dijous, 9 de juny de 2011

Un petó de mandarina





Títol: Un petó de mandarina
Autora: Eulàlia Canal
Editorial: Barcanova
Col·lecció: Sopa de Llibres
Pàgines: 126
ISBN: 978-84-489-1960-3
Valoració: 9/10
Edat recomanada: a partir de 10 anys
 Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil 

Ressenya:
El Tavi s'enamora de la Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d'un país llunyà, envoltada de misteris. El Tavi no tindrà el camí gens fàcil: cada vegada que es vol acostar a la Vanina, el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l'ajuda a descobrir que hi ha una pila de coses d'ell mateix que no sabia, i que, quan s'ho proposa, pot arribar lluny.


Crítica:
Eulàlia Canal ens ofereix la magnífica història d'un primer amor, una història poètica i molt imaginativa, que es llegeix amb facilitat i agradarà a petits i grans.
És un llibre deliciós, tant per la forma que utilitza Eulàlia Canal per transmetre la història al lector com pel relat en si mateix. Segurament és per aquest motiu que va guanyar el premi Barcanova de literatura infantil i juvenil l'any 2006.
El protagonista d'aquesta història, en Tavi, no sap com fer arribar els seus sentiments a una nena que acaba d'arribar a l'escola i darrere la qual s'amaga la història d'una nena refugiada d'una guerra, que tem per la vida del seu pare, que lluita al front. Al llarg de la novel·la assistim a la superació de la timidesa d'en Tavi i a l'adquisició d'una major seguretat en si mateix, que el portarà a aconseguir tot allò que es proposi.

Assaboriu les paraules:

"Li vaig dir que em moriria sense ella... que res tindria sentit, que no podria pujar al terrat ni anar a l'escola... que no podria passar pel parc ni seure al banc blau... que no podria perquè només sentiria la seva absència puntxant-me l'ànima. 
Ella va somriure i em va dir:
- Sí que podràs, Tavi, podràs.
Aleshores va acostar els seus llavis als meus i ens vam fer un petó, suau i humit, com un núvol de mandarina. Un petó que va desafiar totes les lleis de la gravetat i em va alçar fins als núvols per tastar el paradís. El desig de la pestanya s'acabava de complir
- Jo també et trobaré a faltar - va dir ella quan vaig aterrar".

Les il·lustracions de Sara Ruano són precioses i ens evoquen un munt de sensacions i emocions. Imatges irreals i fantasioses que conjuguen perfectament amb el relat. Llàstima que la majoria siguin en blanc i negre.

I aquí teniu un vídeo que he trobat interessant: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3532670

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada