dijous, 29 de desembre de 2011

Contes silenciosos



Títol: Contes silenciosos
Autor: Benjamin Lacombe
Editorial: Baula
Edat recomanada: totes les edats
Valoració: 10/10

Ressenya: Contes silenciosos és un magnífic llibre il·lustrat en tres dimensions. Benjamin Lacombe fa un particular homenatge als seus contes preferits tot donant-los vida i volum d'una manera sorprenent.

Crítica: Lacombe ens deixa bocabadats amb un pop-up on a cada plana descobrim una escena diferent dels contes clàssics que han omplert la nostra infantesa. Des de l'Alícia al país de les Meravelles i en Pinotxo, fins a la Bella Dorment, en Peter Pan o la Caputxeta vermella. És un àlbum per mirar i remirar. Cada pàgina és una sorpresa. És un conte que enamora i en el qual les diferents històries prenen vida i deixen el lector amb ganes de girar més pàgines i continuar gaudint d'aquest espectacle de colors i volums.

Aquests 8 contes, a doble pàgina cadascun, demostren el talent indiscutible de Lacombe. Lacombe és el meu il·lustrador preferit i uns dels més sol·licitats actualment. Les seves il·lustracions inspiren melancolia, fragilitat, elegància, sempre amb un toc caricaturesc i un aire fantàstic de conte de fades que no deixa mai d'entusiasmar-me. Aconsegueix transportar-nos a un món màgic on realitat i ficció es confonen i ens dóna la possibilitat de fer múltiples lectures de cada il·lustració. Precisament en això és on radica la seva màgia.

Què us semblen aquestes il·lustracions?






Si us han agradat aquí podreu trobar més llibres il·lustrats per Lacombe i consultar el seu bloc.

No us perdeu aquest vídeo promocional del llibre. Val molt la pena!

dimecres, 28 de desembre de 2011

Pastís per a Enemics


Títol: Pastís per a Enemics
Autor: Derek Munson
Il·lustradora: Tara Calahan King
Editorial: Joventut
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 8/10

Ressenya: En Claudi és l'enemic número u del protagonista d'aquesta història. Per sort, el pare és un entès en el tema i té la recepta perfecta per desempallegar-se del pitjor enemic!

Crítica: Us heu trobat mai que algú no us cau del tot bé? Algú que us penseu que us vol fer la punyeta, que se'n riu o passa de vosaltres? Segur que sí! A vegades això ens passa i descobrim així que també nosaltres tenim enemics. És aquest precisament el maldecap que té el protagonista d'aquesta història. Ens explica com un dia va descobrir que tenia un enemic i l'angoixa que això li provocava, fins que el seu pare el va encaminar a trobar la solució. El pare li va dir:

"Hi ha una part del Pastís per a Enemics que jo no puc fer. Perquè funcioni cal que passis tot un dia amb el teu enemic. Encara pitjor, has de ser amable amb ell. Ja sé que no és fàcil, però és l'única manera que hi ha perquè el pastís funcioni".

Es tracta doncs d'un relat de gelosia i enemistats però amb la intenció de trobar-hi una solució efectiva, una solució que arribarà a partir del canvi mateix de les pròpies actituds. Gairebé sempre solucionar un problema amb una altra persona és responsabilitat nostre i depèn de l'actitud que mostrem envers els altres i la manera com ens hi enfrontem. Aquesta història doncs, ajudarà els nens i nenes a aprendre a resoldre els conflictes d'una manera positiva; l'autor ens dóna una sèrie de bons consells que ajuden a convertir els impulsos de venjança en el començament d'una llarga i bonica amistat. Sovint ens creem imatges falses sobre persones que gairebé no coneixem; prejutgem i com el nostre protagonista no donem l'oportunitat d'iniciar una relació. De ben segur que si compartim estones amb el suposat enemic ens adonarem que realment tenim coses en comú, compartim aficions, idees i fins i tot podem ser complementaris. No deixem passar doncs l'ocasió de conèixer una persona que es pot convertir en un nou amic. Això és el que descobreix el protagonista després de passar tot un dia sencer amb el seu enemic i esbrinar que l'estratègia del pare funciona. La seva experiència provoca una reacció inesperada en la relació dels dos nens i aconsegueix així fer de mediador del conflicte i resoldre'l.

Es tracta doncs d'un cant a la convivència i a la cordialitat, un bon llibre, original i divertit, senzill i fàcil d'entendre per a primers lectors. Les il·lustracions són magnífiques, boniques, acurades i complementen perfectament el text. Aquí us en deixo algun exemple:





Per a aquells que sapigueu anglès i el vulgueu practicar una miqueta, aquí hi trobareu explicada la història
I si voleu gaudir de més il·lustracions de l'autora, les trobareu aquí

"Pastís per a Enemics" és doncs un bon llibre per demanar als Reis Mags!

dijous, 18 d’agost de 2011

L'avi és... l'avi!

Títol: L'avi és... l'avi!
Autor: Lilli Messina
Il·lustradora: Lilli Messina
Editorial: Takatuka
Edat recomanada: a partir de 5 anys
Valoració: 9/10





Ressenya: L'avi el peixen. L'avi va en patinet. L'avi fa molt enrenou. En Pep n'està ben segur: l'avi és un nadó! Però la mare d'en Pep no hi està d'acord. Un llibre sobre en Pep, el seu avi, la seva mare, i sobre persones grans i petites.

Crítica: Fantàstic. Sense cap mena de dubte el que més m'ha cridat l'atenció d'aquest àlbum són les seves il·lustracions, deformades, gairebé caricaturesques, que desprenen alhora una gran tendresa i sensibilitat; no desmereixo però, el text, commovedor i amb un toc d'humor, gairebé grotesc, que em desperta el somriure, al mateix temps que no deixa d'emocionar-me. El llibre ens parla de la similitud que hi ha entre els nens petits i els grans que són com nens, del cercle de la vida i de la cura que sovint necessita la gent gran quan esdevé dependent. Tot, però, des d'un punt de vista que defuig el sentimentalisme i la llàgrima fàcil. Això sí, força melancòlic tot plegat.
Lilli Messina il·lustra el pas del temps, les similituds i diferències entre la infantesa i la vellesa, l'acostament a la decadència i les dificultats que té el nen per entendre la realitat del seu avi, tan similar a ell però alhora tan diferent, d'una manera extraordinària que a voltes m'ha fet sospirar i pensar en la cruesa que suposa envellir quan un ja no és conscient dels seus actes, i a voltes m'ha despertat una enorme tendresa en veure la complicitat del nen envers l'avi, sobretot a la darrera pàgina, quan nét i avi es fonen en una dolça abraçada.

El nen protagonista d'aquesta història, en Pep, comença dient:
"L'avi és una mica estrany. L'avi té tan pocs cabells... L'avi té tan poques dents... A l'avi, a vegades la mama també li dóna el menjar... L'avi camina millor amb ajuda... L'avi duu la mare de cap..."

És per això que en Pep arriba a al conclusió que l'avi és un nadó com ell. La seva mare, però, li explicarà mitjançant una sèrie de fotografies de quan era jove, que no és així, que l'avi és el seu pare, un home que ha tingut una vida molt llarga i que ara està arribant al seu final; en Pep però, està convençut que no és així, que l'avi és... l'avi!

És original també l'escriptura que utilitza la il·lustradora al llarg de tot l'àlbum, demostrant poca traça, com si fos el nen qui escrivís la història, de manera senzilla i directa.

És un llibre que no us podeu perdre i una bona eina per explicar als més petits el que representa la vellesa. Molt recomanable i gairebé diria que indispensable.
Algunes de les il·lustracions que hi podeu trobar:




Són fantàstiques i divertidíssimes, oi?

dijous, 14 de juliol de 2011

La gran fàbrica de les paraules


Títol: La gran fàbrica de les paraules
Autor: Agnes de Lestrade
Il·lustradora: Valeria Docampo
Editorial: Sleepyslaps
ISBN: 9788493741822
Valoració: 10/10
Edat recomanada: totes les edats 

Ressenya: Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar. En Dídac necessita paraules per obrir el seu cor a la bonica Aura. Però, quines triar? Perquè, per a dir el que vol dir a l'Aura, cal una fortuna! No es pot pas equivocar... Un text poètic de l'Agnès de Lestrade, il.lustrat amb el talent i la imaginació de la Valeria Docampo. Un regal pels ulls i les orelles! Una oda a la màgia de les paraules i una bella història d'amor. 

Crítica: Vaig comprar aquest llibre a l'estranger, en una llengua que desconeixia, simplement perquè les il·lustracions em van encisar.  A la llibretera només li vaig demanar la traducció del títol i quan em va dir: "La gran fàbrica de les paraules" vaig tenir la intuïció que el text seria preciós. Quan vaig tornar a casa vaig buscar la traducció en català i equiliquà, genial, no m'havia equivocat!

"Hi ha un país on la gent gairebé no parla. 
És el país de la gran fàbrica de les paraules"

Així comença aquest conte darrere el qual s'amaga una bonica i tendra història d'amor, la d'un nen romàntic i somiador, en Dídac, que viu en un país on la gent quasi no parla. En el país d'en Dídac les paraules s'han de comprar per poder-les pronunciar i algunes, les més importants, són molt i molt cares i només estan a l'abast dels més rics. Us ho podeu imaginar? Què  passaria si volguéssim expressar sentiments molt intensos però no poguéssim disposar de les paraules que desitgem utilitzar? En Dídac té aquest problema. Necessita aconseguir paraules per obrir el seu cor a la preciosa Aura, la seva estimada. Li agradaria poder-li dir: "T'estimo", però no té prou diners a la seva guardiola per comprar aquest mot. És així com es planteja, amb molta cura, les paraules que vol escollir, no pot equivocar-se. És més, ha de competir amb el veí de l'Aura, un noi ric que pot disposar de totes les paraules que desitja. Pot dir-li coses boniques quan es creua amb la noia a l'escala, fins i tot pot malbaratar paraules... cosa totalment impensable per al nostre pobre protagonista. En Dídac però, descobrirà que la manera de pronunciar les paraules pot arribar a ser més important que les paraules per si mateixes; és així com utilitzant mots aparentment senzills i insignificants com "pols", "cirera" i "cadira" serà capaç d'enamorar l'Aura. Per a la noia aquests tres mots significaran molt més del que realment representen perquè l'amor amb què en Dídac les hi regala les fa immenses. En el fons doncs, és una meravellosa història poètica sobre el valor que podem arribar a donar a les paraules que pronunciem.

En aquest àlbum il·lustrat tot és bonic: les il·lustracions, la història, la senzillesa de les frases, les paraules escollides a la perfecció, etc. En resum, és un llibre bell i màgic que no tinc cap dubte que us agradarà perquè les seves pàgines desprenen un munt de sensacions i emocions, el text és colpidor i transmet als infants que la importància de les coses materials és relativa i que amb amor sincer i honestedat es pot aconseguir el que un desitja . És un conte magnífic per compartir petits i grans.
Valeria Docampo contraposa els colors foscos, grisos i marrons sobretot, que reflecteixen l'arrogància del nen consentit i ric, amb els vermells i ataronjats destinats als notres protagonistes, amb els quals aconsegueix aportar la calidesa, la llum i l'escalfor dels sentiments dels nois. Les il·lustracions són molt detallades, acurades i enginyoses.
Aquí us deixo un vídeo perquè us en feu una mica la idea:


I si cliqueu aquí trobareu més il·lustracions de Valeria Docampo. Són exquisides.

dimarts, 5 de juliol de 2011

L'elefant encadenat


Títol: l'elefant encadenat
Autor: Jorge Bucay
Il·lustrador: Gusti
Editorial: Serres
Valoració: 8/10
ISBN: 9788498672398
Edat recomanada: totes les edats

Ressenya: Des que era petit, hi ha una pregunta que em ronda pel cap: per què un animal tan fort com l'elefant del circ deixa que el tinguin lligat a una estaca?


Crítica:  Mireu i escolteu el conte explicat pel mateix Jorge Bucay:


Aquest conte de Jorge Bucay ens explica la història d'un nen a qui li agrada molt el circ però un dia se sorprèn quan veu l'elefant, l'animal més fort de tots, lligat a una petita estaca, resignat i que no fa res per deslliurar-se'n. Com és que actua així? El nen intenta esbrinar-ho i troba la resposta: ens acostumem a les coses quotidianes, ens vinguin imposades o no, ens tornem dòcils i molt sovint no lluitem prou per aconseguir allò que volem. El conte ens ensenya que per aconseguir una cosa hem de lluitar i intentar-ho més d'un cop. No ens hem de donar per vençuts i hem de creure en nosaltres mateixos. Moltes vegades deixem de fer coses, com l'elefantet encadenat, perquè estem convençuts que no ens en sortirem. Val la pena tornar-ho a provar, ser perseverants, per aconseguir el que realment desitgem. 
Tots som una mica com l'elefant del circ: anem pel món i passem per aquesta vida lligats a milers d'estaques que limiten la nostra pròpia llibertat. Inconscientment al llarg de la vida ens marquem uns límits psicològics que deterioren la nostra autoestima i la confiança en les nostres possibilitats. Sovint pensem que NO PODEM fer una cosa perquè un dia ho vam intentar i no ho vam aconseguir. Igual que l'elefant, vam pensar no puc, no puc i no podré mai. El conte ens explica doncs per què actuem com actuem i què podem fer per canviar-ho. Cal deixar a una banda els condicionants negatius i encarar la vida a principis molt més constructius.
Siguem doncs perseverants, no ens donem per vençuts i lluitem per aconseguir els nostres objectius.


Les il·lustracions són boniques; Gusti barreja les aquarel·les amb el collage i el resultat és molt original. Utilitza colors foscos i apagats que ajuden a transmetre la tristesa de la història.

El següent fragment resumeix molt bé la intenció del conte:
"Hi ha nits que somio que m'apropo a l'elefant i li dic a cau d'orella: "Saps? Te m'assembles. Tu també et penses que no pots fer moltes coses només perquè una vegada, fa temps, ho vas provar i no te'n vas sortir. Però has de saber que el temps ha passat i que ara ets més gran i més fort que abans. Si ets vols alliberar de veritat, segur que ho pots fer. Per què no ho proves?"
 

dimecres, 29 de juny de 2011

Cafè dolç, cafè amarg


Títol: Cafè dolç, cafè amarg
Autora: Anna Obiols
Il·lustrador: Subi
Editorial: Proteus
ISBN: 9788493772031
Edat recomanada: totes les edats
Valoració: 10/10



Ressenya: Hi ha nens que viuen una realitat però en somien una altra. L'Anna Obiols ha creat un text sensible que és la dolça melodia dels pensaments d'un nen que viu al carrer. Les il·lustracions que l'acompanyen surten de la mà mestra d'en Subi, dels seus pinzells i de la barreja de les pintures amb cafè...


Crítica: Cafè dolç, cafè amarg és un conte per a petits i grans que ens ensenya a valorar les coses a les quals tot sovint no donem importància pel fet de ser-nos simplement quotidianes. Després de llegir el conte de ben segur que apreciarem una mica més tot allò petit però fonamental que moltes vegades ens passa per alt. El relat ens ajudarà a pensar i reflexionar sobre el que és important, necessari o imprescindible en aquesta vida. El més colpidor d'aquesta història és que qui ens fa arribar a aquestes conclusions és un nen que viu al carrer, en Mikhail. En Mikhail no té família, no pot anar a l'escola perquè ha de treballar, viu dins una capsa de cartró i el seu únic amic és un rodamón.
L'Anna Obiols ha escrit un text sensible que ens fa viatjar a través dels pensaments d'un infant que viu al carrer. Cada frase va acompanyada d'una imatge colpidora que posa la pell de gallina. En Mikhail enumera un seguit d'elements que tothom té i ningú aprecia; coses que per a ell serien vitals però no té la sort de poder-ne gaudir. Com si fos una cançó, en Mikhail ens donarà a conèixer les seves pors, la seva tristesa i les seves mancances. Cadascuna de les seves afirmacions, el to que utilitza i els dibuixos que les acompanyen fan que al lector li sigui molt fàcil posar-se a la seva pell.

«… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor».

El títol del llibre és una metàfora. Hi ha qui pren cafè dolç tot i que sovint no n'és conscient, i hi ha qui no té més remei que prendre cafè amarg, li vingui de gust o no. Una gran i trista realitat.
Les il·lustracions són fantàstiques. En Subi utilitza bàsicament colors marronosos amb esquitxos de cafè, d'una manera molt encertada i que conjuga perfectament amb el contingut del text. No pretén donar una imatge catastrofista però sí donar a conèixer una realitat que lamentablement existeix.





Us recomano que mireu aquest vídeo. Després de fer-hi una ullada segur que us vindrà molt de gust fer-ne la lectura amb el llibre a les mans.

L'Anna Obiols i en Subi ens donen la seva visió del conte en aquest altre vídeo:



dilluns, 27 de juny de 2011

T'estimo amb bogeria


 Títol: T'estimo amb bogeria
 Autora: Rose Lewis
 Il·lustradora: Jane Dyer
 Editorial: Serres
 Edat recomanada: totes les edats
 ISBN: 84-8488-076-1
 Valoració: 10/10

Ressenya: Basada en les pròpies experiències de l'autora, aquesta història segueix una dona en el seu viatge a la Xina per adoptar una nena, des de la burocràcia fins al viatge de tornada en avió. La història és a la vegada la crònica d'un nadó, la seva vida anterior en un orfenat, on comparteix bressol amb altres nenes, fins l'arribada a la nova llar.

Crítica: Avui he descobert aquest conte i la seva lectura m'ha emocionat. Un llibre càlid i dolç, molt adequat per a qualsevol persona que hagi adoptat una criatura o estigui en tràmits d'adopció. D'un gran realisme i unes il·lustracions precioses. Els colors clars, brillants, les línies ben definides dels retrats, fan molt atractives les imatges. Una dona viatja a la Xina per adoptar una nena i ens descriu les seves vivències, les seves emocions i sentiments més íntims, moment a moment. Des de la llarga i feixuga espera que suposa el procés d'adopció fins al moment del llarg viatge i al retorn a casa, a la nova llar, on la nena es troba amb una família emocionada que la rep amb la màxima alegria. És una carta d'amor d'una mare a una filla en la qual li explica la història de la seva adopció. La lectura és relaxant, el text molt suau, el disseny senzill de les aquarel·les d'una expressivitat extraordinària. L'autora ha trobat les paraules adequades, descriu allò essencial i el resultat és un text deliciós, una celebració de l'amor i de la joia que suposa portar un infant al món. El text desprèn una gran tendresa.

Diu així:
"Quan em vas mirar amb els teus ulls grossos i marrons vaig saber que pertanyíem una a l'altra. T'estimo amb bogeria -vaig xiuxiuejar. Com va passar? Com va poder algú fer aquesta unió tan perfecta en un món tan llunyà? La gent de la Xina tenia una finestra especial per veure'm l'ànima?"

"Et vaig agafar ben fort, et vaig fer dolços petons i vaig plorar. Les llàgrimes eren per a la teva mare xinesa que no podia tenir-te. Volia que sabés que sempre la recordaríem. I vaig desitjar que, d'alguna manera, sabés que estaves bé i que eres feliç en aquest món".

"Era tan feliç que vaig plorar quan et vaig agafar en braços... Tu també vas plorar. T'havia esperat tota la vida.



I no calen més paraules. A mi se m'ha fet un nus a l'estómac. 

dijous, 23 de juny de 2011

El secret d'estimar


Títol: El secret d'estimar
Autora i il·lustradora: Sarah Emmanuelle Burg
Editorial: Malsinet
Edat recomanada: totes les edats
ISBN: 978-84-96708-42-6
Valoració: 10/10

Crítica: Dos nens passegen pel camp i descobreixen una bonica flor. Comencen a discutir perquè tots dos volen agafar-la. La baralla provoca que la flor es trenqui i els petits es culpabilitzen un a l'altre. Com que cap d'ells està disposat a reconèixer la seva responsabilitat, durant una bona estona es mostren distants i enfadats. Després d'una estona però, se senten tristos, no per la flor trencada sinó per haver perdut l'estima i l'amistat un de l'altre. I és per això que buscaran la manera de solucionar les coses.
Una història preciosa que té el dibuix com a protagonista. Dibuix a llapis amb petites pinzellades de color. Les paraules no són necessàries perquè les il·lustracions, perfectament cuidades, ja aconsegueixen transmetre les emocions dels personatges i commoure qualsevol lector que tingui aquest llibre a les mans. El llibre tracta doncs de l'amor, els sentiments, les relacions personals, l'amistat, l'aprenentatge de la vida, des del punt de vista de dos infants que s'adonen que l'egoisme no condueix enlloc i que el més important de tot és compartir, respectar-se i estimar-se. Un relat molt tendre i un bonic obsequi per regalar a aquells a qui estimeu. Jo ja ho he fet ;-)

dijous, 16 de juny de 2011

El zoo d'en Pitus



Títol: El zoo d'en Pitus
Autor: Sebastià Sorribas
Editorial: La Galera
Col·lecció: Grumets
Pàgines: 150
Edat recomanada: a partir de 8 anys
Valoració: 9/10
Premi Josep M. Folch i Torres, 1965

Ressenya: El zoo d'en Pitus és un cant a l'amistat, a la col·laboració, a la fe i a l'entusiasme, a través de l'acció i les aventures d'una colla de nois i noies del barri d'en Pitus, que munten un autèntic zoo -amb tigre i tot!- perquè l'amic malalt es pugui pagar un viatge a Suècia, on un especialista pot guarir-lo.


Crítica: El Zoo d'en Pitus s'ha convertit en un clàssic de la nostra literatura infantil. Tot i el pas dels anys no ha passat de moda i es continua llegint amb el mateix interès. Tant la temàtica, com la narració o les il.lustracions que acompanyen el text, la configuren com una obra de referència a casa nostra.
Els protagonistes del Zoo d'en Pitus són una colla de nois i noies que van a l'escola, juguen i es diverteixen junts. L'aventura comença quan s'assabenten que el més petit de la colla, en Pitus, està molt malalt i  necessita un tractament d'una clínica estrangera per sortir-se'n. La família d'en Pitus no té prou diners per pagar el viatge i els seus amics decideixen ajudar-lo. Per aconseguir-ho se'ls acut muntar un zoo al barri, per entrar al qual s'haurà de pagar una entrada. No us explicaré com s'ho fan per aconseguir-ho perquè trencaria la gràcia de la història però us recomano que la llegiu atentament per adonar-vos de l'enginy i imaginació que tenen els amics d'en Pitus. Sebastià Sorribas ho explica amb senzillesa i d'una manera tan realista que segur que et semblarà que tu també t'hi trobes, que ets un més de la seva colla.
El zoo d'en Pitus és un cant a l'amistat i a la solidaritat. El valor del sacrifici, la igualtat, la convivència i el respecte es posen de manifest al llarg de tot el llibre. És un exemple perfecte d'empatia amb els lectors, complicitat que Sorribas aconsegueix a través del llenguatge que utilitza, directe, àgil, sense artificis, amb diàlegs constants que donen dinamisme a la història i capten l'atenció del petit lector des del principi de la història. El Zoo d'en Pitus és un relat carregat d'humanitat, una història commovedora i tendra que no us podeu perdre.
Els dibuixos són de la Pilarin Bayés, una dibuixant que es va començar a donar a conèixer a la dècada dels 60 i que s'ha convertit en una de les principals il·lustradores del país. La senzillesa dels seus dibuixos són un encert i ajuden a transmetre aquest realisme, aquesta naturalitat i proximitat que busca l'autor.

A què es deu l'èxit del Zoo d'en Pitus? Aquest vídeo us ho explica una mica.

divendres, 10 de juny de 2011

Un món de mares


Títol: Un món de mares
Autor: Marta Gómez Mata
Il·lustradora: Carla Nazareth
Editorial: Comanegra
ISBN: 978-84-936006-4-8
Edat recomanada: totes les edats
Valoració: 9/10

Ressenya:
Hi ha un món de mares on els braços de la Mama Bicicleta es transformen en un manillar tou on pots recolzar-te i fer una becaineta, on la Mama Maduixa s'enrojola de felicitat sempre que vol i la Mama Acordió actua melodiosa, elegant i alegre... també quan plora i ho dissimula...
Un món de mares on els fills de la Mama Dragona rellisquen per sobre del seu llarg llom com en una muntanya russa, on la mama Bella Dorment omple el llit de joguines, llibres i safates d'esmorzar, i la Mama Pirata saqueja la nevera de bon matí amb els seus grumets...
Un món de mares on els ulls de la Mama Sirena són tan bonics com els versos que els poetes escriuen sobre el mar, on la Mama Xocolata és tan càlida i reconfortant com una tassa de cacau calent, on la Mama Picasso tafaneja el món i el dibuixa tot seguit, i la Mama Tren és un prodigi de logística perfecta, mecànica precisa i motors forts...
I en un món ple de mares, tots són la Mama Princesa perquè totes creuen en els contes i tenen la certesa que existeixen els finals feliços.

Crítica: Aquest no és només un llibre per a nens. És un llibre per llegir plegats: mares i fills, de qualsevol edat. La tendresa dels seus textos i les magnífiques il·lustracions que els acompanyen atraparan igual petits i grans.
Diuen que de mare només n'hi ha una però l'autora d'aquest àlbum se n'ha inventat 25 de diferents. Segur que et sents identificada amb alguna d'elles; o potser tens una mica de cadascuna d'elles, vés a saber. Tens els poders de la Mare Fada o la destresa de la Mare Bòlid o potser acostumes a fer bogeries com la mare Muntanya Russa o qui sap, potser ets misteriosa com la Mare Dragona?  Endinsa't en la lectura d'aquest àlbum il·lustrat i descobriràs això i moltes coses més.
El llibre et proposa doncs, un viatge a través de la figura materna, a partir d'un text poètic i unes il·lustracions que no us cansareu d'admirar. Un llibre màgic que transmet dolçor, tendresa i molta simpatia. Un llibre que emociona. És el conjunt de tot allò que és una mare, de tot el que pot fer una mare i de tot el que suposa ser mare.

Si cliqueu aquí podreu veure algunes de les il·lustracions. Fantàstiques!
I si feu una ullada aquí trobareu una entrevista a l'autora

dijous, 9 de juny de 2011

Un petó de mandarina





Títol: Un petó de mandarina
Autora: Eulàlia Canal
Editorial: Barcanova
Col·lecció: Sopa de Llibres
Pàgines: 126
ISBN: 978-84-489-1960-3
Valoració: 9/10
Edat recomanada: a partir de 10 anys
 Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil 

Ressenya:
El Tavi s'enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d'un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l'ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d'ell mateix que no sabia, i que, quan s'ho proposa, pot arribar lluny.


Crítica:
Eulàlia Canal ens ofereix la magnífica història d'un primer amor, una història poètica i molt imaginativa, que es llegeix amb facilitat i agradarà a petits i grans.
És un llibre deliciós, tant per la forma que utilitza Eulàlia Canal per transmetre la història al lector com pel relat en si mateix. Segurament és per aquest motiu que va guanyar el premi Barcanova de literatura infantil i juvenil l'any 2006.
El protagonista d'aquesta història, en Tavi, no sap com fer arribar els seus sentiments a una nena que acaba d'arribar a l'escola i darrere la qual s'amaga la història d'una nena refugiada d'una guerra, que tem per la vida del seu pare, que lluita al front. Al llarg de la novel·la assistim a la superació de la timidesa d'en Tavi i a l'adquisició d'una major seguretat en si mateix, que el portarà a aconseguir tot allò que es proposi.

Assaboriu les paraules:

"Li vaig dir que em moriria sense ella... que res tindria sentit, que no podria pujar al terrat ni anar a l'escola... que no podria passar pel parc ni seure al banc blau... que no podria perquè només sentiria la seva absència puntxant-me l'ànima. 
Ella va somriure i em va dir:
- Sí que podràs, Tavi, podràs.
Aleshores va acostar els seus llavis als meus i ens vam fer un petó, suau i humit, com un núvol de mandarina. Un petó que va desafiar totes les lleis de la gravetat i em va alçar fins als núvols per tastar el paradís. El desig de la pestanya s'acabava de complir
- Jo també et trobaré a faltar - va dir ella quan vaig aterrar".

Les il·lustracions de Sara Ruano són precioses i ens evoquen un munt de sensacions i emocions. Imatges irreals i fantasioses que conjuguen perfectament amb el relat. Llàstima que la majoria siguin en blanc i negre.

I aquí teniu un vídeo que he trobat interessant: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3532670

dimecres, 8 de juny de 2011

Recomanacions i crítiques literàries

Cada setmana us proposarem lectures interessants i divertides, així com també aprofitarem l'espai per fer crítiques literàries, conèixer els autors i il·lustradors de més renom del nostre país i de la resta del món, i endinsar-nos cada dia una mica més en el fascinant món de la literatura infantil. Esperem que totes les ressenyes i aportacions siguin del vostre interès.

 Us volem recordar també que sempre que us vingui de gust podeu fer les vostres aportacions al bloc. Seran benvingudes