes cases, la llet venia directament de la vaca i els cavalls encara estiraven els cotxes... El nét escolta atentament l'avi i s'imagina com devia ser la seva vida però és clar, són de generacions diferents i la interpretació que en fa s'allunya una mica de la realitat. 

Així és com l'avi recorda com la seva mare el rentava

 I així com el nét s'ho imagina...

La Lola vola i altres històries horripilants

Títol: La Lola vola i altres històries horripilants

Autor: Wilfried Von Bredow

Il·lustrador: Anke Kuhl

Editorial: Takatuka

Edat recomanada: a partir de 8 anys

Valoració: 8

Wilfried Von Bredow i Anke Kuhl ens ofereixen aquestes set situacions quotidianes portades fins l'extrem de les seves conseqüències, set situacions familiars molt divertides i esbojarrades, que podrien ser reals, però totes amb un final tràgic i inesperat. Les històries pretenen ser alliçonadores però Wilfried Von Bredow acaba convertint un mal costum o un vici dels nens d'avui en dia en una peripècia exagerada dotada d'un sarcasme que de ben segur us farà riure de valent. Els protagonistes són doncs, nens i nenes, inconscients, desassenyats, que desobeeixen els pares, i després per aquest motiu, pateixen un terrible desenllaç. Què li passarà a la Lola si creua el carrer sense mirar? o si en Lluc mira més hores del compte la televisió? o si l'Enric pega els altres nens? o si en Mauri no endreça la seva habitació? No us ho podeu ni imaginar... Per tal que us en feu una idea i us vinguin ganes de llegir la resta d'històries, aquí us en deixo una, la que més m'agrada, titulada "La història d'en Lluc i la televisió":

Els pares entren fent renou:

"Portem un televisor nou".

La pantalla fa mitja por;

quasi no hi cap, al menjador.

El pare prem "on" i l'engega;

la resplendor de poc l'encega.

En Lluc s'asseu còmodament

i s'aferra al comandament.

La mare li diu de seguida:

"Ja ho saps, només una hora al dia!"

Es diu en Lluc: "Una hora i prou?

Dues millor, o vuit o nou".

Guimbava abans com una mona,

ara no es mou de la poltrona.

El dit polze li fa molt mal,

au!, de tant canviar de canal.

El món és pla, rectangular, 

estèreo i bidimensional.

El noi passa el dia ajagut.

Se'l veu pansit, alacaigut.

A la nit cau rendit, badalla

i s'adorm davant la pantalla.

La seva mare li fa un prec:

"No vull, fill meu, que et tornis cec".

En Lluc, però, no li fa cas;

la cosa va de mal borràs.

El jovenet s'amorra al plasma,

pansit, neulit, com un fantasma.

Hi és tan a prop, ves tu per on,

que toca la tele amb el front.

En Lluc encara fa una passa.

Glup! la pantalla se l'empassa.

Ell batala, s'hi resisteix,

però és en va, no serveix de res.

S'esfuma tot, els peus també,

colzes, braços i peroné.

La mare ho veu tot i té un ensurt.

L'estira amb força, no se'n surt.

El pare, l'àvia i la germana

lluiten amb la pantalla plana.

Tant se val, ai!, pobre infeliç.

Al final es fa fonedís.

Del nen que seia a la butaca

només en queda una sabata.

La mare plora, es desconsola.

El pare corre i l'agombola.

Si a aquestes rimes hi afegiu unes magnífiques il·lustracions, d'allò més caricaturesques, obtindreu aquest divertit conte, per a compartir petits i grans.

L'abella de més

Títol: L'abella de més
Autor: Andrés Pi Andreu
Il·lustrador: Kim Amate
Editorial: Takatuka
Edat recomanada: a partir de 6 anys
Valoració: 10/10
Ressenya: Al rusc s'ha armat un gran rebombori. Les abelles han arribat a la conclusió que no tenen espai perquè hi ha una abella de més. Qui deu ser aquesta abella? Com la poden trobar? I què en faran si la descobreixen?

Crítica: Aquest àlbum il·lustrat és una petita joia i encara diria més, un imprescendible a totes les biblioteques infantils. La seva història, senzilla però molt divertida, està basada en la solidaritat, la convivència i la tolerància. La seva lectura és doncs molt recomanable i farà riure tant a adults com a nens. Els petits lectors veuran com a vegades, un rumor fals, una simple sospita, pot provocar un gran daltabaix. El seu final és molt ètic i que sigui l'abella reina qui aporti la solució al problema que s'ha originat és molt encertat. Ella vol educar les seves deixebles i a partir de valors d'igualtat i tolerància aconseguirà redirigir la situació i salvar el rusc del caos absolut.

La feina de l'il·lustrador és espectacular, amb un munt de detalls que tenen un toc humorístic i uns colors molt encertats. És d'aquells llibres que es poden mirar una vegada i una altra perquè sempre s'hi descobreixen elements nous. Mireu alguns dels seus dibuixos:





Si voleu veure més il·lustracions de Kim Amate, visiteu la seva pàgina web

Andrés Pi i Kim Amate han treballat altres vegades plegats i junts van guanyar el merescut premi Apel·les Mestres de 2009 amb l'àlbum il·lustrat "La finestra infinita". Un altre encert.

L'avi és... l'avi!

Títol: L'avi és... l'avi!
Autor: Lilli Messina
Il·lustradora: Lilli Messina
Editorial: Takatuka
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 9/10





Ressenya: L'avi el peixen. L'avi va en patinet. L'avi fa molt enrenou. En Pep n'està ben segur: l'avi és un nadó! Però la mare d'en Pep no hi està d'acord. Un llibre sobre en Pep, el seu avi, la seva mare, i sobre persones grans i petites.

Crítica: Fantàstic. Sense cap mena de dubte el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest àlbum són les seves il·lustracions, deformades, gairebé caricaturesques, que desprenen alhora una gran tendresa i sensibilitat; no desmereixo però, el text, commovedor i amb un toc d'humor, gairebé grotesc, que em desperta el somriure, al mateix temps que no deixa d'emocionar-me. El llibre ens parla de la similitud que hi ha entre els nens petits i els grans que són com nens, del cercle de la vida i de la cura que sovint necessita la gent gran quan esdevé dependent. Tot, però, des d'un punt de vista que defuig el sentimentalisme i la llàgrima fàcil. Això sí, força melancòlic tot plegat.
Lilli Messina il·lustra el pas del temps, les similituds i diferències entre la infantesa i la vellesa, l'acostament a la decadència i les dificultats que té el nen per entendre la realitat del seu avi, tan similar a ell però alhora tan diferent, d'una manera extraordinària que a voltes m'ha fet sospirar i pensar en la cruesa que suposa envellir quan un ja no és conscient dels seus actes, i a voltes m'ha despertat una enorme tendresa en veure la complicitat del nen envers l'avi, sobretot a la darrera pàgina, quan nét i avi es fonen en una dolça abraçada.

El nen protagonista d'aquesta història, en Pep, comença dient:
"L'avi és una mica estrany. L'avi té tan pocs cabells... L'avi té tan poques dents... A l'avi, a vegades la mama també li dóna el menjar... L'avi camina millor amb ajuda... L'avi duu la mare de cap..."

És per això que en Pep arriba a al conclusió que l'avi és un nadó com ell. La seva mare, però, li explicarà mitjançant una sèrie de fotografies de quan era jove, que no és així, que l'avi és el seu pare, un home que ha tingut una vida molt llarga i que ara està arribant al seu final; en Pep però, està convençut que no és així, que l'avi és... l'avi!

És original també l'escriptura que utilitza la il·lustradora al llarg de tot l'àlbum, demostrant poca traça, com si fos el nen qui escrivís la història, de manera senzilla i directa.

És un llibre que no us podeu perdre i una bona eina per explicar als més petits el que representa la vellesa. Molt recomanable i gairebé diria que indispensable.
Algunes de les il·lustracions que hi podeu trobar:

Són fantàstiques i divertidíssimes, oi?