dimarts, 11 de juny de 2013

Orelles de papallona




Títol: Orelles de papallona
Autora: Luisa Aguilar
Il·lustrador: André Neves
Editorial: Kalandraka
Edat recomanada: a partir de 4 anys
Valoració: un 9


"- Mare, tu creus que sóc una orellotes?
- No, filla. Tens orelles de papallona.
- Però, com són les orelles de papallona?.
- Doncs són orelles que voletegen sobre el cap i pinten de colors les coses lletges".

M'agrada molt el començament d'aquest llibre. De fet, ja em va cridar l'atenció la seva portada i després de llegir-lo no em va deixar indiferent. Em va fer recordar els meus anys a l'escola, quan sempre hi havia nens que amb altivesa i arrogància menyspreaven  algun nen o nena per un defecte físic (orellut!, quatre ulls!) o per la manera de vestir, creient-se sempre superiors, maltractant el més dèbil i ferint així de manera dramàtica la seva autoestima. Ajudar l'infant quan es troba en una situació així no és fàcil i la mare de la Mara ho fa d'una manera brillant, traient importància a l'assumpte i fent veure a la nena que tenir les orelles grosses no és dolent, sinó tot el contrari "són orelles que voletegen sobre el cap i pinten de colors les coses lletges". A partir d'aquesta reflexió cada vegada que algun nen o nena insulta la Mara, aquesta té una bona resposta per donar-los, per exemple:

"- Mara, tens un mitjó trencat"
- No, el que passa és que tinc un dit curiós"

La nena troba una resposta positiva i molt imaginativa, per fer front a les múltiples burles dels seus companys. El que pretén la mare és fer veure a la seva filla que cadascú s'ha d'estimar tal i com és, amb els seus defectes i les seves virtuts i que no ha de fer cas del que pugui dir la gent i menys si el que aquesta diu només serveix per ferir la seva sensibilitat i fer-li perdre autoestima. A més a més, la mare insisteix en el fet que ser diferent no és dolent i fins i tot reivindicar aquesta diferència reforça el caràcter; per això la Mara acaba trobant que allò que per a la resta és un defecte, per ella és una virtut de la qual els altres es troben mancats. Quan el llibre arriba al final, la Mara ha canviat, ara ja no és aquella nena dèbil i indefensa, per això quan els nens li tornen a dir:

- "Mara ets una orellota! i ara ens diràs que són orelles de papallona?
- "No, només són orelles grans! però no m'importa!"

El text és molt senzill però d'una gran sensibilitat. Molt imaginatiu i carregat de sentit de l'humor. Poètic i d'una gran força literària. Musical. I les il·lustracions són fantàstiques i encaixen a la perfecció i amb molta harmonia amb el text. Són originals i tenen gràcia, i els colors i el moviment aconsegueixen transmetre calidesa i creen un personatge, el de la Mara, molt entranyable i dolç, un personatge que es fa estimar.

Així doncs, l'autora, Luisa Aguilar, i l'il·lustrador, André Neves, han aconseguit crear un llibre fantàstic, senzill però d'una gran bellesa, tant des del punt de vista literari com de les il·lustracions. 

Aquí podeu veure un vídeo del conte (en castellà).

I us deixem amb algunes de les seves il·lustracions:











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada