dimecres, 30 de maig de 2012

En Giotto l'eruga

Títol: En Giotto, l'eruga
Autor: Luca Blengino
Il·lustrador: Marco Paschetta

Editorial: Bang Ediciones
Col·lecció: Mamut
Edat recomanada: a partir de 6 anys
Valoració: 8/10

Ressenya: En Giotto és una papallona. Bé, en realitat és una eruga. Només li cal construir-se el seu propi capoll però... pesa massa! Què passarà amb en Giotto? Serà una eruga per sempre més?

Crítica: Bang ediciones ens presenta una interessant col·lecció de còmics per a infants. Tots valen molt la pena però n'he escollit un recomanat per a nens a partir de 6 anys, En Giotto, l'eruga. En Giotto és una eruga molt divertida però una mica golafre. No li agrada la fruita ni les herbes ni les flors, sinó que prefereix unes bones patates fregides i sobretot sobretot, el cotó de sucre! I què li passa a en Giotto? que com que menja tant i tan malament comença a engreixar-se i a inflar-se i arriba un dia que gairebé no es pot moure. Les seves companyes comencen a construir el "capoll" on hi passaran unes setmanes i mentre dormen es transformen en boniques papallones; però el pobre Giotto per molt que ho intenta una vegada i una altra sempre acaba de culs a terra. Pesa massa. Serà una eruga per sempre més o aconseguirà finalment construir el seu "capoll" i esdevenir una papallona de colors? Llegeix aquesta història i ho descobriràs!
La història d'en Giotto és molt divertida i ens explica d'una manera una mica còmica la importància que té mantenir una bona alimentació. Les il·lustracions també valen molt la pena. En Giotto desprèn molta simpatia i aquesta és una bona lectura per aquells/es que tinguin ganes d'iniciar-se al món del còmic.

En podeu veure un fragment aquí:



dimarts, 15 de maig de 2012

Els veïns del C/ Quisap

Títol: Els veïns del c/ Quisap
Autora: Cristina Zafra
Editorial: Comanegra
Edat recomanada: a partir de 6 anys
Valoració: 9/10

Sinopsi: El senyor Pägueiras no pot gratar-se l’esquena perquè té paraigües en comptes de mans! Però ha tingut sort perquè la veïna del 1er 1a, la senyora Salmmin, té més de mil mans. I ella com s’ho fa, però, per tallar-se les ungles? Doncs avisa les germanes Rosseti, del 2n 1a, que no tenen cames sinó tisores!

Una sèrie de personatges estrambòtics apareixen de sobte a un edifici del carrer Quisap amb històries per a cargolar-se de riure. Cadascun d’ells amaga un terrible problema, però sempre hi ha un veí disposat a donar-li un cop de mà.

Rere les solucions tan originals dels veïns apareixen sentiments de convivència i solidaritat que ens recorden com tots tenim sempre la clau per a ajudar algú que ho necessita.

Crítica:
Un altre llibre que no passa desapercebut, sobretot per les seves il·lustracions i pels seus personatges divertits, simpàtics i originals, que atrapen el lector des del principi. Tenim d'una banda la història i de l'altra una mena de petit glossari de paraules definides tal i com les descriuria una nena de l'edat de la protagonista, amb un llenguatge clar i senzill. Així el "paraigües" és "aquell bastó que s'obre i es tanca i que perdo cada vegada que plou" o el "sastre" és el "senyor que cus com la iaia". Cada definició ve acompanyada per un petit dibuixet, com si el fes la nena de la història, la nena que es va trobant els curiosos personatges que omplen les pàgines d'aquest àlbum; personatges amb noms tan divertits com el senyor Pägueiras, que no té mans sinó paraigües, la senyora Tomebba, que és mig dona mig làmpada o la senyora Torvindela, que té un ventilador al cap. Cadascun dels personatges té un problema gravíssim però sempre hi ha un veí del carrer Quisap disposat a donar un cop de mà. La història és doncs un cant a la solidaritat i a la generositat, acompanyada d'unes il·lustracions vistoses i molt expressives. La seva lectura és entretinguda i de ben segur no decebrà ningú.

Aquí us deixo algunes de les il·lustracions de l'àlbum:











dimarts, 8 de maig de 2012

Pell de llarinté, cua de tiré - Un conte tradicional mandinga

Títol: Pell de Llarinté, cua de Tiré
Adaptat per Franz Hurtado
Il·lustradora: Sílvia Bayo
Editorial: Tiré
Edat recomanada: a partir de 5 anys







Koumera Diakhaby, senegalès d'origen i català adoptiu, recull aquest conte Mandinga ambientat en un poblat de la selva de Niakolo-Koba. La història és adaptada per Franz Hurtado i les il·lustracions són de Sílvia Bayo.

I comença així:
"A Diacka Madina, quan arriba la nit tots, grans i petits, es reuneixen al voltant d'una foguera. Animats entre danses, cançons i rialles escolten boniques històries que els explica en Koumera. Ell coneix tots els contes Mandinga; els ha après en milers de nits com aquesta".

A partir d'aquí en Koumera comença a explicar-nos un conte que té per protagonistes la Kumbà i en Mamadou. La Kumbà està embarassada i vol que el seu fill neixi sobre una estora de Llarinté (lleó). En Mamadou farà mans i mànigues per aconseguir la pell d'un lleó i complir així els desitjos de la seva esposa. Tres anys més tard i en motiu de la gran festa dels noms, és en Mamadou qui té un desig, vol que el seu fill porti un plomall especial, el més bonic d'Àfrica: una cua de Tiré (girafa). I la Kumbà no ho dubta ni un instant i marxa del poblat a la recerca d'una Tiré. La trobarà? Llegiu la historieta i ho descobrireu.

Diakha Madina és un petit poblat ubicat a la part més oriental del Senegal, els seus habitants són de l'ètnia Mandinga, ètnia que ha sabut mantenir vives les seves tradicions i que són coneguts pel seu sentit del ritme. Viuen en cabanes rodones i a la nit els habitants es reuneixen al voltant de petites fogueres per cantar i explicar contes. Quan arriba l'hora d'anar a dormir sempre diuen: "HAN KILIN KILIN KUNI", que vol dir "Esperem despertar-nos d'un en un". Despertar-se tots alhora significaria que alguna cosa no desitjada ha passat.

Podeu veure en Koumera explicant el conte en aquests vídeos:







I també podeu conèixer de primera mà els Mandinga, ballar al ritme de les seves cançons i conèixer les seves tradicions, viatjant a Diacka Madina acompanyats pel mateix Koumera. Una aventura fantàstica i inoblidable!