dilluns, 27 de juny de 2011

T'estimo amb bogeria


 Títol: T'estimo amb bogeria
 Autora: Rose Lewis
 Il·lustradora: Jane Dyer
 Editorial: Serres
 Edat recomanada: totes les edats
 ISBN: 84-8488-076-1
 Valoració: 10/10

Ressenya: Basada en les pròpies experiències de l'autora, aquesta història segueix una dona en el seu viatge a la Xina per adoptar una nena, des de la burocràcia fins al viatge de tornada en avió. La història és a la vegada la crònica d'un nadó, la seva vida anterior en un orfenat, on comparteix bressol amb altres nenes, fins l'arribada a la nova llar.

Crítica: Avui he descobert aquest conte i la seva lectura m'ha emocionat. Un llibre càlid i dolç, molt adequat per a qualsevol persona que hagi adoptat una criatura o estigui en tràmits d'adopció. D'un gran realisme i unes il·lustracions precioses. Els colors clars, brillants, les línies ben definides dels retrats, fan molt atractives les imatges. Una dona viatja a la Xina per adoptar una nena i ens descriu les seves vivències, les seves emocions i sentiments més íntims, moment a moment. Des de la llarga i feixuga espera que suposa el procés d'adopció fins al moment del llarg viatge i al retorn a casa, a la nova llar, on la nena es troba amb una família emocionada que la rep amb la màxima alegria. És una carta d'amor d'una mare a una filla en la qual li explica la història de la seva adopció. La lectura és relaxant, el text molt suau, el disseny senzill de les aquarel·les d'una expressivitat extraordinària. L'autora ha trobat les paraules adequades, descriu allò essencial i el resultat és un text deliciós, una celebració de l'amor i de la joia que suposa portar un infant al món. El text desprèn una gran tendresa.

Diu així:
"Quan em vas mirar amb els teus ulls grossos i marrons vaig saber que pertanyíem una a l'altra. T'estimo amb bogeria -vaig xiuxiuejar. Com va passar? Com va poder algú fer aquesta unió tan perfecta en un món tan llunyà? La gent de la Xina tenia una finestra especial per veure'm l'ànima?"

"Et vaig agafar ben fort, et vaig fer dolços petons i vaig plorar. Les llàgrimes eren per a la teva mare xinesa que no podia tenir-te. Volia que sabés que sempre la recordaríem. I vaig desitjar que, d'alguna manera, sabés que estaves bé i que eres feliç en aquest món".

"Era tan feliç que vaig plorar quan et vaig agafar en braços... Tu també vas plorar. T'havia esperat tota la vida.



I no calen més paraules. A mi se m'ha fet un nus a l'estómac. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada