dimecres, 29 de juny de 2011

Cafè dolç, cafè amarg


Títol: Cafè dolç, cafè amarg
Autora: Anna Obiols
Il·lustrador: Subi
Editorial: Proteus
ISBN: 9788493772031
Edat recomanada: totes les edats
Valoració: 10/10



Ressenya: Hi ha nens que viuen una realitat però en somien una altra. L'Anna Obiols ha creat un text sensible que és la dolça melodia dels pensaments d'un nen que viu al carrer. Les il·lustracions que l'acompanyen surten de la mà mestra d'en Subi, dels seus pinzells i de la barreja de les pintures amb cafè...


Crítica: Cafè dolç, cafè amarg és un conte per a petits i grans que ens ensenya a valorar les coses a les quals tot sovint no donem importància pel fet de ser-nos simplement quotidianes. Després de llegir el conte de ben segur que apreciarem una mica més tot allò petit però fonamental que moltes vegades ens passa per alt. El relat ens ajudarà a pensar i reflexionar sobre el que és important, necessari o imprescindible en aquesta vida. El més colpidor d'aquesta història és que qui ens fa arribar a aquestes conclusions és un nen que viu al carrer, en Mikhail. En Mikhail no té família, no pot anar a l'escola perquè ha de treballar, viu dins una capsa de cartró i el seu únic amic és un rodamón.
L'Anna Obiols ha escrit un text sensible que ens fa viatjar a través dels pensaments d'un infant que viu al carrer. Cada frase va acompanyada d'una imatge colpidora que posa la pell de gallina. En Mikhail enumera un seguit d'elements que tothom té i ningú aprecia; coses que per a ell serien vitals però no té la sort de poder-ne gaudir. Com si fos una cançó, en Mikhail ens donarà a conèixer les seves pors, la seva tristesa i les seves mancances. Cadascuna de les seves afirmacions, el to que utilitza i els dibuixos que les acompanyen fan que al lector li sigui molt fàcil posar-se a la seva pell.

«… Alguns nens diuen que s’avorreixen. Jo no tinc temps per jugar. / Ploren perquè no volen anar a l’escola. I jo perquè no hi puc anar. / Hi ha qui vol una televisió a l’habitació. I jo una casa que no sigui de cartró. / Sovint s’enfaden amb els seus pares. Jo, cada dia, els trobo a faltar. / Ells tenen amics de la seva edat. Jo només el rodamón de l’acordió. / Alguns ballen per passar-s’ho bé. I jo per necessitat. / A molts nens no els agrada la sopa. Jo dono gràcies si n’aconsegueixo un plat al dia … / Em dic Mikhail, tinc nou anys i aquesta dolça melodia és la música del meu cor».

El títol del llibre és una metàfora. Hi ha qui pren cafè dolç tot i que sovint no n'és conscient, i hi ha qui no té més remei que prendre cafè amarg, li vingui de gust o no. Una gran i trista realitat.
Les il·lustracions són fantàstiques. En Subi utilitza bàsicament colors marronosos amb esquitxos de cafè, d'una manera molt encertada i que conjuga perfectament amb el contingut del text. No pretén donar una imatge catastrofista però sí donar a conèixer una realitat que lamentablement existeix.





Us recomano que mireu aquest vídeo. Després de fer-hi una ullada segur que us vindrà molt de gust fer-ne la lectura amb el llibre a les mans.

L'Anna Obiols i en Subi ens donen la seva visió del conte en aquest altre vídeo:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada