dimecres, 13 de maig de 2015

Amics monstruosos


Títol: Amics monstruosos
Autora: Anna Manso
Il·lustrador: Gabriel Salvadó
Editorial: Animallibres
Edat recomanada: a partir de 9 anys
Valoració: un 9

"Sí, sóc una nena, però no sóc tonta. Fa temps vaig descobrir que existeixen dos mons: el món “normal” i el “meu” món. Al món “normal” els pares i mares tenen cura de les nenes com jo i les acompanyen a l’escola; les renyen si no fan els deures, les pentinen i els fan dues cues encara que les nenes es queixin perquè tenen els cabells farcits de nusos i embulls; i preparen sopa de veritat, amb verdures, pollastre i no sé quantes coses més, en lloc d’obrir un bric de caldo.
Al meu món, quan alguna nit la Jeni, la meva veïna, em fa de cangur, de seguida es queda fregida i sóc jo la que l’acotxo amb una manta perquè no agafi fred. Pobra, ella no en té cap culpa: estudia i treballa, treballa i estudia, i a la nit està morta de son. Després, quan arriben els pares, sóc jo la que m’encarrego de calcular els diners que li han de pagar. Ells sempre es despisten i si no fos per mi algunes vegades li pagarien de més, altres de menys i altres ni es recordarien de pagar-li.
És normal. Els meus pares són un milió de vegades més joves que els pares dels nens i nenes de la meva edat. Els falta pràctica per arribar a ser uns pares professionals i necessiten que algú els ajudi. Això de “pares professionals” m’ho he inventat jo i, quan els ho dic es peten de riure i em donen la raó. I el mateix passa quan els renyo perquè fa dues setmanes que no mengem verdura o perquè no recorden que sóc la nena més tímida de l’univers.
Ells creuen que un dia em llevaré i m’hauré curat. Tant de bo la timidesa fos com la pudor de peus. Si els peus et fan olor de formatge podrit pots posar-t’hi unes pólvores, o un desodorant, i la pudor se’n va; la timidesa, en canvi, no desapareix mai. O això és el que jo creia fins que va passar el que va passar".

Així comença el llibre “Amics monstruosos” d’Anna Manso. La Sandra ens presenta el seu món, un món marcat principalment per dues coses: uns pares molt joves i la seva extremada timidesa. Són molt divertides les escenes en les quals la Sandra ens apropa als seus pares. Veiem una nena madura i molt responsable que sempre està disposada a donar un cop de mà als seus pares quan veu que no se’n surten o s’equivoquen o simplement no presten atenció a aquelles coses que per a la Sandra són molt importants. I és que la feina de ser pare no l’ensenyen a cap escola! Sort que la Sandra és una “professional” capaç de superar les situacions més complicades.

Si bé la Sandra té un comportament exemplar a casa no succeeix el mateix a l’escola o amb els amics. La Sandra és molt tímida, té moltes pors i això li provoca molts maldecaps, li costa relacionar-se amb els companys o els amics del barri, li fa por ser rebutjada i de tot això en fa una muntanya i li costa ser feliç en el seu món. Una nit, però, rep la visita inesperada d’una sèrie de personatges monstruosos que li canviaran la vida: un gos zombi, un gat mòmia, una tortuga Frankestein i tres periquites fantasmes, que l’ajudaran a trobar el seu lloc en aquest món i li faran veure que pot aconseguir tot allò que es proposi a la vida.


Anna Manso ens ofereix un relat dotat de grans dosis d’humor, amb una prosa àgil, irònica i intel·ligent, entranyable i tendra i al mateix temps ens planteja una realitat molt actual, la de la crisi econòmica i l’atur. Les il·lustracions de Gabriel Salvadó acompanyen i complementen a la perfecció el text de l'Anna, són expressives, dinàmiques i molt originals.


 

1 comentari: